El retorn del flautista

0
668

Va ser mĂ©s o menys per aquestes dates, però del 2001, quan en la meva segona col·laboraciĂł com a articulista d’HORA NOVA (com passa el temps) vaig parlar (cedeixo l’ús de la metĂ fora però reclamo el Copyright) del flautista d’HamelĂ­n, un encantador dels habitants de les clavegueres polĂ­tiques figuerenques, lĂ­der d’un moviment «fill de l’odi i la frustraciĂł i hermafrodita de la discòrdia, reencarnaciĂł empordanesa de Robespierre». Deia, a mĂ©s a mĂ©s, que «[…] tothom sap a quin cantĂł de la Rambla es trobava el llatzeret per on passaven, com per la bragueta de Juan Tenorio, membres de tota l’escala polĂ­tica figuerenca: coixos, tolits, manxols, bornis, orats, il·luminats, saltimbanquis, tramoistes…» i que el moviment que encapçalava constituĂŻa «el pitjor esdeveniment sociologicopolĂ­tic que Figueres hagi pogut patir d’ençà de molts anys».

Per a què van servir les insídies, el recull de frustracions, la creació d’un ambient tan emmetzinat i amb efectes tan devastadors que no deixaven canya dreta, o com es diu en castellà títere con cabeza? Doncs per a ben poques coses, per no dir per a res: com un estri monoús que portava a la seva etiqueta la recomanació de ser llençat després d’usat, Armangué l’utilitzà per desfer l’empat a sis del 1995 amb CDC i impedir l’accés de Palahí a l’alcaldia per, a continuació, expulsar-lo del govern municipal adduint que «els regidors del FC sempre han tingut un objectiu destructiu».

D’aquesta manera es reafirmava el polític de més llarga permanència en els consistoris figuerencs (vuit anys d’opositor i dotze d’alcalde) en la declaració de qui fou el primer batlle de la nova etapa democràtica, el socialista Ametlla, que fou desbancat pels mateixos membres del seu partit al cap de dos mesos de mandat, donant pas al període de major inestabilitat municipal a banda dels republicans (foren alcaldes Ametlla, Palahí, Esteba i Puig), quan declarava a Carles Arbolí, referint-se al seu ideòleg, que «és un dinamiter. Allà on es fica posa una bomba i a vegades li esclata a les mans».

Però han passat els anys, i genio y figura hasta la sepultura, l’esperit de Penèlope per desfer de nits el que altres construeixen de dia, o el de devorador neptunià, s’han mantingut incòlumes qui sap si a causa que, si no Déu, sí algun dels qui es consideren representants d’ell a la terra, els donaven periòdicament la corresponent benedicció.

Sense anar més lluny, l’altre dia hi havia qui publicava al Facebook: «Avui, passejant per la Rambla de Figueres, he sentit el so d’una flauta. Algú sap si es tracta del famós flautista d’Hamelín?».

Doncs sembla que sí, sembla que el flautista torna encara que ara amagat perquè surta el efecto sin que se note la causa, que va dir el famós comte-duc.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li