El record de mossèn Pep persisteix

0
615

Durant 25 anys va ser rector de diverses parròquies de Figueres i rodalia i es va implicar en els moviments socials de la comarca


 

«Deixem-nos de collonades», possiblement hauria dit mossèn Pep Claparols en veure que un grup de veïns i amics, pertanyents a 10 parròquies de la comarca i a una desena d’entitats, van decidir organitzar-li un homenatge. Però el record que ha deixat la seva petjada entre els empordanesos feia necessari una celebració així, senzilla però emotiva. Més de 200 persones van assistir dimecres passat a aquest acte, que va deixar petita a sala de La Cate de Figueres, durant el qual es va recordar i testimoniar el record de l’apreciat capellà mort l’agost passat i que des de feia 25 anys havia sacsejat les consciències empordaneses.

És evident que des de la seva arribada a la comarca, concretament el mes de setembre del 1993 com a rector de la parròquia de Santa Maria del Poblenou de Figueres, les paraules i les actituds de mossèn Pep no van deixar indiferent a tothom que l’escoltava, fossin els fidels que participaven en les seves misses o aquells que sentien les seves paraules en un funeral o en alguna de les múltiples activitats de tipus social i solidari amb les quals es va implicar. Per això no va sorprendre que l’acte aplegués tanta gent, d’edats diferents i de procedències ben diverses. I és que els seus missatges no anaven adreçats exclusivament als creients, sinó que també quallaven en agnòstics i descreguts.

Per exemple, els seus companys del GEES (Grup d’Empordaneses i Empordanesos per la Solidaritat) recordaven que mossèn Claparols havia estat «compromès fins a la medul·la, implicat amb la gent que viu als marges del sistema, crític i sorneguer, dolç i generós. Un guerriller del retolador, capellà obrer i grafiter». Precisament durant tota la setmana es va poder visitar una exposició-homenatge dels seus dibuixos al vestíbul La Cate de Figueres, uns dibuixos que en forma de cartell, acudit o dibuix també havien ajudat a reflectir el seu compromís amb els més desfavorits.

L’acte d’homenatge va comptar amb la participació de La Funcional Teatre, l’Orfeó de l’Empordà i les Veus del Poblenou. Es van llegir poemes, textos de l’homenatjat i es van interpretar temes musicals –com l’Estaca i Rosa d’Abril– que formaven part del seu cançoner habitual. Tot plegat amb la projecció de fotografies –amb imatges que recollien des de la seva infantesa i fins poques setmanes abans de morir– juntament amb els seus dibuixos. També es va projectar un fragment d’un documental elaborat per a l’església xilena on mossèn Pep recordava dos dels seus referents, els capellans empordanesos Joan Alsina i Joaquim Vallmajó, morts tots dos en tràgiques circumstàncies però a causa del seu compromís cristià amb la societat que els envoltava, a Xile i a Ruanda.

QUI ERA MOSSÈN PEP? Mossèn Josep Claparols i Moret va néixer a Banyoles el 20 de març del 1940 i va ser rector de les parròquies de Santa Teresa de Blanes i Santa Maria del Poblenou de Figueres i, fins al seu traspàs, ho fou d’Avinyonet de Puigventós, Cistella, Vilanant, Vilarig, Vilafant i Santa Llogaia d’Àlguema. Després de fer els estudis eclesiàstics al Seminari de Girona, va ser ordenat prevere, a l’església de Sant Martí del mateix seminari, el 7 de juliol del 1963. Va fer tres mesos de vicariat a les Preses i posteriorment va ser nomenat vicari de Palafrugell, càrrec que va exercir fins al 1965, quan va ser nomenat vicari de Santa Susanna del Mercadal de Girona.

El 1968 va començar una etapa pastoral a Perpinyà, que va continuar el 1973 a París, on va fer de capellà obrer, és a dir combinant la seva feina pastoral amb un treball laboral. L’any 1980 es va reincorporar al bisbat de Girona i va ser nomenat primer ecònom i després, el 1985, rector de Santa Teresa de Blanes. Entre el 1988 i el 1990 va ser arxipreste de Tordera i de 1991 a 1995, consiliari de la Joventut Obrera Catòlica (JOC). Durant aquests anys va viatjar a Nicaraugua. El 1993 va ser nomenat rector de la parròquia de Santa Maria de Figueres i actualment era rector de les parròquies d’Avinyonet, Cistella, Vilanant i Vilarig, a més de Vilafant i Santa Llogaia d’Àlguema. Va morir als 77 anys el 17 d’agost de l’any passat.

QUÈ DEIA MOSSÈN PEP? Els seus pensaments, traslladats en articles en premsa i en els fulls parroquials que editava a cada parròquia on era rector, han estat resumits en una publicació editada amb motiu de l’acte d’homenatge. Possiblement el que resumeixi millor el seu pensament és aquell que porta per títol Pare nostre i que, parafrasejant l’oració catòlica més comuna, diu així: «Pare nostre que esteu a la terra, que treballeu amb les mans dures del pagès, que bategueu en els nois i noies que es rebel·len i han dit prou. Que sou en la dona tan sovint maltractada! Pare nostre que sou al carrer, a l’escola, a la plaça major, a la festa, en la poesia, en la natura».

L’oració segueix demanant que «vingui a nosaltres el vostre Regne. No el regne dels grans banquers i grans poderosos d’aquest món, sàtrapes indignes, lladres de debò. No el regne dels qui compleixen la llei i la norma, oblidant els altres. No el regne de les religions fanàtiques. Ni el regne de tots els violents… Que vingui el regne de la dignitat i la justícia, dels arreplegats a les escombraries, de tots els indignats del món, que som molts de nosaltres».

Finalment el parenostre de mossèn Pep demanava: «Doneu-nos el pa de cada dia. L’home d’avui viu de pa i d’utopia. Un altre món és possible! La utopia serveix per fer camí. Que no caiguem en la temptació d’oblidar les arrels i la història del nostre poble oprimit o d’arrendar una sola hectàrea del seu oblit. Deslliura’ns de tot mai de consciència. Amén». Una oració ben a l’estil de mossèn Pep.

Leave a Reply

Sigues el primer a comentar!

Notificar-li
avatar
wpDiscuz