El top mant(r)a de l’estiu

0
2410

Sovint, quan patim una malaltia crònica, arriba un moment que encara que el mal hi sigui, ja no ens adonem que hi és, malgrat que ens estigui degradant el cos, dia a dia, o en aquest cas, la convivència i la seguretat per desídia, incompetència i manca de fermesa.

Fa temps que van arribar, per vaixell, els primers comerciants fenicis a la Badia des de l’altra part de la Mediterrània, amb les seves mercaderies exòtiques i originals. A canvi, s’emportaven l’oli, el vi i d’altres productes de la nostra terra. Va ser l’origen de la fundació d’Empúries i moltes altres viles costaneres. Ara, segles després, alguns dels nous mercaders que envaeixen les nostres contrades arriben, també, per mar, fins i tot alguns els hi van a buscar, amb les mans buides i bons smarthphones, i es fan els amos dels millors carrers, ocupen el passeig marítim de torn, les estacions de metro o allò que els hi roti, amb tota impunitat i permissivitat, no sigui que encara s’ofenguin, i, com no potser d’altra manera, sense cap intenció d’integrar-se amb la societat que els acull, ni legalitzar ni la seva activitat ni la seva estada. Barcelona, Tarragona, Roses, La Jonquera, Castelló d’Empúries i un llarg etcètera formen part d’una llarga llista negra de la venda ambulant, amb l’aixopluc dels seus responsables polítics i fins hi tot amb la seva col·laboració.

Si vols obrir un comerç, has de tramitar l’alta a la seguretat social, de l’IAE (antiga llicència fiscal), contractar assegurances del local i responsabilitat civil, fer front a les despeses d’extintors, lloguer, personal, ocupació de via pública, riscos laborals, mobiliari, decoració, publicitat, aigua, llum, ADSL, estoc, IVA, IRPF, retencions de lloguer i de personal, gestoria, retolar en la llengua de l’imperi, llicència d’obertura, etc. Però tots aquests requisits, només estan pensats per a tots nosaltres, és clar. Sembla ser que hi ha gent que té patent de cors i pot fer tot allò que li sembli bé amb la venda d’uns productes de dubtós origen i més dubtosa legalitat, l’ocupació il·legal i per la força dels nostres carrers i, a sobre, episodis de violència envers la policia, mossos o turistes. A més, molts es troben en una situació irregular o, fins i tot, amb ordres de recerca.

Aquesta mal entesa solidaritat envers un col·lectiu teòricament feble, que beneficia irregularitats i delictes diversos, en contra dels contribuents i electors, que desconec si passarà factura electoral o no, està passant factura econòmica i, de nou, suposa més fractura social, com ja ha passat amb els deliris messiànics dels evadits, empresonats i d’altres càrrecs electes no escollits pel poble, sinó en despatxos. Factura als comerciants _els “paganos” de tota la vida_ que veuen impotents com les seves caixes minven diàriament, mentre continuen pagant totes les càrregues, factura de 38.600 euros a una empresa de seguretat privada que, conjuntament amb la policia local de Roses, es passen el dia jugant al gat i al ratolí sense més ordres que fer presència. No deu ser fàcil pels uniformats que els impedeixin realitzar la teva tasca per assumptes merament polítics o estètics i estar mancats de suport institucional per fer complir les lleis.

Hi ha unes ordenances municipals, hi ha una Llei de Seguretat Ciutadana, aquesta que alguns intel·lectuals anomenen «llei mordassa» (sĂ­, home, aquesta que t’obliga a identificar-te a un policia, aquesta que impedeix anar pel carrer amb la cara tapada fent el brètol, aquesta que prohibeix portar drogues, ganivets, armes, explosius, objectes incendiaris o similars, aquesta que impedeix la venda ambulant i la prostituciĂł als carrers i carreteres). Però, Ă©s clar, cap capitost polĂ­tic tĂ© els suficients, diguem-ne, “arguments” per aplicar-les, amb l’excusa que no tenen prou mitjans… Com ha de demanar ajut a les forces d’ocupaciĂł que envaeixen el territori? Com voleu que es demanin reforços al Delegat del Gobierno de España? I desprĂ©s, els haurĂ­em de felicitar per la feina feta? No, home, Ă©s molt millor sacrificar els patidors contribuents i beneficiar les mĂ fies que fabriquen, distribueixen i venen aquests productes d’imitaciĂł. Tot sigui perquè aquestes persones ens paguin les nostres pensions, oi? No serĂ  del que cotitzen ni paguin d’impostos. De ben segur que no, que, a sobre, com que no declaren cap ingrĂ©s, tenen tot tipus d’ajuts socials, assistència sanitĂ ria gratuĂŻta, escolaritzaciĂł gratuĂŻta, etc., pagats pels de sempre.

Si no fos poca aquesta ignomínia crònica, que com les malalties greus, si les tractes d’arrel al primer moment, es poden solucionar, resulta que tenen una marca de productes pròpia, transportistes, habitatges massificats, un sindicat que, tard o d’hora, reclamarà que tanquin les botigues i centres comercials legals i tradicionals amb el discurs populista que els treuen vendes i no els permeten exercir lliurement les seves il·legals activitats.

La solidaritat ha d’existir, és clar que sí, però no a canvi de sacrificar els de sempre per tal de mantenir irregularitats, emplenar diaris ni satisfer egos («dar limosna con tambor, no agrada al Señor»). De gent necessitada, en tenim una pila aquí, també, i sense cap dret a rebre ajuts.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li