El pròleg de l’Any Fages

0
1113

Es publica el llibre ‘Els meus difunts’, una obra inèdita del poeta i escriptor empordanès que ha coordinat el filòleg Narcís Garolera


 

El 2018 serà l’Any Fages per acord del Govern de la Generalitat a través de la Institució de les Lletres Catalanes. En aquests moments s’està perfilant la programació que commemorarà els 50 anys de la mort del poeta i escriptor figuerenc amb actes a Barcelona, Figueres i Castelló d’Empúries, les tres poblacions amb les quals Carles Fages de Climent va tenir més relació. La situació política viscuda en els darrers mesos a l’executiu català retardarà, però, alguna d’aquestes celebracions, encara que el treball tècnic de les institucions ha continuat braç a braç, com va recordar l’alcalde castelloní, Salvi Güell, divendres passat a la mateixa Casa Fages, en un acte que es pot considerar com el pròleg de l’efemèride.

En concret, es va presentar Els meus difunts, un nou llibre inèdit de l’autor empordanès que ha tingut novament Narcís Garolera, filòleg i catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra, com a curador. Anteriorment havia estat l’encarregat de donar forma al volum Memòries. A la recerca de mi mateix. El nét de l’escriptor, Carles, va recordar que “aquest és el vuitè llibre que recuperem. En tenim 20 més per culminar aquest projecte fonamental de posar el nom de Fages on pertoca. En aquest sentit, el meu agraïment als ajuntaments de Figueres i Castelló, així com a la Universitat de Girona, per la feina de suport a la divulgació que estan fent”.

Els meus difunts és, segons el mateix autor, el quart assaig biogràfic que volia escriure. Les Memòries i l’Auca de mi mateix, editada justament ara fa un any, componen les tres obres escrites i, finalment, publicades. En el tinter va quedar Lluïsa de Climent, un llibre dedicat a la seva mare que no va arribar a escriure.

UN LLIBRE D’ÒBITS. Garolera va explicar que Els meus difunts és “un llibre d’òbits, on apareixen escrits relacionats amb un conjunt de persones amb les quals Carles Fages de Climent va tenir relació al llarg de la seva vida, moltes d’elles estimades i relacionades amb la seva família, amb altres que va conèixer en funció de la seva feina com a escriptor. En concret, hem fet tres parts: familiars i domèstics (hi ha la ressenya d’alguna persona que havia treballat molts anys a la casa), els amics i, finalment, un conjunt de personatges diversos. Entre aquests darrers, destaquen Eugeni d’Ors i Francesc Cambó. També hi apareixen Manuel Brunet, Puig i Cadafalch i els germans Pere i Carles Rahola”.

El curador de l’obra va afegir que “les pàgines dels llibres evoquen un conjunt de vivències de Fages de Climent amb la voluntat que siguin conegudes i, per tant, llegides. D’alguna manera ho podríem considerar com un símil als llibres dels Homenots, de Josep Pla. Cronològicament es refereix a persones conegudes durant els anys 40 i 50 del segle passat, mentre vivia Barcelona, i durant els anys 60, quan es va retirar al seu Empordà natal, vivint entre Castelló d’Empúries i Figueres”.

Garolera va explicar que “en el llibre hi apareix la por que tenia Fages a la mort. Això estava justificat pel fet que la majoria dels seus avantpassats havien mort joves i ell ho va fer també a l’edat de 66 anys. En general, el tracte que dispensa als personatges que surten al llibre, tots ells difunts, és molt respectuós. Pràcticament no hi ha cap crítica. En definitiva, és un llibre de records on parla l’autor, i descriu uns personatges i una època. En qualsevol cas ens trobem davant d’un valuós testimoni literari que reflecteix un temps i un país”.

Al volum hi ha un apèndix on apareixen altres textos independents i inèdits de l’escriptor. Durant l’acte també es va anunciar que s’està enllestint un llibre sobre cartes rebudes per Fages i que es trobaven a l’arxiu familiar. Aquesta edició és a cura de l’historiador castelloní Jordi Canet, que alhora ha estat encomanat de ser el comissari de l’Any Fages.

“Al carrer de Monturiol / tres genis han vist el sol / l’inventor del submarí / jo i en Salvador Dalí”. Aquest és un dels epigrames més populars del poeta i escriptor Carles Fages de Climent, on es reivindicava, al mateix temps, la seva condició de figuerenc i de personatge que passaria a la història, juntament amb Narcís Monturiol i Salvador Dalí.

El poeta va néixer a Figueres el 1902 i va morir, a l’hospital de la mateixa ciutat, el 1968. I avui en dia, encara continua essent recordat per tota aquella gent que el va conèixer en vida i pels que l’han descobert ja desaparegut. L’any del cinquantenari de la seva mort serà un bon motiu per acabar de posar-lo a l’abast de tothom, tant a l’Empordà com arreu de Catalunya, perquè la seva és una figura d’abast nacional.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li