
Catalunya, la nostra terra, la nostra comunitat, aquesta que tant ens estimem i que tanta grandesa tĂ©: infinitat de paisatges, climes, rodejada de mar, muntanyes, rica en festes, tradicions i costums. Terra amb història, amb llengua pròpia, formidable terra allĂ on fos. Pobreta, ara pateix, pateix molt. Observa com els seus habitants estan dividits, tensos. Observa impotent les baralles i discrepĂ ncies, sap que ella Ă©s la culpable. Greu li sap que el seu territori produeixi tants maldecaps als seus habitants. Si poguĂ©s parlar, els diria que es deixessin de tantes tonteries, que l’estan desaprofitant, els anys passen i altres terres del mĂłn li passaran davant, mentre ella anirĂ morint per un conflicte creat per uns polĂtics inoperants i obtusos que han sabut molt bĂ© enredar a una gran majoria social.
Afortunadament, la terra, les roques, els arbres, els rius… no parlen el nostre idioma; si ho fessin, quedarĂem en ridĂcul.
Fa mesos, ara ja anys, que estem immersos en un procĂ©s polĂtic que fa que la nostra estimada terra estigui encallada, inoperativa… De ser un gran referent per moltes economies, un gran model de gestiĂł, la Califòrnia d’Europa, ha passat a ser una terra conflictiva, un mal exemple a seguir: inestable, a la deriva, sense projectes, ingovernable, conflictiva… Reuneix totes les caracterĂstiques i mals perquè els diners en fugin: els diners, l’empresari, la riquesa, la prosperitat, el mercat laboral… volen estabilitat. Malgrat que Catalunya era la terra ideal i propĂcia per la inversiĂł, ara estĂ malalta, s’estĂ morint, pobreta. I tots aquells que tant prediquen que l’estimen, no tan sols ho estan consentint, sinĂł que cada dia van mĂ©s enllĂ . Aquesta gran malaltia que estĂ matant Catalunya s’anomena ProcĂ©s.
Aquest la mantĂ© paralitzada a tots els Ă mbits. Tot es mou per inèrcia: els autònoms van a treballar, les empreses van produint, els funcionaris ja saben què han de fer cada dia… però per evolucionar i mantenir-se com a terra atractiva i moderna, cal fer noves polĂtiques, noves lleis, polĂtiques zenit de terres atractives per la inversiĂł, amb projectes de futur, ser referent mundial.
Quina llĂ stima que aquesta formidable terra, en aquests moments de tants canvis econòmics i d’oportunitats, estigui malalta guardant llit, per culpa del ProcĂ©s. El mĂ©s greu: els polĂtics que la poden guarir segueixen obstinats en el ProcĂ©s. Creuen que Ă©s una malaltia que Catalunya ha de passar: se’n sortirĂ , resultant mĂ©s forta i essent terra de gran importĂ ncia mundial.
Per sort, Catalunya tĂ© famĂlia que la protegeix, vetlla per ella i els seus habitants: no volen que es mori. Aquests altres polĂtics, els espanyols, ja ha denunciat la greu situaciĂł que es viu en aquesta terra.
Avui, podem veure aquests polĂtics mĂ©s obstinats i que en el seu moment van desobeir les instruccions que marcaven les diferents lleis, com la ConstituciĂł, asseguts a la banqueta del Tribunal Suprem essent jutjats per la seva deslleialtat a ella, una llei suprema que regeix a total paĂs. Però mentre se’ls jutja, Catalunya continua patint i estant malalta, i el mĂ©s greu, ells segueixen amb la seva reafirmaciĂł. Lluny de reconèixer els seus errors, que han portat a la paralitzaciĂł del paĂs, es fan encara mĂ©s forts, i repeteixen un cop darrere l’altre: «Ho tornarĂem a fer.» No nomĂ©s es reafirmen en el seu cop d’estat, sinĂł que a mĂ©s tenen la vergonya d’aprofitar el judici per fer campanya electoral. Amb 4 anys de calvari, no n’han tingut prou? Totes les administracions governades per partits independentistes porten 4 anys inoperatives. Fins quan hem de suportar aquesta humiliaciĂł? Estem pagant el sou d’aquests senyors, els seus viatges a Waterloo i altres gestos d’aquesta enganyifa de ProcĂ©s.
Ja n’hi ha prou! Espero pel bé dels catalans i de Catalunya que els jutges facin bé la seva feina, aplicant les penes que impliquen els delictes pels quals se’ls acusa i, per altra banda, també espero que parlin les urnes i que ho facin de manera contundent.
Leave a Reply