El tren

0
1364

Ja tornem a tenir el tema sobre la taula (no dic el debat perquè, pel cap baix pels moments, les forces vives de la ciutat i les de la comarca, i qui sap si les nacionals i les europees, que ja se sap almenys per la filosofia nacionalista que les infraestructures a Catalunya són de transcendència internacional, només cal recordar la imperiosa necessitat del tercer carril de l’autopista pel desenvolupament, i com ara s’ha d’indemnitzar a Abertis per manca de tràfic, no s’han posicionat i deuen estar a l’aguait dels esdeveniments); però en fi, deia que ja tornem tenir sobre la taula el tema del pas del tren convencional per Figueres, potser el més recurrent d’entre els pendents a la ciutat, de manera que ha passat a ser una espècie de Neverending Story.

Crec que no necessitarem fer el paper de gos coniller i tirar d’hemeroteca, sinó simplement aprofitar els beneficis de les infusions de cues de panses per rememorar, encara que sigui de manera una mica desordenada i sense excessos de detalls, fets que potser molts no voldran recordar, però que formen part de la petita però llarga història del pas del tren per on ara és el mig de la ciutat. (Els qui vulguin fer-ho poden trobar sobre el tema un munt d’articles d’aquest mateix opinador que els hi escriu, en l’HORA NOVA i la premsa provincial).

Podríem començar repetint que, després de quasi cent cinquanta anys de l’arribada del tren a la nostra ciutat, és l’abandonament urbanístic i ornamental la característica de l’entorn del seu pas per la ciutat, suposo que responsabilitat compartida entre RENFE i Ajuntament.

També si parlem d’anècdotes, hauríem de recordar que el primer que va fer una expressiva, a la vegada que una mica irresponsable, protesta pública, va ser l’alcalde Pere Giró, quan va fer tallar la via creuant un camió de bombers. Però després (cal suposar que el governador Civil li devia fer la corresponent estirada d’orelles), nunca más se supo.

Potser cal recordar l’adquisició per la “General Motors” figuerenca d’uns terrenys a El Far a l’espera que prosperés una de les idees amb les quals ara sembla que es torna a especular: el trasllat de l’estació i de les vies cap a l’est, ja que s’esperava que fos per aquest punt cardinal per on havia també de passar el futur corredor mediterrani de mercaderies.

Potser se’n recordaran del figuerenc que va ser president de RENFE, que ens va oferir el soterrament del carrer Vilallonga, i que Marià Lorca no es va decidir davant el rebuig popular.

Potser cal recordar el referèndum amb resultat de més de cinc mil vuitcents vots a favor de mantenir l’actual traçat, però soterrat.

I què dir de la gran idea que es va proposar de traslladar les vies a l’oest i construir una estació intermodal (tren convencional-AVE), obra que es pagaria mitjançant la requalificació i venda dels terrenys de les instal·lacions actuals, a on es podria construir, la metàfora és meva, una nova Benidorm per, ja no la ciutat dels cinquanta mil amb la qual somiava el PSC d’Armangué, sinó amb la dels vuitanta mil que pronosticava el sense parió gerent d’urbanisme de l’època Vila, Ludovid?

Ara el tema torna a estar sobre la taula i el dubte hamletià que diu tenir l’administració, el to be or not to be, res de nou, és que no saben (¿?) si és millor «suprimir els passos a nivell» (com?), o recuperar el projecte de «variant ferroviària» (per on, per l’est o per l’oest?); o dit de manera encara més incomprensible, si «eliminar l’estació actual al casc urbà o analitzar una nova alternativa (anava escriure normalitat) d’integració urbana i treure els passos a nivell». Què vol dir això darrer? Compte, que diuen que ha baixat la demanda del servei de rodalies, no sigui un avís d’alguna supressió de serveis!

El cas és que el que passa és el de sempre, que d’on sortiren les misses? Perquè el ministre Ábalos, segons l’ACN, subratlla que treure els passos a nivell haurà de comportar una inversió «raonable i compartida entre administracions». Amb quins recursos compta la nostra vila per encarar una col·laboració en els costos d’una obra d’aquest tipus?

Estic molt estranyat que des de l’oposició no es demanin més explicacions a l’equip de govern i s’exigeixi participació en les deliberacions, així com que no hagin fet cap mena de declaració de posicionament envers la solució desitjada.

I, d’altra banda, no crec que la ciutat hagi de quedar paralitzada perquè el tren la travessi. La seva dinamització no passa per les vies del tren, calen idees més assequibles.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li