El silenci dels anyells

0
1538

La vida és cada dia més cara. Puja la factura elèctrica i tot el cistell de la compra. Estem davant dels pitjors moments d’inflació econòmica dels darrers 30 anys; per ser exactes, al voltant d’una pujada del 5,5% que no es veia des de setembre de 1992. Així doncs em sorprenia a mi mateixa veure dies enrere l’intercanvi de paraules en el torn de preguntes entre el president del Partit Popular català Alejandro Fernández i el president de la Generalitat Pere Aragonès. Fernández reclamava la supressió del nou impost d’emissions de CO2 dels vehicles, entrat en vigor el 15 de setembre i que la generalitat ja s’ha afanyat a començar a recaptar. No puc estar més d’acord amb la qualificació que el president del PPC va fer de l’impost: castiga al que menys té i no necessàriament al que més contamina. La resposta d’Aragonès no ofereix cap esperança. Mantindrà aquest nou impost, tot i que els catalans ja paguem l’IVA i la matriculació quan comprem el cotxe, i l’impost de circulació als ajuntaments.

Espanya es situa a la cua de les principals potències europees pel que fa als anys de vida dels automòbils amb una mitja del parc instal·lat què és major de 13 anys. També ens situem a la cua de la implantació del vehicle elèctric. Però aquí no hem sigut els ciutadans que hem fallat, sinó la negligència dels governs per accionar un pla eficaç; i no com l’anomenat pla MOVES III, altament burocratitzat i lent. Ho posa en evidència els pocs punts de recàrrega que hi han a les ciutats. Es vol incentivar la modernització dels vehicles sense ser conscients que ara mateix només ho poden fer uns pocs, donada l’alta inversió que això requereix. Es castiga a aquells que no ho poden fer amb impostos com aquest.

Queda clara quina és l’aposta de la Generalitat, veient l’afany de recaptació cap a aquella classe mitjana que cada vegada és més pobre i està més ofegada. Tot i que el que més em preocupa com a política i ciutadana de peu és veure la insensibilitat de gran part de la societat. Que a la gent li generi indiferència que TV3 obri el telenotícies amb la visita de Cuixart al pròfug Puigdemont a Waterloo és evident, el que no és evident és que també els hi siguin indiferents notícies com aquestes. Se’ls ha de reconèixer que han aconseguit el que volien, anestesiar una part del poble, aquell poble que cada vegada paga més i cada vegada és més pobre. Ens estem convertint en una societat adormida i la Generalitat oportunista se n’aprofita d’aquest silenci dels anyells. Aixequem la veu.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li