El resultat negatiu d’una deficient planificació urbanística a Figueres

0
113

El proppassat dissabte, 18 d’abril, hi va haver una iniciativa popular, organitzada per un grup figuerenc, sota el títol En memòria de la Sala Edison. Un acte reivindicatiu protagonitzat per l’escenografia d’un funeral a favor del fet que la Sala Edison no caigui en l’oblit i sigui un espai cultural que conservi l’essència d’aquell teatre construït l’any 1905 i tancat l’any 1982.
Un acte encapçalat per un conjunt de ciutadans figuerencs que demanaven que la Sala Edison torni a obrir les portes, però no de qualsevol manera: renuncien al fet que es converteixi en un projecte com ara un hotel de luxe, unes galeries comercials, unes oficines o blocs de pisos. Volen que sigui un espai cultural i un edifici per al poble, que conservi fins que es pugui algunes de les parts més emblemàtiques de la Sala Edison d’abans. Consideren que l’edifici, catalogat com a espai protegit i un bé d’interès cultural de la ciutat, forma part del patrimoni social, arquitectònic i cultural de Figueres i que per tant ha de mantenir aquest esperit.
En els darrers 25 anys, Figueres ha estat liderada per alcaldes de diferents partits polítics que han intentat que la Sala Edison sigui un projecte atractiu per a la ciutat. Primer Marià Lorca, anys més tard Joan Armangué, després Santi Vila i actualment Marta Felip. Cap d’ells ha aconseguit que el projecte sigui una realitat perquè sempre han treballat amb un equip de persones liderades per l’arquitecte municipal i que amb el seu pensament fonamentalista encapçalat per una visió de protecció d’edificis com la Sala Edison, han estat una barrera perquè es dugui a terme.

Leave a Reply

Sigues el primer a comentar!

Notificar-li
avatar
wpDiscuz