El Romà i Rosell de Lluch, recuperat

Un llibre recull les investigacions sobre un reconegut economista figuerenc del segle XVIII

 

La represa de l’activitat cultural de Figueres, després d’un mes i mig de suspensió a causa de la pandèmia, es va iniciar divendres, a l’auditori dels Caputxins, amb la presentació del llibre «Romà i Rosell, el primer de tots», un volum que recull els diversos treballs que l’economista, historiador i polític Ernest Lluch (1937-2000) va elaborar sobre la vida i el pensament del Francesc Romà i Rossell, un figuerenc que l’autor considerava el primer economista després de la desfeta de 1714 i el primer català que després de la Guerra de Successió va defensar les reivindicacions polítiques de Catalunya. L’obra, publicada per Cal·lígraf, ha tingut al també economista, escriptor i polític Joan Armangué com a editor.

L’acte gairebé va coincidir amb el vintè aniversari de l’assassinat de Lluch a mans d’ETA, produït a Barcelona el 21 de novembre del 2000, on aleshores exercia la seva activitat com a professor universitari. El fet que Lluch tingués durant dècades una residència a Maià de Montcal, al límit de l’Alt Empordà amb la Garrotxa, va fer que mantingués una estreta relació amb molta gent de Figueres i comarca, tant en l’àmbit polític —va ser diputat a Corts per Girona pel PSC durant dues legislatures i posteriorment ministre de Sanitat en el primer govern de Felipe González— com en el social i cultural. Fruit de tot plegat són diversos treballs i conferències sobre temes empordanesos que culminen en aquest llibre pòstum.

L’efemèride i els vincles amb l’Empordà, units a que el protagonista del treball és un figuerenc, tot i que mai se n’ha trobat la partida de naixement perquè es va destruir durant la Guerra Civil, van fer que els diferents parlaments es dediquessin tant a recordar i remarcar aquesta relació de Lluch amb el territori com en explicar la figura de Romà i Rossell. Durant l’acte van intervenir l’alcaldessa de Figueres, Agnès Lladó, l’editor Jaume Torrent, el regidor i historiador Alfons Martínez, el regidor i periodista Josep Maria Bernils, l’historiador Pere Gifre i l’editor i curador de l’obra, Joan Armangué.

EL PERSONATGE. La tesi doctoral d’Ernest Lluch, dirigida pel professor Fabià Estapé, que va merèixer l’any 1970 la qualificació de «cum laude», portava aquest títol en el primer capítol: «El mercantilismo malthusiano y liberal de Romá y Rossell». El text ocupa l’espai central del llibre presentat ara, respectant la seva versió original en castellà. La resta del volum recull altres treballs de l’autor sobre la vida i el pensament d’aquest singular personatge del segle XVII, perquè com va destacar Armangué «Lluch va continuar recercant sobre Romà i Rossell al llarg de tota la seva vida, aportant nous coneixements que canviarien alguns aspectes de l’apunt biogràfic de la tesi doctoral».

Lluch defineix Romà i Rossell com a mercantilista liberal, reformista agrari, defensor dels gremis catalans, de la llibertat econòmica, del prohibicionisme i del lliure comerç amb Amèrica. En uns dels textos del llibre, l’autor proclama que «fou un home important, que va fer coses importants en temps extraordinàriament difícils. Potser, i com a resum, el més important que va fer és recuperar un fil que semblava tallat des de 1714. Gràcies a Romà i a gent com ell, la memòria històrica dels pobles no s’ha perdut i s’ha anat transmetent fins a nosaltres».

L’ORIGEN. Ernest Lluch situà el naixement de Romà i Rossell a la ciutat de Figueres a mitjans de la dècada dels vint del segle XVIII , més concretament, a l’avui coneguda com a Casa Romà del carrer de Peralada. Val a dir que sobre el lloc i l’any de naixement han existit dubtes durant molt de temps. En principi, es fixava l’any 1725 a la ciutat de Barcelona, tal com indicava el mateix autor en la tesi doctoral. Però Lluch va poder assegurar anys després que era d’una família barcelonina però de residència figuerenca. L’aprofundiment en la coneixença biogràfica es produeix quan Lluch accedeix a consultar l’Arxiu de la Casa Fages, els anys 80, en unes condicions molt precàries, però on troba documentació força clarificadora. Val a dir que avui tot aquell fons patrimonial es troba dipositat a l’Arxiu Comarcal i es va digitalitzant.

Com explica Armangué, «mercès a les investigacions de Lluch sabem que el pare de Romà i Rossell, de nom Ramon, apotecari de professió, traslladà la residència a una casa de Figueres del carrer Peralada cantonada carrer la Marca, per fugir de la repressió per la seva adhesió a la causa austriacista. La data més plausible del naixement de Romà i Rossell és l’any 1726, segons es desprèn de dos documents familiars. De fet, a Figueres hi viu pocs anys: la infantesa i la primera adolescència. En acabar els estudis de Dret a la Universitat d’Osca, amb 25 anys, entra a la Reial Audiència per treballar d’advocat dels pobres, primer com a substitut. Es casa als 34 anys amb la figuerenca Narcisa Payrachs i Marimón».

Malgrat viure a Barcelona per exercir d’advocat a l’Audiència, la parella es va casar a Figueres el 20 de març de 1761. En els anys posteriors va destacar com a jurista, magistrat i escriptor, i pels càrrecs públics que va exercir. El darrer va ser de regent de la Reial Audiència i Virrei interí de Mèxic, on va morir el 1784. La seva vídua i fill van tornar a Catalunya, establint-se a Figueres. Una altra dada clarificadora.