El sentiment culer als balcons

0
508

Des que el Barça va guanyar la Lliga, m’he fixat que en molts balcons de la ciutat i dels municipis de la comarca hi ha hagut gent que de forma espontània ha penjat la bandera d’aquest club, en molts casos acompanyada d’alguna senyera, i fins i tot, n’he vist una amb la imatge de la Mare de Déu de Montserrat. És curiós veure que el fenomen de penjar senyeres blaugrana ha estat totalment voluntari i espontani. No he sentit ni vist cap mitjà, ni tampoc ningú de la directiva o del famós “entorn” que ho hagi demanat, però hi ha hagut aquestes persones que de forma quasi litúrgica han decidit lluir per propis i veïns la seva religiosa barcelonitat. Aflorar sentiments a través dels símbols no acostuma a ser massa estès al nostre país. No s’escapa a ningú que any rere any, fins i tot els ajuntaments del país, han estat fent campanyes per promocionar que la gent pengi la senyera als balcons, sobretot veient que s’esllanguia el vigor amb què es penjaven a les llars de Catalunya. És curiós veure com la condició humana ens porta a ensenyar o mostrar els sentiments de forma diferent. Ens sentim orgullosos d’aquest Barça i tenim necessitat de mostrar-ho a tothom. Potser és això el que ens falta com a país: sentir-nos-en orgullosos. Veure aflorar aquest sentiment culer ens fa adonar que la societat no està tan adormida com ens pensàvem però també dóna peu a una profunda reflexió del perquè ens ho anem empassant tot sense dir res.
 

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li