El Pòsit de Roses, 100 anys d’història

0
575

Els pescadors celebraran el centenari de la confraria amb diversos actes que arrenquen aquest divendres


 

La història de la pesca és tan antiga com la història de la humanitat, però també és cert que l’ofici de pescador s’ha anat teixint amb el temps i ha tingut episodis diversos; alguns s’han pogut documentar i d’altres potser s’han esvaït. Per fer memòria històrica res millor que homenatges com el que arrencarà aquest divendres al vespre al Teatre Municipal de Roses. El patró major, Antoni Abad, presentarà els actes del centenari del Pòsit de Pescadors de Roses (1921-2021).

De fet, el municipi ja s’ha començat a engalanar per aquesta commemoració amb rètols sobre l’efemèride. Si la pandèmia ho permet, la celebració estarà farcida «de conferències, exposicions, congressos, actes al carrer i gastronomia», segons avança el periodista i escriptor Salvador García-Arbós, un dels organitzadors de la celebració.

LA HISTÒRIA. El pòsit és el sinònim de la confraria de pescadors. De fet, la definició d’aquest col·lectiu gremial a la GEC (Gran Enciclopèdia Catalana) parla «d’entitat de dret públic que agrupa les persones dedicades a la pesca marítima; és coneguda també com a pòsit de pescadors o pòsit marítim. Les seves finalitats són, principalment, l’assessorament de l’Administració en tot el que fa referència a la pesca en la mar i la col·laboració amb l’Institut Social de la Marina en la gestió de la seguretat social dels pescadors. Sense ànim de lucre i en nom i a benefici dels seus confrares, comercialitza les captures de peix mitjançant subhastes públiques a la baixa». A Catalunya els pòsits es van començar a fundar el 1918. Allà s’hi reunien els pescadors per parlar dels seus problemes i a partir d’aquí aquests fòrums es van convertir en mutualitats que permetien als treballadors del mar tenir cobertures. El primer reglament del Pòsit de Pescadors de Roses data del 1921 (foto) i també hi ha un document gràfic de la primera junta celebrada el mateix any.

El primer president del Pòsit de Pescadors de Roses va ser Joaquim Gispert Ferrer i el seu secretari, Isidre Pujol. Salvador Garcia-Arbós explica que el terme pòsit «es torna a recuperar, ja que amb el franquisme el gremi va passar a anomenar-se confraria i la de Roses, era la Confraria de Sant Pere». Tot i que la tendència és tornar al nom original, «entre els anys noranta i el 2000 tothom fa servir la paraula confraria». 

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li