El paisatge rural de Caterina Albert

0
628

La capella de Santa Reparada, del nucli de Cinc Claus, es converteix en el segon espai VĂ­ctor CatalĂ 


 

La força tràgica de les narracions de Víctor Català –pseudònim rere el qual s’amagava, com és conegut, l’escriptora Caterina Albert (l’Escala, 1869-1967)–, unida a una suggestió poètica molt poderosa, té un clar exemple a les pàgines del popular llibre de narracions Drames rurals, publicat per primera vegada el 1902. El primer capítol d’aquesta obra porta per títol El Met de les Conques, i tot i que fa referència al nom pel qual eren conegudes la mare i la germana del protagonista, no podem oblidar que la masia central del nucli de Cinc Claus porta la mateixa denominació i va ser segurament la propietat rural més important de la família Albert durant tot el segle XX i un lloc especialment emblemàtic per l’autora escalenca.

Des de finals de juny el nucli de Cinc Claus, a través de l’ermita de Santa Reparada, s’ha incorporat com un nou espai Víctor Català de l’Escala, complementant el centre de recerca a l’Alfolí de Sal i la casa museu del Clos del Pastor, que està previst inaugurar-se l’any vinent. A l’interior de l’ermita s’exposen un conjunt de fotografies i documents que posen en relació l’escriptora amb aquest nucli rural. L’ermita havia estat propietat de la família però des de l’any 1997 forma part del patrimoni municipal, després de ser comprada a Francesc Albert Isla, nebot-net de l’escriptora.

Paral·lelament s’ha publicat el segon volum de la col·lecció «Viu el patrimoni de l’Escala», que precisament porta per títol Cinclaus i la capella de Santa Reparada i a través del qual –unes 70 pàgines farcides de documentació, dibuixos i fotografies– es fa un recorregut sobre el passat i el present d’aquest nucli carregat d’història, ja que es troba poblat des de l’arribada dels romans a Empúries. El volum està editat pel Museu de l’Escala i compta amb la col·laboració del Centre d’Estudis Escalencs i l’Associació Cromàtica del CER.

UN VINCLE MOLT ESPECIAL. Tant els records personals de la família com els documentals deixen clar que Caterina Albert va mantenir en vida un vincle molt especial amb el nucli de Cinc Claus i, més en concret, amb la capella de Santa Reparada. Segons el volum acabat d’editar, la relació comença l’any 1850 quan l’avi matern de l’escriptora, Martí Paradís i Oller, compra dos masos d’aquell nucli i la seva àvia materna, Caterina Farrés i Sureda, el mas Concas. Una dècada més tard, el matrimoni amplia les propietats amb l’adquisició de la capella, tot i que abans ja havia incrementat el patrimoni amb diverses terres de l’entorn i un paller.

Paradís es dedicava al comerç amb Amèrica i a mesura que anava fent fortuna es va decidir a comprar aquestes propietats. La seva dona era molt pietosa i va decidir obrir al culte la capella, que, segons les investigacions del medievalista Joan Badia i Homs, va ser construïda al segle X sobre una antiga església romana. El nom de Santa Reparada se li va donar el 1703 –abans estava dedicada a St. Joan Baptista i a Sta. Eugènia– i s’associa amb les aigües i la protecció contra els naufragis, possiblement pel fet que Cinc Claus estava envoltat d’aiguamolls i proper a la platja d’Empúries. Al nucli s’hi accedeix actualment des de la carretera d’entrada a l’Escala. L’ermita, que té forma rectangular i una llargada total d’uns 10 m, està catalogada a l’Inventari Arquitectònic de la Generalitat i protegida com a Bé Cultural d’Interès Local des del 2007.

El 1917, la mare de l’escriptora escalenca la va fer restaurar i va establir l’aplec de Santa Reparada el tercer diumenge de setembre. El 1922, Caterina Albert i el seu germà Francesc van portar-hi a terme excavacions arqueològiques i van trobar peces d’un mosaic romà i ceràmiques del segle II i I aC. El 1930 es va tancar el culte i sis anys més tard, a l’inici de la Guerra Civil, es va cremar el retaule barroc de l’interior de la capella i va desaparèixer la imatge de Santa Reparada.

L’aplec de Cinc Claus es va recuperar el 1980, per part de l’Agrupació Sardanista Avi Xaxu, i es va incorporar una arrossada, tal com se celebra cada any. Les darreres excavacions arqueològiques a l’espai daten del 2003, sis anys després que l’Ajuntament la comprés. S’hi van trobar peces d’època romana i inhumacions de tres adults i un nen amb arma de foc, probablement d’èpoques carlines. El 2009, l’entitat sardanista de l’Escala col·loca a l’espadanya una campana amb el nom de «Caterineta», tot recordant l’escriptora. 

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li