El Museu Dalí exposa “La persistència de la memòria”, l’obra més famosa de l’artista

0
486

‘La persistència de la memòria’, un dels olis més coneguts i venerats de Salvador Dalí, es pot admirar des d’aquest divendres i fins al 18 de març al Teatre Museu Dalí de Figueres gràcies al préstec temporal del Museu of Modern Art (MoMA) de Nova York. L’obra, pintada l’any 1931 entre Cadaqués i París, és coneguda popularment com ‘Els rellotges tous’ i està considerada una de les peces clau del moviment surrealista. ‘Estem encantats de fer possible que aquesta obra viatgi per primera vegada a la ciutat natal de Dalí, on no s’havia exposat mai abans i tampoc a enlloc de Catalunya o de l’Estat espanyol. És un vertader privilegi’, ha comentat amb entusiasme el director del Museu Dalí, Antoni Pitxot.

‘Ens trobem davant el quadre més famós de Salvador Dalí, i això ho podem afirmar amb tota rotunditat’, ha continuat Pitxot, que considera que amb el pas dels anys i gràcies a la seva gran qualitat tècnica i sorprenent temàtica, ‘La persistència de la memòria’ ha esdevingut una imatge familiar en el nostre imaginari ‘que ha deixat una inesborrable petja en la història de l’art del segle XX’. Dalí pinta el quadre amb només 27 anys i, tot i les seves reduïdes dimensions, 24×33 centímetres, aconsegueix crear una de les pintures més representatives del seu estil surrealista. ‘Es tracta d’un quadre que possiblement es va començar a Cadaqués, amb un fons de roques i un arbre sec típics de la zona de Portlligat’, ha assenyalat el director del Teatre-Museu Dalí.

‘Ja a París, ho explica el propi Dalí en la seva vida secreta, i després d’un sopar amb Gala i uns amics on mengen formatge Camembert, el pintor es queda a casa amb mal de cap i no va al cinema amb ells’, ha explicat Pitxot. ‘Reflexionant sobre els misteris de les coses dures i toves, Dalí té una visió i es posa a treballar frenèticament tota la nit introduint dins el quadre els tres rellotges mig fosos i d’altres elements’, ha comentat el director del Teatre Museu Dalí. ‘Quan va arribar la Gala, va quedar sobtada i va afirmar que es tracta d’un quadre impossible d’oblidar per a qui l’hagi vist, ni que sigui un breu instant’, ha afegit Pitxot, que considera que ‘La persistència de la memòria’ és un obra que permet ‘múltiples interpretacions i totes vàlides’.

‘Hi trobem des de la flexibilitat del temps, que és efímer i fugisser, fins a l’obsessió per la immortalitat i totes les especulacions d’Einstein sobre l’espai i el temps’, ha enumerat el director del Teatre-Museu Dalí. Observant atentament l’oli, queda palès que el paisatge juga un paper cabdal en la temàtica. Es reconeixen les roques del Cap de Creus i els colors del cel i el mar mediterranis. Aquest paisatge plàcid, però, queda interromput per tres rellotges tous i un de rígid que han acabat per donar múltiples significats a l’obra. Un dels rellotges tous penja d’una branca d’olivera; un altre, també deformat, reposa sobre la figura amorfa que hi ha al centre de l’obra. L’últim rellotge tou es repenja en el moble situat a l’angle esquerra.

En contrast, hi ha un quart rellotge, rígid, cobert de formigues i col·locat cap per avall. Tots els rellotges marquen una hora diferent, i l’únic que manté la seva rigidesa està pintat cap per avall i infestat de formigues. ‘Dalí insinua així la relativitat del concepte de temps i una de les preocupacions més artificials i abstractes inventades per l’home: l’angoixa per controlar el temps’, ha manifestat Pitxot, que ha recordat com ‘La persistència de la memòria’ va ser comprada el mateix any 1931 per un jove Julien Levy a la galeria Pierre Colle de París i així va marxar als Estats Units per no tornar més.

De fet, ‘La persistència de la memòria’ és en l’actualitat una de les obres més conegudes i estimades del Museum of Modern Art de Nova York. ‘És per aquesta raó que se cedeix en préstec tan sols en comptades ocasions’, ha recalcat en un escrit el director del MoMA, Glenn Lowry, que no ha pogut ésser present a la capital de l’Alt Empordà. Amb motiu d’aquest préstec excepcional, que coincideix amb el temps durant quinze dies amb el préstec de ‘La metamorfosi de Narcís’ per part de la Tate Modern de Londres, la Fundació Dalí ha fet un especial esforç per crear un material didàctic que faciliti la comprensió i la divulgació d’aquesta obra cabdal del surrealisme.

‘S’ha editat un material específic en diferents formats per al públic escolar i familiar en quatre idiomes que consta d’un quadern pedagògic destinat als alumnes de secundària i batxillerat, un conjunt de materials audiovisuals interactius disponibles al web de la Fundació Dalí, un DVD i un fullet que reprodueix el disseny del que fou realitzat l’any 1931 amb motiu de l’exposició de ‘La persistència de la memòria’ a la Julien Levy Gallery de Nova York’, ha enumerat Montse Aguer, directora del Centre d’Estudis Dalinians. ‘L’obra es pot veure a la sala número 22 ‘Cuant cau, cau’ del Teatre Museu Dalí en una instal·lació dissenyada exclusivament per aquesta ocasió per Pep Canaleta’, ha afegit Aguer.

Finalment, i per celebrar la presència durant dos mesos d’aquest oli excepcional a Figueres, els Amics dels Museus Dalí han organitzat la xerrada ‘La persistència de la memòria: història d’un quadre’ el proper dijous 29 de gener sota la cúpula del Teatre-Museu Dalí. 

 

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li