El paisatge retrobat del MontgrĂ­

0
478

El Montgrí és la xarnera que uneix l’Alt i el Baix Empordà. Ho és des del punt de vista geogràfic i ara també ho vol ser des del punt de vista mediambiental, després que l’any passat s’aprovés la creació del parc natural que inclou el massís, la zona del Baix Ter i les illes Medes. A finals d’aquest mes s’inaugurarà, al Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí, el Centre de Interpretació del Parc Natural. Com a pròleg de tot plegat, des de començament de febrer i fins al 2 de maig, aquest espai cultural, situat a l’històric edifici de Can Quintana, acull l’exposició Mascort, el paisatge retrobat.
Aquesta mostra, que inclou entre els seus artífexs dos figuerencs, la historiadora de l’art Mariona Seguranyes i l’ornitòleg Jordi Sargatal, presenta l’obra de Josep Maria Mascort Galibern (Barcelona, 1890-1947), una trentena de quadres que l’artista va llegar a l’Ajuntament de Torroella de Montgrí i que, segons ha comentat el seu alcalde, Josep Maria Rufí, evidencien la transcendència de l’obra d’aquest pintor. “Mascort era un torroellenc compromès, tant amb el seu art com amb el seu municipi i entorn més immediat”, assenyala.
Jordi Sargatal, que actualment treballa com a director general del grup Mascort, un conjunt d’empreses que van des de l’àmbit turístic fins al cultural que presideix un descendent del pintor, ha treballat activament en el muntatge de l’exposició. Assenyala que “són unes obres que capten com no ho ha fet mai ningú els valors estètics, naturals i humans del nostre entorn. Els quadres del pintor són finestres cap al territori. Si ens hi acostem gairebé podem sentir-hi el soroll del vent, les onades de la Mediterrània o el treball del pagès”.
El naturalista figuerenc recorda que “Mascort ens ensenya fragments de vida d’aquesta terra i fa servir la paleta per mostrar-nos la bellesa i els valors estètics de l’entorn privilegiat on va viure. Va trobar en els paisatges una bellesa que s’encomana ràpidament a les seves pintures i que sap comunicar, com ningú, a l’espectador”. A l’exposició, complementada amb l’edició d’un acurat catàleg, també hi figuren com a coordinadors Antoni Roviras, director del museu, i Gerard Cruset, un dels seus adjunts.
Sargatal no es pot estar de recordar que “Mascort és el pintor de l’essència d’un paisatge amb uns valors únics a Catalunya, que varen ser compromesos anys més tard i que gràcies a l’esforç de moltes persones, sovint èpic, s’ha pogut preservar finalment de projectes que haurien pogut malmenar-lo irremeiablement. Fruit d’aquest esforç ha estat la declaració del parc natural. Curiosament, tots els valors que han portat a la creació d’aquest parc es troben representats a les teles de Mascort”.

QUI ERA MASCORT? La doctora en Belles Arts, la figuerenca Mariona Seguranyes, s’ha especialitza en l’estudi de diversos pintors baixempordanesos i entre ells hi figura Josep Maria Mascort. Explica que “la seva formació la va portar a terme primer a la Llotja de Barcelona, per traslladar-se al cap de poc a Madrid, on va estudiar amb deteniment els pintors barrocs del Museu del Prado i va passar pel taller de Joaquín Sorolla”. A partir de 1908 va tornar a la capital catalana on va tenir com a mestres el pintor Josep Maria Vidal-Quadras i l’altempordanès Eusebi de Puig. Tots tres van ser presents en una mostra al Palau de Belles Arts de Barcelona.
Anys més tard va acollir, a la seva residència de Torroella de Montgrí, el pintor Joaquim Mir, amb el qual el va unir una gran amista. Tot i que barceloní de naixement, Mascort va fer de la capital del Baix Ter, on la seva família tenia la fàbrica tèxtil El Rami, el seu tema predilecte des de les seves primeres passes artístiques. Seguranyes remarca que “la implicació de Mascort amb el paisatge i la gent del Montgrí és plena”.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li