El món no s’acaba

0
1321

A l’entrada d’aquest mes d’agost, en el qual bona part de l’activitat industrial, escolar i comercial s’atura, i hi ha qui fins i tot pot marxar de vacances, i en la qual una altra part està fent la temporada d’estiu que els hauria de permetre viure amb certa tranquil·litat econòmica durant uns mesos més endavant, deixeu-me recordar que —al contrari del que ens volen donar a entendre— el món no s’acaba. Com a mínim no s’acaba ràpid i sobretot sense que hi hagi una reversió possible que nosaltres puguem activar.

Tenim aliments, i els coneixements científics que ens permeten produir-ne cada cop més, manipular-los i conservar-los millor. El risc per a les persones es desplaça —arreu del món— de la manca d’alimentació a la mala alimentació i les conseqüències que en deriven. Parlem amb terror del canvi climàtic mentre patim fred a despatxos, comerços i mitjans públics de transport, amb l’aire acondicionat a tot drap per atreure passavolants o afavorir que la gent pugui treballar vestida de primavera eterna. Tenim el cotxe al rènting i així el podem canviar cada cinc anys, o menys. Com el telèfon, l’ordinador i en general qualsevol aparell electrònic, que ens venen amb data de caducitat. Estem en condicions de donar a tota la nostra infància i joventut els majors recursos educatius que haguéssim somniat mai, i ens lamentem que creixen cada cop més ignorants i egoistes. Vivim en l’era de la ultraconnectivitat mentre incrementen els trastorns emocionals i pugen esgarrifosament els suïcidis de la gent que es sent sola i poc estimada. Demano assolir i exercir la capacitat de creure en el present i el futur com el nostre repte, amb el compromís de fer-lo bonic i digne de viure, a nosaltres, a les persones del nostre entorn, a la gent d’arreu. Com varen fer els nostres avis i besavis que sortien de la guerra, per nosaltres, com fan les persones que fugen de la misèria i les guerres per salvar el seu futur. Sense bonisme, sense candidesa, però amb la necessària positivitat que ens permeti posar en qüestió aquests raonaments catastrofistes i securitistes que ens volen fer creure que el futur serà només com els que ens manen i ens diuen que només armant-nos i blindant fronteres tenim l’oportunitat de sobreviure. L’exercici de la contestació, del criticisme, de la revolta i de la lluita sens treva per viure dignament i feliç és un dret i és un deure per a les persones que creiem en un futur millor. Que encara en queden. Per cert: bones vacances, a qui en faci, i bona temporada als que treballeu.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li