El miracle econòmic català

0
1137

L’extraordinària industrialització que experimentà Catalunya durant el segle XIX i XX va ser qualificada per molts analistes com a un veritable «miracle econòmic». L’ús d’aquest terme venia motivat pel fet que, en aquest procés, el país no va seguir el patró que havia marcat Anglaterra (la potència pionera de la industrialització), ja que no tenia una matèria primera que es considerava fonamental com era el carbó. I, tanmateix, la transformació econòmica es produí, fins al punt que Catalunya arribà a ser qualificada com a «petita Anglaterra» per un historiador tan reputat com Pierre Vilar. No en va fou la gran excepció, junt amb la Llombardia, dels territoris industrialitzats de l’àrea mediterrània.

De fet, el fenomen ha estat força estudiat, pel mateix Vilar, per Josep Fontana i per d’altres investigadors socials de primera categoria, cosa que ha permès conèixer bé la seva descripció. No hi ha hagut encara, però, una explicació plausible del perquè fou possible, del perquè del seu èxit. El llibre d’Antoni Simon Els orígens del miracle econòmic català (Rafael Dalmau Ed), que acaba d’aparèixer, vol donar resposta a aquest interrogant. Simon és un dels millors especialistes de la història moderna de Catalunya, la dels segles XVI, XVII i XVIII, i ens proposa veure que en aquesta etapa ja aparegueren i es desenvoluparen alguns del factors que, més endavant, van ser cabdals perquè es produís el gran canvi.

Al costat dels elements de caràcter estrictament econòmic (com el desenvolupament del sector vitivinícola, la importància de l’exportació de l’aiguardent o la producció de manufactures tèxtils per al mercat americà), Simon valora també d’altres factors de diferent índole fins ara poc atesos. Així, remarca la importància de factors de caràcter social, com l’existència d’una propietat lliure pagesa de gran entitat (els masos), sorgida ja des de la baixa edat mitjana. Destaca el paper d’elements de caràcter cultural i educatiu, com fou la relativament alta alfabetització i escolarització existent a la Catalunya del sis-cents i set-cents. O insisteix en la transcendència de factors de caràcter polític, ja que les institucions autòctones prèvies al 1714 van aconseguir afavorir una cultura civico-política altament representativa, fins i tot dels sectors més populars, cosa que afavorí el desenvolupament d’una societat civil complexa. La combinatòria d’aquest elements econòmics i extraeconòmics va fer possible l’arrelament de la industrialització i que Catalunya entrés en el cicle econòmic contemporani. Ens trobem doncs amb una obra cabdal per entendre el perquè de l’èxit d’aquest episodi cabdal de la nostra història i de la història de la humanitat.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li