El top manta: una xacra que es va estenent

0
771

DiĂ riament, la brigada municipal de la ciutat rosinca treballa per recollir la brutĂ­cia que genera el fenomen del top manta


 

El tema del dia de l’edició d’HORA NOVA del 21 d’agost tractava de la xacra del top manta, que afecta diversos municipis de Catalunya i que a aquesta comarca ens toca de ben a prop, amb gairebé 400 manters que durant aquests mesos d’estiu han estès diàriament les seves mantes al passeig del municipi turístic de Roses.

L’alcaldessa, Montse Mindan, va confessar per mitjĂ  d’un comunicat de premsa que «no ha estat possible trobar una soluciĂł. Perquè no ho pot solucionar l’administraciĂł mĂ©s petita. Perquè Ă©s un problema estructural i de paĂ­s! Perquè ens han deixat sols…». Amb aquestes paraules es mostra la desesperaciĂł d’una alcaldessa que no sap com trobar la soluciĂł a un problema greu de paĂ­s i de tot l’Estat espanyol, a causa de diverses raons, entre les quals hi ha la flexibilitat de la llei que considera la venda ambulant il·legal, o millor dit el top manta, com una falta administrativa i no penal.

S’ha arribat a una situació inacceptable i un municipi turístic de primer ordre com Roses n’està patint les conseqüències. Cada dia a primera hora del matí, la brigada de neteja municipal recull la brutícia que el fenomen del top manta genera: bosses de plàstic de marques falsificades, ampolles i llaunes de begudes, bosses de menjar ràpid, papers escampats pel passeig, etc. Una autèntica porqueria que ocupa el passeig de Roses, que malmet la imatge del poble i de tot el territori de la nostra destinació.

A Roses la situació és incontrolable tant per part dels cossos policials com de l’Administració, perquè estan totalment desemparats pel que fa a la llei. Diàriament la policia local ha de patir situacions de tensió, per una banda per dissuadir el venedor que no posi la manta, i per una altra banda per aguantar algunes escridassades de turistes que defensen els manters.

Un verdader despropòsit tot plegat que genera crispació entre l’Administració local, la policia local, els ciutadans rosincs i els empresaris, en veure que van passant els dies, els mesos i els anys i no veuen cap tipus de solució al respecte.

En aquest sentit, un dels col·lectius més afectats són els comerciants, que se senten amenaçats per una activitat il·legal, que tot i ser-ho no es frena de cap manera. Una total indignació per a ells i una injustícia, ja que són empresaris que paguen impostos, compleixen les normatives dels locals, passen les inspeccions pertinents, donen feina a moltes famílies, participen en el benestar de l’economia del territori i formen el teixit empresarial de la nostra societat. I tot i això les administracions no els defensen de cap manera, deixant que aquest tipus d’activitat formi part del dia a dia de les nostres ciutats. A què esperen?

AFECTACIONS DEL TOP MANTA. El top manta s’està convertint en un model de vida pels immigrants que arriben al municipi i això és inconcebible. És hora que les administracions de la Generalitat, l’Estat espanyol i Europa obrin els ulls i es posin mans a l’obra per buscar solucions a un fenomen que no genera cap tipus d’activitat econòmica al país perquè no tributa; beneficia les màfies o les xarxes criminals que s’aprofiten de les situacions inhumanes dels venedors ambulants; incrementa la venda de productes falsificats; perjudica el comerç tradicional essent una competència deslleial; redueix l’espai de passeig pels turistes i pels ciutadans dels municipis; embruta l’espai públic; posa en perill la seguretat i la salut dels consumidors, a causa que els productes venuts no tenen cap tipus de garantia; augmenta l’entrada d’immigrants en situació irregular que deambulen pels nostres carrers malvivint.

En definitiva, cap ni un benefici per a la nostra societat, només inconvenients. Per tant, ja és hora que les administracions autonòmiques, estatals o europees deixin enrere els problemes superflus, toquin de peus a terra, vagin els problemes del poble, aquells que importen que són el dia a dia dels seus votants, i així combatin aquest fenomen que és una xacra cada vegada més i més gran.

I la solució no ha de tornar a caure a les campanyes de consciència als consumidors, perquè vivim en un món capitalista en què preval l’oferta i la demanda, i per tant, els preus econòmics i barats són atractius a la nostra societat. La butxaca preval per davant de moltes coses i el consumidor no deixarà de comprar perquè el producte és barat.

El que és necessari és una modificació de la llei, que la venda ambulant il·legal es consideri una falta penal i no administrativa, que l’únic que aconsegueix és posar una multa al venedor que no paga perquè és insolvent, que només li atura unes hores la venda, però en poques ja hi torna a ser amb gènere nou. Un disbarat d’unes lleis molt flexibles i no conseqüents amb el que veritablement perjudica el top manta sobre les activitats econòmiques.

SOLUCIONS D’ALTRES PAÏSOS. Algunes de les ciutats afectades d’altres països han pres diferents solucions; és difícil saber quina és la bona, però el que està clar és que s’han posat les piles afrontant el problema i no tapant-se els ulls com si no passés res.

Per exemple, a Roma es considera la venda ambulant sense llicència un delicte penalitzat amb sancions econòmiques i expulsions del país per aquells venedors que es troben en situació irregular. Nova York va optar per atorgar llicències als venedors ambulants, però de 20.000 només n’existeixen 5.000, que no es renoven des del 1983. Vancouver també és un exemple de ciutat que ha pres mesures per erradicar el problema del top manta. En un primer moment, va optar per la solució italiana, aplicant sancions i detencions, però els venedors es concentraven a una mateixa zona. Així que van optar per trobar espais per la venda ambulant regulada i van crear el mercat del carrer Downtown East Side, amb un espai per a 200 venedors amb llicència cada setmana.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li