El Parc Bosc de Figueres ja té cent anys

0
568

Inaugurat per la Santa Creu del 1920, la seva creació va estar envoltada de polèmica


Quan el passat 2 de maig es va permetre, en el marc de l’estat d’alarma derivat de la crisi sanitària que patim, passejar o fer esport durant unes hores al dia, nombrosos figuerencs es van adreçar al Parc Bosc municipal, sens dubte un espai emblemàtic per a aquest tipus d’activitat a l’aire lliure, juntament amb el camí que envolta el castell de Sant Ferran. El parc es va obrir l’endemà, diada de la Santa Creu. Curiosament, aquest fet va coincidir amb el centenari de la inauguració del recinte, una efemèride que ha passat desapercebuda a la ciutat.

Les terres del que avui és el parc estaven totalment fora de la població. Eren ermes i rocoses i una part del terreny es dedicava a acollir el firal de bestiar des de l’any 1865. Aquells terrenys limitaven per la banda est amb una mena de camí de ronda que envoltava una part de Figueres, en el que avui és coneguda com l’avinguda Salvador Dalí. La resta de límits aquelles finques de propietat privada era el camí de Llers, la carretera d’Avinyonet i el còrrec dels jueus, un reguerol que recollia aigües plujanes de la falda del castell.

Ens hem de remuntar a l’any 1915, quan un grup de regidors de l’Ajuntament de Figueres va proposar destinar-lo a parc públic. Es va completar la compra d’aquells terrenys amb unes finques annexes i l’any següent s’hi va fer la primera festa de l’arbre i es van plantar uns quants pins. El mateix 1916 es va encarregar el projecte a l’arquitecte municipal Ricard Giralt. La seva inauguració oficial va coincidir amb les Fires i Festes de la Santa Creu del maig del 1920, després de diverses vicissituds.

El nou pulmó ver de la ciutat comptava amb un total de 30 espècies arbrades diferents i una dotzena de tipus d’arbusts. Pel regadiu dels vegetals es va obrir un pou a la part alta i es van aprofitar les aigües sobrants del castell. A la part alta també es va construir una font que l’any 1932 fou completada amb una làpida que recorda els tres iniciadors del parc: Joaquim Cusí i Fortunet, Marià Pujolà i Vidal i Josep Pichot i Gironès. La làpida encara es manté intacta, tot i que necessitada d’una restauració.

L’any 1926 es va construir l’escalinata central, tant característica del recinte i situada al bell mig del passeig Nou, a partir d’un projecte de l’aleshores arquitecte municipal Pelai Martínez. A la part central de parc hi havia un petit zoològic suprimit el 1954. La paret de pedra del marge del passeig Nou fou aixecada l’any 1936 amb pedres procedents de l’enderroc de l’església de Sant Pere. El 1965 l’Ajuntament hi va traslladar una part de les atraccions de les Fires de la Santa Creu, cosa que va malmetre tot el recinte, fins que quatre anys després es va aprovar un projecte de reforma total, del qual només es va fer l’enjardinat de la part de migdia. La darrera reforma de l’espai data de l’any 2002.

L’any 1931 l’apotecari figuerenc Joaquim Cusí i Fortunet va regalar a la ciutat diversos terrenys que tenia a la part nord del parc i que arribaven fins a la falda del castell, amb la condició de destinar-lo únicament a ampliació del parc i a zones esportives i culturals. Es va començar a arranjar-lo el 1948 amb la plantació de diverses espècies vegetals. Sobre aquests terrenys, a partir de l’any 1964, es va construir el complex esportiu municipal. Al capdamunt també hi ha l’estació depuradora i el dipòsit d’aigües potables de la ciutat.

 Aquest monòlit recorda els promotors del parc

OPOSICIÓ AL PROJECTE. La centenària història del Parc Bosc municipal de Figueres no ha estat mai exempta de polèmica. Totes les reformes que s’hi ha fet ho han estat, però possiblement el que sorprèn més és que també hi hagué oposició quan es va decidir construir-lo. Quan el 1915 l’alcalde Marià Pujolà i els regidors Joaquim Cusí, Josep Pichot i Baldiri Trulls van decidir promoure inicialment la construcció d’aquell pulmó verd a la zona oest de la ciutat van trobar, immediatament, el suport de l’arquitecte municipal, Ricard Giralt, i del jardiner de l’Ajuntament, Eugeni Vàllegas, que de seguida va elaborar un projecte de plantació d’arbres i arbustos. Però no tot van ser facilitats.

Segons consta en les actes municipals, la proposta va ser àmpliament debatuda en el ple. Hi hagué una forta oposició de quatre regidors del Partit Radical, els quals es lamentaven que si tirava endavant el projecte «els pressupostos tindran una quantitat de deute força crescuda, una càrrega que pesarà sobre els ajuntaments de temps a venir». A més, consideraven que «a Figueres ja tenim, encara que petits, dos parcs, un a davant de l’estació del ferrocarril i l’altra a davant de l’institut». També asseguraven, en contra dels informes tècnics, que era «una temeritat plantar un arbrat en paratges rocosos i faltats d’aigua», tot afegint que l’espai no oferia cap tipus d’atractiu per al ciutadà.

Tant després de la seva inauguració el maig del 1920 com al llarg de tot el segle de vida que té aquest espai, s’ha demostrat clarament la idoneïtat de la decisió municipal i que ha respost a la perfecció als objectius assenyalats per l’escriptor i polític Josep Puig Pujades, el qual abans de la seva inauguració va escriure que «el nostre parc serà més perfecte quan més s’acosti a ser el pas de la natura a l’arquitectura, aplec artístic dels arbres i plantes de la nostra contrada».

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li