El meu amic Pere

0
115

És cert que el desconeixement de la llei no eximeix del seu acompliment. Em preocupa, i molt, des del meu lloc de responsabilitat al govern de la ciutat, que a partir d’aquesta certitud es puguin derivar conseqüències punitives. Perquè la “màquina” i/o la persona sancionadora no poden, no saben discriminar si la transgressió efectuada és fruit de la ignorància d’allò que està ordenat, o pel contrari és el resultat d’una clara voluntat infractora. Dissortadament, ambdues possibilitats acaben en una mateixa situació: la sanció.
És inevitable arribar a aquesta situació? No necessàriament. Qui per causes ben justificades es trobi amb una sanció que es podria considerar injusta ha de ser escoltat; i se li ha de transmetre la definitiva resolució; que de ser positiva als interessos del recurrent, ha de contemplar la deguda reparació administrativa; si, pel contrari, fos negativa ha de ser degudament raonada, de forma tal que la persona que reclama no quedi en un estat d’indefensió.
Hi ha una altra via d’actuació, que per a mi és prioritària. La pedagogia. Explicar. Divulgar. Ensenyar al ciutadà tot allò que li és desconegut.
 

Leave a Reply

Sigues el primer a comentar!

Notificar-li
avatar
wpDiscuz