El monument a Narcís Monturiol, tot un símbol de la ciutat, va complir 100 anys

0
917

L’escultura d’Enric Casanovas culminava el projecte de reforma de la Rambla, dissenyat per l’arquitecte Ricard Giralt


 

Per als figuerencs de naixement, el monument hi ha estat sempre. Per als figuerencs que s’han incorporat a la ciutat en un moment determinat de la seva vida, segur que l’ha vist com un referent. Igual com per a tota la gent que visita Figueres de forma habitual. El monument a Narcís Monturiol forma part del particular skyline de monuments locals, juntament amb el campanar de Sant Pere, la cúpula del Museu Dalí o l’antiga Torre Gorgot, avui coneguda com a Torre Galatea, i el Teatre Municipal el Jardí.

Dijous passat, 2 de maig, es va celebrar a escala institucional el centenari de la inauguració d’aquest monument, situat a la placeta Baixa de la Rambla de Figueres, que va ser la culminació de la gran reforma d’aquest passeig i, a la vegada l’homenatge a un dels seus fills més il·lustres, l’inventor de la navegació submarina. La història va començar dos anys abans, el 1916, quan l’Ajuntament de Figueres, que estava presidit per l’alcalde republicà Marià Pujolà, va aprovar un projecte de l’arquitecte municipal, Ricard Giralt, per reformar la Rambla.

Exposat el projecte a informació pública, no hi hagué cap impugnació i es va elevar al governador civil perquè el declarés d’utilitat pública. A la vegada es va exposar una maqueta del monument en els magatzems Puig Pujades, propietat d’un altre destacat polític republicà figuerenc, Josep Puig Pujades, que tenia l’establiment al carrer Girona, i s’organitzaren unes festes als cinemes Sala Edison i El Jardí per recaptar diners per al seu finançament. El poeta Eduard Marquina li va dedicar una prosa titulada A la nova Rambla.

Segons els documents originals, el projecte de millora del passeig figuerenc constava de l’anivellació de tot el sòl del passeig amb un paviment enquitranat, la construcció d’una balustrada amb pedra natural, parterres de pedra artificial, noves graonades d’entrada, col·locació de fanals de ferro colat i allargament de la Rambla per la part baixa.

A la vegada es va preveure construir-hi un monument al centre de l’entrada de la part baixa, dedicat a Narcís Monturiol. Es va convocar un concurs que fou adjudicat al mateix arquitecte municipal i a l’escultor Enric Casanovas. L’obra va costar 25.000 pessetes i també es va finançar amb donatius i la recaptació feta en l’organització de festivals. El monument té una alçària de 7,50 metres i calgué alçar un pilar per sota de l’estructura, és a dir per on passa subterrània la riera Galligans, per protegir la volta que la cobreix, ja que tot el pes del monòlit carregava sobre aquesta volta.

Fou inaugurat a les tres de la tarda del 2 de maig del 1918. Per Mancomunitat de Catalunya i els ajuntaments de Barcelona i de Girona, entre altres. Igualment, el Ministeri de Marina va desplaçar un grup de mariners que dipositaren una corona de flors al peu del monument. La filla de Monturiol, Anna, féu córrer la cortina que cobria el conjunt escultòric i el fill Emili va agrair l’acte en un sentit parlament. Des d’aleshores el monument no ha sofert cap alteració en aquests cent anys. Només el 1975 l’esvelta figura que el corona, coneguda com la Monturiola, fou objecte d’un tractament especial de protecció, amb un fixador que aïlla els metalls dels agents exteriors.

UN SEGLE MÉS TARD. Dimecres passat, després d’unes visites guiades pel subsòl de la Rambla i abans de celebrar-se una audició de sardanes, es va celebrar l’acte institucional commemoratiu del centenari. Després de les explicacions de la historiadora Mariona Seguranyes i de l’arquitecte Joan Falgueras, l’alcaldessa de Figueres, Marta Felip, va remarcar «tot allò que significa i tot allò que representa aquest monument perquè el nostre passat i el nostre present ens projecten, sens dubte, cap al futur de Figueres».

Va recordar que «la construcció del monument formava part de l’important i destacat desenvolupament urbanístic de la ciutat registrat durant la primera dècada del segle XX. Aquell mateix 1918 s’havia enderrocat l’illa de cases que ocupaven la placeta Alta de la Rambla. Aquestes dues actuacions, aconseguides gràcies a les aportacions econòmiques dels veïns, marcaven una decidida voluntat de fer de Figueres una ciutat capdavantera de Catalunya. Com va ser i com volem que sigui ara i en el futur».

En una crònica d’aquell acte publicada al diari La Publicitat de Barcelona, que signava Manuel Brunet –un periodista i escriptor, que casualment anys després vindria a viure i a morir a Figueres–, escrivia que «en contemplar el monument a Monturiol, recordem per antagonisme quanta desgràcia tenim a Barcelona en qüestió de monuments». Aquesta escultura, doncs, va causar impacte més enllà de la ciutat.

«Amb els pas dels anys va esdevenir el símbol, la icona de la nostra Rambla. És evident que a l’Ajuntament prenem acords i aprovem projectes. És evident que a les empreses i als despatxos professionals, per exemple, es prenen decisions, però ningú pot negar que on passa bona part de vida de la ciutat és a la Rambla. És un lloc de celebració de molts esdeveniments, la gent hi té el seu punt de trobada o el seu pas obligat per qualsevol desplaçament a peu o fins i tot en cotxe, s’han forjat grans amistats i han sortit parelles i matrimonis. I sempre, almenys des de fa 100 anys, amb aquest monument com a testimoni», evocava l’alcaldessa.

Per acabar, va recordar que «el monument, com encara avui passa algunes vegades a Figueres, quan tirem endavant amb algun projecte municipal, va rebre les crítiques d’una minoria. Va ser qualificat de «destorb» i de «brunyol». Però ni cas, el monument va tirar endavant i des del primer dia va ser un emblema de tota la ciutat en aquest saló, en aquest aparador que era i segueix sent la nostra Rambla, probablement la millor de Catalunya».

Leave a Reply

Sigues el primer a comentar!

Notificar-li
avatar
wpDiscuz