El triomf de la il·lusió

0
1086

En un món servit d’excessiva informació, de novetats que sepulten novetats, de presses, d’utopies i massa fantasmades que substitueixen serenors i capteniments, resulta cada vegada més rocambolesc descriure allò que sentim o fins i tot el perquè ho sentim.

Aquesta és la realitat, per això hem d’estar més que preparats per saber qui som i què volem i per aquest motiu recordaré un punt en la història que vaig viure en primera persona juntament amb desenes de companys, ara fa deu anys; un punt pel qual com més temps passa més m’adono del que va significar per la impol·luta i nítida il·lusió que sento cada vegada que ho rememoro.

Fa deu anys vaig viure, com a membre de l’equip, la campanya electoral d’en Santi Vila (CiU) a l’alcaldia de Figueres. Fou la seva primera campanya com a número ú i he de manifestar que va ser la campanya de la IL·LUSIÓ en majúscules. Però primer val la pena que contextualitzem aquell període.

Veníem de l’oposició amb només quatre regidors, és a dir, proveníem de molt enrere. Per davant teníem en Francesc Canet amb ERC i molt més endavant el fins llavors alcalde Joan Armangué, en aquell temps amb nou regidors, malgrat que la seva etapa estava acabant i la lluita per qui ocuparia el seu lloc s’evidenciava entre Canet i Vila.

Anem un pèl més enrere però perquè la campanya d’en Santi va començar el 2006, quan calia que prengués notorietat per poder encarrilar la seva candidatura per al 2007. D’aquesta manera, i pas a pas, va establir connexions… i el que esdevé el més important: les COMPLICITATS. A poc a poc i a mesura que passaven els mesos, més persones procedents de diferents àmbits fora de la política es van anar sumant al voltant d’una persona que motivava als altres, els sumava, els feia còmplices d’una visió fresca i renovadora de Figueres, una visió que pretenia donar el salt. En Santi era la nova generació, preparat per prendre el relleu i encarar el futur amb els seus grans dots de bon comunicador. El seu tracte personal, el tu a tu, el seu carisma, jovialitat, serenor, el seu intel·lecte, la seva seguretat, foren factors transcendentals per assegurar l’èxit de la missió.

Fou així quan, d’un dia per l’altre, vaig entrar a dins l’equip, format per un conjunt de persones que van convertir-se en amics, i que ens vam aplicar de valent en una de les millors campanyes de la nostra vida, plena d’optimisme, de participació, de bon rotllo, i que recordem amb melangia quan ens retrobem.

Ara bé les grans guanyadores d’aquella campanya, a part de la passió amb la qual vam viure-la i sentir-la nostra, foren la IL·LUSIÓ i la MOTIVACIÓ que vam saber transmetre als figuerencs des de qualsevol racó de la ciutat.

La política és l’èxit de la comunicació, i en aquest aspecte crec que vam obtenir un deu, tot i que no tot són paraules i gests, també necessitàvem credibilitat, és a dir, el programa electoral que vam repartir i explicar per tota la ciutat. A partir d’una subcampanya de comunicació els figuerencs van poder expressar les seves inquietuds personals de manera anònima, tingudes en compte per elaborar un programa creïble i proper, i que fou portat a terme més endavant, punt per punt, quan en Santi i el nostre equip van haver arribat a l’alcaldia.

He començat parlant del món on vivim, del complicat que és tot de digerir, de les presses, de l’estrès. En aquest context… (i fa deu anys ja era així), no em negareu que fou un èxit rotund atraure l’interès de moltíssims figuerencs cap a un projecte polític!

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li