“El meu objectiu Ă©s fer un top-10 al Mundial”

0
1097

El vilajuĂŻguenc Pau Coll (1998) ha iniciat la temporada amb empenta i diversos podis catalans i estatals, tot i que el seu objectiu es focalitza en el Campionat del MĂłn.


Com valores aquest inici de temporada?
Molt bé, fins i tot millor del que m’esperava. En principi l’objectiu era estar seleccionat per l’espanyola per competir en el circuit de Copa del Món, i de moment això s’està complint. Em sento en un bon moment de forma i motivat per afrontar les curses amb ganes.

Quin és el teu gran objectiu d’enguany?
Una vegada complert l’objectiu inicial, i veient el nivell internacional que hi ha, crec que podem pujar una mica el llistó. El meu objectiu és fer un top-10 en alguna prova de Copa o Campionats del Món.

Penses més enllà de l’època júnior o això encara no toca?
Hi vaig pensant en calma, però ho veig molt lluny encara. De moment, prefereixo viure en el present, disfrutar dels dos anys de jĂşnior que em queden i, quan arribi el canvi de categoria, ja rumiarĂ© com ho enfoco. Tot dependrĂ  de la motivaciĂł que tingui, dels estudis universitaris…

Com ha canviat aquell Pau Coll que començava a pujar muntanyes des de ben petit amb l’actual?
Crec que ara sóc més competitiu que abans. L’esport i la competició, entre altres valors, personalment m’han fet agafar molta confiança en mi mateix. Als inicis amb l’esquí de muntanya –jo ho relaciono amb l’entrada al Centre de Tecnificació d’Esquí de Muntanya de Catalunya– entrava a un món totalment nou. Recordo que a les curses em posava molt nerviós i cometia errors ximples per falta d’experiència. A poc a poc, però, vas millorant, veus que hi ha una progressió i que tota la feina que fas diàriament té la seva recompensa. Ara bé, com sempre hi ha moltes coses a millorar i molta feina per fer.

L’asma no t’ha impedit convertir-te en una de les promeses de l’esquí de muntanya. Fins a quin punt ha estat una motivació?
L’asma ha sigut una malaltia que m’ha acompanyat des de ben petit i he après a conviure-hi. Al cap i a la fi t’hi adaptes i aprens a controlar les situacions. En èpoques de pol·linització i al·lèrgies –durant els mesos de tardor i primavera– saps que et pots sentir més tapat, però al final aprens a conèixer el teu cos i, el dia que et passa, pares i ho deixes per l’endemà, que serà una altre dia. És curiós, però: a muntanya mai he patit atacs d’asma.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li