L’exposició «El paÃs dels cuiners. De Ca la Teta a elBulli», que es pot veure al Museu de l’Empordà de Figueres fins al 15 de setembre d’enguany, és tot un plaer per als sentits i constitueix una mostra innovadora en més d’un sentit. Comissariada per Josep Algans, Manel Grà valos i Francesc Guillamet, té com a gran idea de fons la consideració de la cuina com un patrimoni cultural col·lectiu i efÃmer que, a causa de la seva gran importà ncia, ens hem d’esforçar per tal de recollir-lo i preservar-lo. Ells han fet evident que es tracta d’una matèria susceptible de ser museïtzada i difosa al gran públic.
Darrerament la cuina i els cuiners catalans han estat uns autèntics ambaixadors de la nostra cultura a escala internacional i com a tals han estat considerats aquà i arreu del món. No en va, es tracta d’una tradició culinà ria, la catalana, que té uns orÃgens ben reculats. En aquest sentit, només hem de pensar en el Llibre del Sent SovÃ, anònim del segle XIV, o en el Llibre del Coch, de mestre Robert, de principis del segle XVI. I que modernament ha tingut reconeixements molt rellevants com fou la invitació al cuiner Ferran Adrià a la prestigiosa «Documenta» de Kassel, del 2007, com si fos un artista destacat més. L’aportació empordanesa i figuerenca en aquesta tradició ha estat de primerÃssim ordre, com es demostra en l’exposició que ens ocupa.
En la mostra, es repassa la trajectòria d’establiments i cuiners que en foren els puntals. AixÃ, hi trobem, al costat de molts altres, des dels famosÃssims Hotel Duran, Motel Ampurdan (Hotel Empordà ), Can Viarnès i fondes com Can Roca o Armendares, fins als restaurants de gran renom com El Bulli de Roses o el Miramar de Llançà . I, naturalment, els cuiners que en foren responsables: des dels Duran i Josep Mercader fins a Ferran Adrià , per citar els noms més coneguts. Tampoc no hi falten els noms de cuineres, en un món dominat per homes, com és el cas de Núria Serrat, del Mas Pau (que fou la primera dona, a l’Estat espanyol, que obtingué una estrella Michelin) o l’entranyable Rosina de l’Antaviana.
El contingut de l’exposició és molt ric i la presentació (a cà rrec de Pigem-Matamala-Grà valos) és impactant. Hi contribueix l’encert d’haver inundat de blancor les sales del museu. Documents i fotografies històriques es combinen amb peces artÃstiques de DalÃ, Cèsar, Miquel Barceló, Carlos Pazos i les espectaculars fotos de Francesc Guillamet. Instal·lacions i filmacions (de Florència Aliberti i SÃlvia Subirós) reforcen i enriqueixen el discurs expositiu. El catà leg, de més dues-centes pà gines, profusament il·lustrat, fixa i amplia la mostra. La visita és obligatòria i es recomana anar-hi un xic abans d’anar a dinar o a sopar per «fer un xic de boca».
Leave a Reply