El monument a Pep Ventura fa 50 anys

0
585

El primer projecte datava de l’any 1920, però no es va executar fins al 1972 a través d’una subscripció popular


Des de fa 50 anys els figuerencs tenen erigit el monument a Pep Ventura, compositor i reformador sardanista, a la plaça Josep Tarradellas. Aquest cap de setmana se n’ha celebrat la commemoració, amb una audició de sardanes a càrrec de la cobla La Principal d’Olot, promoguda pel Foment de la Sardana. Al darrere del monument hi ha tota una llarga història, des dels entrebancs per tirar-lo endavant i el seu finançament per subscripció popular fins als tres autors: l’arquitecte Pelayo Martínez, l’escultor Llorenç Cairó i el pintor Joaquim Bech de Careda. Tres figuerencs de reconegut prestigi, a l’època, en els respectius àmbits professionals, però que no eren els autors escollits inicialment per fer l’obra.

El conjunt escultòric està construït de marbre, pedra, bronze i ceràmica. Hi destaca un bust de Pep Ventura sobre un pedestal i davant d’un relleu de mida gran que representa sis joves ballant una sardana. Cada figura té una alçada d’1,80 metres. Rere el mur hi ha un plafó de ceràmica que reprodueix un paisatge empordanès. Al seu voltant hi havia una bassa d’aigua alimentada per una font que sortia des del mateix monument, però actualment tot aquest espai es troba en un lamentable estat d’abandonament.

Segons la fitxa que figura a l’inventari del patrimoni escultòric de la ciutat, realitzada per la historiadora local Sandra Genís, el monument està fet sobre un basament de pedra de Figueres que van oferir desinteressadament dos empresaris del sector. Afegeix que «sobre aquest basament, treballat en pedra picada sense polir, descansa el relleu de la sardana de Cairó, on hi ha un pescador, un terrassà i un menestral i tres figures femenines, totes de la mateixa mida, que complementen la rotllana». A la part posterior hi ha una vista panoràmica de la comarca, sobre ceràmica, dibuixada per Bech de Careda.

Que Figueres dediqués un monument a Pep Ventura era obvi —des que el 1918 s’havia inaugurat el de Narcís Monturiol, al capdavall de la Rambla, era el següent ciutadà il·lustre de la història de la ciutat—, però no va ser tan fàcil. La idea neix el 1920; per tant, poc després del conjunt escultòric en honor de l’inventor del submarí. El 1928 es va celebrar un festival sardanístic al Parc Bosc per tal de recaptar fons, però resultaren insuficients. Mentre s’anaven pensant noves iniciatives, va arribar la Guerra Civil i el franquisme i el projecte va quedar en l’abandó.

No va ser fins al 1965 que des del Foment de la Sardana Pep Ventura es va reprendre el projecte. Es va crear una comissió que va iniciar una campanya, en llengua catalana, per tal de recollir fons «per recaptar els diners necessaris per dur a terme el projectat monument», segons recull un primer escrit. Al capdavant s’hi va situar el mateix alcalde de la ciutat, Ramon Guardiola, advocat i mestre, persona de gran sensibilitat cultural. Inicialment el bust havia d’anar a càrrec de l’escultor Frederic Marès, i el conjunt sardanista, d’Antoni Casamor, del qual es disposa d’una primer projecte. Una esmena feta per l’arquitecte Martínez va provocar la seva renúncia i que Cairó n’agafés el relleu. També s’havia de situar al mig del Parc Bosc i, finalment, va ser a la plaça, que aleshores portava el nom franquista de la Victòria.

Es van obrir comptes corrents a diferents entitats bancàries de la ciutat i, segons la documentació que es conserva a la Biblioteca Fages de Climent de Figueres, procedent de la donació del fons de l’escriptor i poeta Jaume Maurici —un altre prohom de la comissió—, es van arribar a recollir més d’un milió de pessetes, que era la xifra pressupostada inicialment. La comissió va anar enviant circulars a gent del món sardanista i cultural, no només de la ciutat i de la comarca sinó d’arreu de Catalunya, vinculada amb el territori.

En una aquestes cartes, per demanar suport econòmic, s’apel·la «no solament a la seva generositat, sinó també als seus records. Indubtablement, en el raconet més íntim del seu cor hi ha un sentiment d’afecte per l’Empordà». S’adverteix que «recaptem diners i amistats. El projecte s’ha fet gran, tal com es mereix l’obra i la figura de l’homenatjat. Volem que el monument porti la següent i única llegenda: “L’Empordà a Pep Ventura”. Per això hi figuraran els símbols més representatius de la nostra comarca, amb la manifestació de les profundes arrels empordaneses del gran músic».

LA INAUGURACIÓ. El governador civil de Girona, Victorino Anguera, va venir a Figueres l’11 de maig de 1972 per presidir els actes de la inauguració del monument a Pep Ventura. Era un dijous festiu, ja que se celebrava la diada de l’Ascensió i aquell acte era una continuïtat de les Fires i Festes de la Santa Creu, que s’havien celebrat fins al diumenge anterior. La inauguració del monument va ser una festa multitudinària, com testimonien les imatges fotogràfiques de l’època.

A les 10 del matí es va interpretar davant del nínxol de Pep Ventura, en el cementiri municipal, la seva sardana Toc d’oració. Una hora més tard es va procedir a la inauguració oficial del monument, es van pronunciar diversos parlaments i el governador civil va descobrir el bust d’en Pep Ventura, tot afirmant que Figueres «havia pagat el deute que la població tenia amb el gran reformador de la sardana». Hi hagué audicions de matí i tarda, amb les cobles Caravana i La Principal de la Bisbal, un dinar de germanor i un concert al recinte tancat del Certamen, que ocupava la plaça del Gra durant les Fires. Mig segle després, la plaça ha passat d’anomenar-se de la Victòria a Josep Tarradellas (president de la Generalitat a l’exili i quan es va restablir la institució en democràcia, el 1978). El monument continua dempeus.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li