El seguiment científic del ratpenat s’estén fins al Parc Natural del Cap de Creus

0
493

L’estudi vol aprofundir en el coneixement d’aquests espècies protegides, que són clau dins dels ecosistemes


 

Massa vegades s’ha tractat el ratpenat amb menyspreu. Històricament, el seu aspecte ha creat algun rebuig i sovint s’ha vinculat aquest mamífer volador amb antigues llegendes, pel·lícules de por i ambients sinistres. Lluny de tot això, la comunitat científica fa temps que alerta de la importància de preservar la població de ratpenats. I és que aquestes espècies protegides són clau dins dels ecosistemes. La seva funció és de vital importància per indicar els canvis en els hàbitats i els entorns que ocupen.

L’any passat a Catalunya es va iniciar el primer seguiment de ratpenats per complir una directiva europea que demana dades sobre aquestes espècies i sobre la gestió dels espais de Natura 2000. Aquest hivern l’estudi ha arribat fins al Parc Natural del Cap de Creus. Enguany el personal tècnic del Museu de Ciències Naturals de Granollers (líder del projecte) i els Agents Rurals han analitzat 15 cavitats, entre les 51 més grans de Catalunya. Aquests forats es troben als parcs naturals del Cap de Creus, Ports, Cadí-Moixeró i Capçaleres del Ter i del Freser. També s’han analitzat els hàbitats de ratpenats a espais naturals com el massís del Montsec, les Guilleries, Collsacabra i l’Alta Garrotxa.

CAVITATS. A Catalunya hi ha catalogades 3.541 cavitats, unes 200 de les quals potencialment d’elevat interès per als ratpenats. D’aquests dos centenars, 51 arriben a més de 500 metres de profunditat. L’accés a bona part d’aquestes cavitats és complex i costós, per la qual cosa cada any se’n mostrejaran unes 15 –entre coves, mines, avencs, etc.– per catalogar-les segons el seu interès per albergar grans colònies de ratpenats. El mostreig implica inspeccionar durant l’hivern tot el recorregut practicable, per determinar la presència de poblacions hivernants, així com evidències de cria o d’ús en els períodes d’activitat.

Durant les visites hivernals es col·loquen termòmetres autònoms en els punts de major interès, que permetran conèixer com varia la temperatura al llarg de l’any, i entre anys, i vincular aquestes dades amb les espècies presents i la mida de les seves colònies. Així mateix, s’instal·len detectors d’ultrasons que durant tot l’any enregistraran la sortida de ratpenats un capvespre cada setmana, per conèixer com varia l’ús de la cavitat al llarg de l’any.

INDICADORS. Els ratpenats són reguladors de les poblacions artròpodes (insectes, aràcnids, crustacis, miriàpodes, etc.) i com que es nodreixen gairebé exclusivament d’insectes, se situen al capdamunt de la cadena tròfica. Per tant, el seu coneixement és un bon indicador de què passa al medi natural on es troben.

Els principals factors d’amenaça detectats en les 30 espècies de ratpenats presents a Catalunya són la destrucció dels refugis, l’ús de pesticides i el deteriorament d’espais naturals per causa de l’acció humana.

El seguiment que s’ha posat en marxa preveu aportar dades tan bàsiques per a la conservació com el nombre d’exemplars de les diverses espècies, que actualment és encara molt desconegut. De ben segur que l’estudi iniciat donarà bons resultats i ajudarà encara més a preservar aquests animalons, els mamífers voladors.

Leave a Reply

Sigues el primer a comentar!

Notificar-li
avatar
wpDiscuz