El «si… no»

0
800

El mandat 2015-2019 s’acaba. S’inicia un cicle electoral en què caldrà decidir si es manté el tipus de govern que hi ha hagut fins ara o si, per contra, s’opta per un altre model. Al nostre entendre, l’actual govern ha tingut quatre anys per implantar un model, però ha fracassat; entre altres coses, perquè no té més model que allò del «qui dia passa, any empeny», que com a mètode de gestió és, en el millor dels casos, francament pobre.

A més, entenem que el govern té la consciència de no haver fet la feina, però tenen la vel·leïtat d’acusar dels seus problemes, i dels de la ciutat, els grups de l’oposició. Una vel·leïtat, argumento, atès que, en un moment o altre d’aquests quatre anys, el govern ha rebut l’ajut de tots els grups amb representació a l’Ajuntament. Tots.

En el nostre cas, el del Grup Municipal Socialista no només hem aprovat dos pressupostos i el contracte d’escombraries: també vam entrar al govern -del qual ens van expulsar en una decisió unilateral i a cop calent- i hem facilitat moltes iniciatives; malauradament, aquestes iniciatives s’han perdut perquè en el govern no hi ha hagut ni planificació, ni mètode, ni lideratge. Al contrari: el que ens hem trobat ha estat improvisació, arbitrarietat i un munt de sortides de to que posen en evidència que al capdavant no hi havia, ni hi ha, ningú.

El que han fet servir amb assiduïtat és la tècnica del «si… no», depurada per Marta Felip i ara exercida pel seu hereu, el Sr. Jordi Masquef. És molt simple, i alhora pervers; per exemple: «Si no aproveu pagar factures al calaix, els proveïdors no cobraran». Tant és que s’hagin fet encàrrecs no previstos, ni que no estigui justificada la despesa: la qüestió és que el govern pren decisions arbitràries i l’oposició ha de treure-li les castanyes del foc.

També és cert que aquesta tècnica és admetre «no donem per més, i la ciutat surt perjudicada per la nostra inoperància», la qual cosa també posa en evidència que aquest govern està més que amortitzat i que cal un canvi per començar a fer les coses bé. Tothom pot equivocar-se, però el que no pot ser és que els mateixos s’equivoquin sempre i sempre amb les mateixes coses.

I un darrer element, inquietant, com a mínim, per nosaltres. Amb el canvi d’alcalde pensàvem que canviaria l’estil i la manera de fer política. Veure i comprovar que l’estil ha canviat, però que la manera de fer política de Marta Felip és adoptada per Jordi Masquef no només és preocupant, sinó que fa pensar sobre què li pot passar a aquesta ciutat si continuen governant els mateixos quatre anys més.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li