El procés del judici

0
660

No sol pas ser una bona manera de resumir un procés començar per un efecte gairebé lateral i recent. Aquests dies, ens trobem que la Junta Electoral ordena la retirada dels llaços grocs dels edificis públics depenents de la Generalitat. L’argument en què es basa podria resultar fins i tot ridícul, si no fos per la tragèdia que l’origina. Els llaços grocs simbolitzen el desacord i el blasme per un judici que hauria de fer envermellir als qui pretenen que correspon a un exercici de la justícia de forma independent i ja no diem equànime. Els llaços grocs són, pels que reclamen la seva retirada, una mena de publicitat partidista. Tal com dir que equival a convidar al vot per un determinat partit. Ja em perdonaran, però fins allà on jo arribo, aquesta objecció està tan orfe del mínim rigor com el judici que l’ha generat. A quin partit votaran els milers de persones que se solidaritzen amb els presos polítics que arriben a una opera-bufa de judici amb un any i mig de presó preventiva? Votaran, per tant, ERC o PDECAT, CUP, En Comú Podem o els Verds? I encara més. Segur que no apleguen la protesta de socialistes sindicalistes o persones que, a banda de la seva opció electoral, són uns convençuts objectors de l’ús polític de la justícia? Canta com una cloïssa que porta dies fora del frigorífic, i com es va comprovant en el seguiment del judici, la desproporció del manteniment de la presó preventiva que pateixen tots i cada un dels encausats. Per començar, _i va ser un dels elements curosament amagats en tots els informatius estatals_ convocar un referèndum, no és pas des l’any 2005 un delicte penal. No és un delicte penal, però els convocants al trullo. El relat de la violència, per tal de justificar l’acusació de rebel·lió fa pensar que els qui haurien d’estar encausats son_i atès els seus mateixos testimoniatges_ els qui haurien de ser encausats per falsedat, prevaricació i apologia del terrorisme (d’Estat), i atemptat contra el dret a la informació. Sáenz de Santamaría, ensems vicepresidenta del govern, anunciava l’octubre del 2017 que 400 policies havien estat ferits. Fa quinze dies, segons ella mateixa va dir, n’eren 36. La declaració de Trapero dient que estaven preparats per detenir el Govern de Puigdemont si així ho anunciava el Tribunal Suprem indirectament anorrea qualsevol base de rebel·lió. Rebel·lió comporta l’ús de la violència armada. Sobren comentaris. És terriblement preocupant que s’admeti que els llaços grocs, els morats els roses o el «salveu les balenes» són propaganda d’un determinat partit. Cal admetre, però, que per contra, sí que es converteix en simbòlica la reclamació de la seva retirada obligatòria. Són el símbol dels qui són partidaris de l’autoritarisme i la limitació dels més elementals drets civils.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li