El Quixot il·lustrat de Joan Jové a l’Erato

0
805

Forma part del projecte d’enriquiment cultural que realitza des de fa quatre anys l’institut Ramon Muntaner


A mitjans dels anys 60 del segle passat un desena d’empresaris figuerencs vinculats al món de la restauració i de l’hostaleria van crear la societat Diversiones Figuerenses SA, amb la qual varen llogar un solar que tenia la Societat Coral Erato a la plaça Triangular per muntar-hi una sala de ball. L’objectiu era oferir als seus clients un lloc d’esbarjo per anar-hi després de sopar. Així va néixer la sala de festes Don Quijote, tot i que la iniciativa no va reeixir i al cap de dos anys el local va revertir a l’entitat.

Fou l’any 1965 quan es va inaugurar aquesta sala on, al llarg dels anys següents —i fins ben entrats els anys 70, quan es va transformar en la discoteca Quixot’s— va esdevenir un espai polivalent on a banda dels balls i la música s’organitzaven esdeveniments culturals com els jocs florals, teatre, dansa i una cantada d’havaneres, entre d’altres. Des del primer dia una singular decoració captava l’atenció dels visitants, concretament els panells que reproduïen diverses estampes del Quixot i que envoltaven quasi tot el perímetre de la sala, uns 100 metres lineals, i que estaven instal·lats a una alçada de tres a cinc metres.

Alguns figuerencs i empordanesos segur que encara les recorden. Durant més de mig segle aquells panells han estat guardats en unes dependències de l’entitat fins que l’any passat, a través d’una activitat acadèmica que es desenvolupa a l’institut Ramon Muntaner sota la direcció del catedràtic Joan Manuel Soldevila —l’anomenat projecte d’enriquiment— va plantejar-se fer una recerca sobre aquella singular obra d’art en l’oblit. Òbviament, el coneixement que Soldevilla té sobre l’obra de Miquel de Cervantes va pesar de forma especial per treballar aquell tema.

La sorpresa d’uns i altres va ser poder localitzar en molt bon estat de conservació aquell petit tresor artístic de la història de l’entitat i fins i tot de la ciutat. La setmana passada es va celebrar un acte de presentació de la recerca, a l’actual sala Erato, que va comptar amb la participació de tot els alumnes que han integrat l’equip del projecte i els professors implicats, davant dels pares i mares i de diversos convidats a l’esdeveniment.

El projecte, segons el catedràtic, «és un treball multidisciplinari que s’afronta des de diferents vessants. L’alumnat que hi participa indagarà en la història local, en la trajectòria d’un artista mai reivindicat, en la importància de les associacions en la vida i el desenvolupament de la ciutat i en les relacions entre literatura i art a partir de la història del Quixot i de les seves representacions gràfiques». Soldevilla creu que aquesta és la més extensa, pel que fa a volum, que existeix a tot el món.

Juntament amb tres professors més —Albert Camps, Àngela Castaño i Anna Llobet— els alumnes participants en aquesta iniciativa són Xènia Alejandro, Roumaissae Amzil, Emma Benet, Andreu Clotas, Mariam El Mousaoui, Carlota Falgueras, Pol Escolà, Júlia Fita, Sílvia Fita, Jan Giró, Blai Higueras, Joan Oliveras, Aniol Pibernat, Laura Roig i Mariam Zbakh.

Detall d’un dels plafons de Joan Jové

L’AUTOR. Joan Jové i Planella (Figueres, 1920-1979) és l’autor d’aquests panells —90 en total— que estaven pintats sobre unes planxes de fusta de color marró i en pintura plàstica de color negra i que des de la distància tenien un efecte visual molt reeixit, segons recorden els qui els havien vist. La recuperació també ha de servir per posar en valor la figura d’aquest artista i aquarel·lista, que va desenvolupar una àmplia trajectòria com a decorador teatral, restaurador d’obres d’art i fins i tot com a autor de peces tan significatives com els frescos de l’església de Sant Cebrià de Mollet de Peralada.

Va tenir el reconegut pintor Marià Baig com a company en la tasca de realització d’escenografies, i les seves aquarel·les i olis van ser exposats a les galeries d’art de la ciutat, a Banyoles i fins i tot a Xile. Es dona la circumstància que el seu pare, Joan Jové Pi, també es va dedicar a la mateixa feina de pintor i decorador. La vídua de Jové, Ra­mona Pujol, va assistir a l’ac­te de la setmana passada. A partir de la documentació familiar que es conserva, està previst elaborar una biografia artística del pintor.

Soldevilla va explicar que «amb l’obra de Jové ens endinsem en un nou i apassionant aspecte de la tradició iconogràfica a l’entorn del Quixot, en aquest cas adaptada al món de la il·lustració, que va conrear un pintor figuerenc de projecció universal, Salvador Dalí. Certament hem descobert un veritable tresor amagat i ara ens correspon treballar-hi i difondre’l. Tampoc descartem poder organitzar algun tipus d’exposició una vegada acabat tot el projecte».

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li