El repte de travessar l’Atlàntic

0
566

El regatista empordanès Gerard Marín marca el compte enrere per participar en la Mini Transat del setembre


El regatista empordanès Gerard Marín, del Club Nàutic l’Escala, té un nou repte a l’horitzó. Es tracta de la Mini Transat 2021, una regata que travessa l’oceà Atlàntic en vaixell en un mes, concretament el setembre de l’any vinent. I tot plegat sense assistència i sense tenir cap mena de contacte amb la terra. Ara bé, no és un esdeveniment desconegut per Marín: «Ja hi vaig participar el 2007 amb sèrie i el 2009 amb un prototip que em vaig fer jo mateix, tot i que el recorregut era una mica diferent perquè acabava al Brasil. La veritat és que és una prova que em motiva molt, ja que és una regata molt intensa i personal, l’únic equip que hi ha és un mateix». Per poder participar-hi, el regatista local ha de superar unes classificatòries que consten de 1.500 milles en regata, l’equivalent a quatre o cinc regates durant la primavera. «Anem justos, l’embarcació tot just es troba en construcció i esperem tenir-la a l’aigua a finals de gener. No hi ha gaire marge de maniobra», explica.

El navegant empordanès ja ha participat a la prova en dues ocasions

La regata, un projecte de la Fundació Navegació Oceànica de Barcelona, qui va proposar a Marín ser el protagonista de l’aventura, ressegueix un recorregut itinerant que, en aquesta ocasió, sortirà de Les Sables-d’Olonne, a França, passarà per Lanzarote i arribarà a l’illa de Guadalupe, entre el mar Carib i l’Atlàntic.

L’EMBARCACIÓ. En concret, el vaixell és un veler de 6,5 metres d’eslora, amb dissenys diversos segons l’equip. «A la classe Mini, i tenint en compte les mides establertes, cada dissenyador o regatista aposta per un disseny concret. En total hi ha dues categories: d’una banda, la de vaixells de sèrie, amb un mínim de deu vaixells iguals, i de l’altra, els prototips, que estan formats per materials més lliures i són més tècnics i ràpids. Aquesta última és la categoria en què vull competir jo», detalla.

Més enllà de la construcció del vaixell, l’altre gran repte per Marín és la cerca d’un patrocinador, una fita endèmica en proves d’aquesta índole. «És un punt complicat, sempre ho és, però amb el context actual encara ho és més. Aquesta tardor, a més d’acabar el vaixell, també tocarà buscar la part final del patrocini que falta per afrontar la regata, tot i que l’embarcació ja està coberta per la Fundació Navegació Oceànica Barcelona», conclou l’alt-empordanès.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li