«El ‘pitch-and-putt’ és un esport lliure individual. No entenem per què no es pot practicar»

0
569

El setmanari HORA NOVA enceta una nova secció, ‘Les veus de la Covid’, per explicar com està afectant la pandèmia a la gent d’arreu de la comarca


Dijous. 11.40 h. Castelló d’Empúries. Una gran porta verda metàl·lica corredora d’uns 4 metres ens barra l’entrada al camp de pitch-and-putt de Castelló-Empuriabrava. «Pel compliment del nou protocol de la Covid-19, decretat per la Generalitat de Catalunya, el camp romandrà tancat 15 dies». Això és el que diu el cartell en quatre idiomes diferents, situat al costat de l’entrada. Des del 30 d’octubre, com la resta de camps de pitch-and-putt i de golf catalans, no ha tornat a obrir les portes.

El tímid soroll de fons d’un motor de mica en mica va augmentant. Arriba en Jaume Jiménez, el greenkeeper. L’únic treballador d’aquesta petita empresa de cinc treballadors no està en situació d’ERTO al cent per cent de la seva jornada. «Tancat o obert, el camp s’ha de mimar», ens explica. L’acompanya la directora del camp, Alicia González, que ens explica com van rebre la notícia d’aquest darrer tancament: «Ens va agafar una mica per sorpresa, ja que sent un esport a l’aire lliure crèiem que potser ens donarien una mica de marge». No va ser així. Divendres a la matinada van rebre un correu electrònic des de la Federació Catalana de Pitch and Putt. El text els confirmava que, com la resta d’instal·lacions esportives, havien de tancar les portes. «Teníem la sensació que ens farien augmentar més les restriccions, però que encara podríem mantenir-nos oberts».

Una vegada confirmada la notícia, es van haver d’afanyar a preparar la documentació per la mobilitat dels treballadors i elaborar cartells que informessin de la nova situació de tancament. «Molts clients són estrangers i no estan al cas al cent per cent de les notícies de la zona. Alguns els vam haver d’avisar telefònicament perquè no s’havien assabentat del tancament».

‘DÉJÀ-VU’. La situació, per desgràcia, no és nova. Això els va permetre preparar-se d’una manera diferent aquesta situació. «Anteriorment ens van dir que hi havíem d’estar quinze dies, i finalment n’hi vam estar molts més. Ara hem guardat gran part del material de la recepció, especialment la roba, perquè no es faci malbé. Ens hem preparat per si hem d’estar tancats més de quinze dies».

Mentre conversàvem hem anat avançant fins al davant de la Casa Club. Una data gravada en pedra al damunt de l’entrada ens indica l’any de construcció de l’edifici: el 1782. Des de fora estant poden veure una gran taula que ens barra el pas. Al damunt un cartell amb el text «ús obligatori de mascareta», escrit en català, castellà, anglès i francès, i al costat un pot de gel hidroalcohòlic. «L’espai estava totalment adaptat. Havíem comprat mampares, teníem esprais desinfectats pel material de lloguer, teníem alcohol per desinfectar les superfícies, i a més es va fer un canvi en els serveis, on es van substituir els eixugamans d’aire calent per dispensadors de paper, ja que segons diuen es transmet per l’aire i així n’evitem un possible moviment», ens detalla González. Una vegada a dins, a banda d’un gran assortiment de pals i bosses de golf, ens crida l’atenció un aparell de color blanc que trenca amb l’harmonia de la resta del mobiliari: «És un purificador d’aire, el vam comprar per netejar l’ambient en cas que haguéssim de tancar portes i finestres». Grans mesures adoptades, que no els han salvat del tancament.

Foto: Àngel Reynal

EL CAMP. Fa 17 anys que el Pitch and Putt Castelló Empuriabrava està obert. Té una superfície de 70.000 m2 i uns 90 abonats. Aquests socis, juntament amb els jugadors ocasionals, són l’única font d’ingressos del negoci. A diferència d’altres negocis, i com ens ha comentat en Jaume a l’entrada, tot i estar tancat el camp s’ha de continuar mantenint. «La gespa s’ha de tallar, regar i cuidar. Els greens han d’estar sota control. Aquest manteniment té un cost bastant elevat i ara no tenim ingressos. És una situació molt i molt complicada».

