El monestir, feu sagrat de l’orellut

0
483

Els ratpenats que viuen a Sant Pere de Rodes tripliquen la distància de vol per buscar menjar en zones que no s’han cremat


 

És la colònia de cria de ratpenats més gran de Catalunya, està formada per centenars d’individus i es manté fidel al mateix refugi des de fa almenys 25 anys. Estem parlant dels orelluts grisos (Plecotus austriacus) que viuen al monestir de Sant Pere de Rodes, una població de quiròpters única i fortament protegida pels gestors del monument, que es coordinen amb els experts del Museu de Ciències Naturals de Granollers per garantir-ne la conservació.

En aquest sentit, al llarg dels últims 20 anys, l’òrgan gestor del Parc Natural del Cap de Creus ha finançat diversos treballs per conèixer més com viuen aquestes poblacions en l’àmbit del parc, ja sigui als seus refugis (com el monestir o algunes cavitats de la zona) o als seus hàbitats d’alimentació (que bàsicament són boscos, prats i matollars). I ara s’han conegut els resultats de l’últim estudi, que també ha comptat amb la participació de personal investigador de la Universitat de Girona (UdG).

La investigació, publicada a la revista Biodiversity and Conservation, demostra que els ratpenats eviten les zones que s’han cremat més de tres cops en els últims 30 anys perquè no hi troben insectes per caçar, o els és molt difícil caçar-los. Això els obliga a desplaçar-se més de 10 quilòmetres per poder-se alimentar, quan generalment no volen més de 3 o 4 quilòmetres per nit.

Segons fonts del Departament de Territori i Sostenibilitat, aquestes dades condicionaran la forma de gestionar l’espai natural d’ara en endavant. I és que de l’anàlisi se’n desprèn que «és important mantenir les bosquines existents i deixar que part d’elles avancin en la seva successió, així com protegir l’única colònia coneguda al territori». «El matollar no representa un hàbitat potencial de caça per a l’orellut gris, mentre que se sap que prats amb alta productivitat d’insectes i boscos són generalment utilitzats per a capturar insectes directament del terra o de les fulles», destaquen els autors de l’informe.

Precisament tenint en compte que la de Sant Pere de Rodes és una colònia única, les diferents millores que s’han fet al monestir al llarg dels últims anys ja han vetllat perquè se’n garanteixi el benestar. Per exemple, durant la renovació i manteniment de l’edifici en cap moment s’han tapiat les fissures dels claustres, on aquests ratpenats es refugien, ni s’ha mantingut la il·luminació nocturna del monestir per a períodes massa llargs.

Paral·lelament, també s’ha fet una tasca educativa i de sensibilització, amb xerrades i visites durant la recerca del grup investigador en el marc de la Nit dels Ratpenats. Aquesta activitat s’ha inclòs en la programació educativa del Parc Natural del Cap de Creus. 

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li