La plantilla està formada per cinc treballadors, i tots estan en situació d’ERTO excepte el greenkeeper, que ha hagut de reduir la jornada a la meitat, i incloure’l amb un ERTO al 50%. Tampoc hi pot desenvolupar la seva feina el professor de golf, Sergi Jiménez, encarregat de fer classes a les instal·lacions del club.

SAC ÚNIC. El pitch-and-putt és una versió reduïda del golf. L’objectiu és fer entrar la bola dins del forat en el menor nombre de cops possible. El de Castelló té un recorregut de 18 forats i de mitjana s’hi sol estar un parell d’hores per acabar el circuit. És un esport que es pot practicar individualment o amb un grup màxim de fins a quatre persones. Per aquest motiu, no comprenen la normativa dictada el passat 30 d’octubre: «El pitch-and-putt és un esport lliure individual. No entenem per què no es pot practicar. No ens han donat cap mena d’explicació de per què no es pot dur a terme», explica González.

De fet, actualment ja comptàvem amb un protocol bastant restrictiu. Només es podia sortir al camp amb reserva prèvia i deixant un telèfon de contacte. L’interval entre sortides era de 10 minuts i sempre s’efectuaven des del tee número 1. Les competicions oficials estaven suspeses. No es podien utilitzar els elements d’ús comú, com els rasclets, banderes i bancs.

Tot indica que el compliment d’aquestes mesures no s’ha tingut gaire en compte: «Ens hem adaptat i ens podem adaptar més si cal, per continuar oberts», explica González. I afegeix: «Pel que sembla han posat tots els esports al mateix sac, i això és una pena. No només pel nostre. El tennis o el pàdel són disciplines que es desenvolupen a l’aire lliure i amb distància de seguretat. Aplicant certes mesures no és perillós».

FRANÇA. Igual que en molts altres negocis de la comarca, la situació del país veí també els afecta directament, tal com indica González: «Estem a prop de la frontera i totes les restriccions a França ens afecten moltíssim, tant pels clients que poden venir a jugar de forma esporàdica com pels residents de la zona. Si senten que els tancaran la frontera durant un mes, molts marxen. Tot això és clientela que perdem».

De fet, ja van notar-ho de manera evident després del primer tancament. El camp es va reobrir al maig, i les fronteres no es van obrir fins al juny. «Aquell període el vam notar molt, va ser molt fluix. Nosaltres tenim molta clientela estrangera, i això ens va afectar».

SUPORT. El col·lectiu s’ha adherit a la manifestació prevista pel proper dimecres 11 de novembre a la plaça Sant Jaume de Barcelona. La concentració vol demanar que l’esport sigui considerat un servei essencial. A banda d’això, «estem intentant i promovent la mobilització per les xarxes socials, és el canal per on ara per ara podem fer més força.»

Foto: Àngel Reynal

EL BUS. Ja des de fora les instal·lacions, és inevitable no fixar-se en un esplèndid autobús britànic aparcat al costat de la Casa Club. És el típic bus vermell de dos pisos que per poc més d’una lliura ens podria portar des de Picaddily Circus fins al Hyde Park de Londres, un dijous qualsevol. Aquest, però, té una funció ben diferent, es tracta d’un restaurant. La part de dins està reformada i acull un bon conjunt de taules, cadires, la cuina i una petita barra. Al voltant del bus, hi ha construïda una esplèndida terrassa sobre una tarima de fusta. Igual que a l’interior, les taules són amuntegades a un racó, símbol inequívoc de la inactivitat del negoci. Lamentablement, com la resta de negocis de restauració, porta tancat des del 16 d’octubre. Jeremy Gray, el propietari, ens explica la situació actual: «Després del primer tancament i d’un estiu bastant pobre, aquest nou tancament fa que les possibilitats de supervivència del meu negoci durant l’hivern aquí a Castelló siguin mínimes».

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li