El Maig del 68 vist des de l’Empordà

0
889

La revolta dels estudiants i les vagues dels treballadors a França van provocar el tancament de la frontera


 

Aquest mes s’han recordat els 50 anys del conegut com a Maig del 68, un moviment de revolta popular que va recórrer França de nord a sud tot i que va tenir el seu epicentre a París. Aquell mateix any, el món va viure altres fets convulsos que volien trencar amb una societat que estava ancorada en el passat en aspectes com la lluita pels drets civils, el pacifisme, el feminisme, els drets sexuals i l’ecologisme, entre moltes altres idees que encara avui protagonitzen el debat entorn dels interessos i condicionants polítics, socials i econòmics del món.

Com es va viure el Maig del 68 a l’Empordà? Hi ha poques referències a la premsa de l’època, bàsicament centrades en les informacions que arribaven des dels nuclis fronterers de la Jonquera i Portbou, on el pas de vehicles i trens va quedar tancat durant uns quants dies a causa de les vagues generals que hi havia a tot França. En els cercles més polititzats es tenia notícia de l’abast real d’aquella revolta, però la majoria de la gent només coneixia les informacions que els arribaven per premsa, ràdio i televisió que destacaven més els aspectes relacionats amb els conflictes al carrer que no pas la càrrega ideològica que hi havia al seu darrere.

El 21 de maig, per exemple, el diari vespertí Tele/Exprés de Barcelona titulava que més d’un centenar de vagons de tren havien quedat paralitzats a Portbou, amb les seves càrregues de taronges i llimones, cebes i verdures, destinades a França, Suïssa, Alemanya, Bèlgica i Holanda. El cronista assenyalava que «la delicada situació plantejada a França amb motiu de la vaga que pateix el país, no ha deixat de tenir la seva repercussió en els països de l’entorn. La paralització dels aeroports i del trànsit ferroviari ha provocat molts de trastorns».

En el cas de l’estació de Portbou s’indica que hi ha uns 130 vagons carregats d’aliments que estan aturats. El tràfic de passatgers va quedar anul·lat durant gairebé una setmana, mentre que la frontera de la Jonquera també es va tancar al pas de vehicles en els dos sentits, tot i que es van arribar a acumular més de 600 persones que volien tornar a França. Els establiments comercials de les dues poblacions –així com al nucli del Portús– se’n van veure afectats, tot i que no tenien l’envergadura actual. Les agències de duanes van ser les més perjudicades, en veure’s aturat el pas de mercaderies durant uns quants dies.

En la crònica del diari barceloní s’assenyala que «la situació és difícil i complicada i allò que encara és més complicat de preveure és a càrrec de qui aniran les pèrdues que provocarà aquesta interrupció del trànsit de mercaderies cap a França. A causa de la dificultat de subscriure una pòlissa d’assegurança que cobreixi aquest risc, també és difícil de trobar a qui responsabilitzar per aquesta interrupció».

Per tal de resoldre l’elevada concentració de gent a Portbou, es va habilitar un servei d’autobusos i taxis amb Perpinyà, un cop la vaga general va finalitzar però continuava la del ferrocarril. Anteriorment, Renfe oferia retornar al seu lloc d’origen les persones que volguessin de forma completament gratuïta. D’altra banda, a l’estació es van habilitar vagons perquè la gent pogués dormir i tant els bars com les fleques van estar obertes gairebé de manera ininterrompuda. Es calcula que amb tres dies es van arribar vendre més de 15.000 entrepans. Tot plegat va provocar la natural alteració de la vida local pels aspectes logístics.

LA VISIÓ D’UN TESTIMONI. Organitzat per Òmnium Cultural, es va celebrar al Cercle Sport de Figueres una xerrada del professor universitari francès Gentil Puig, sobre el Maig del 68. Persona vinculada amb el món cultural transfronterer, va recordar la seva presència al Barri Llatí de París durant els dies que es van aixecar barricades, però també va analitzar les conseqüències de tot aquell moviment revolucionari.

Assenyalà que «l’espurna va ser la revolta dels estudiants. A continuació es va desenvolupar la vaga general i una manifestació obrera que va portar nou milions de francesos a ocupar les fàbriques. Finalment hi hagué la sortida política, a través de la qual el general De Gaulle, president de la República, va convocar eleccions d’immediat, que, curiosament, va guanyar».

Va afegir que «a curt termini podia semblar que la proposta del Maig del 68 havia fracassat, però a llarg termini ha donat moltes lliçons en la conquesta de les llibertats individuals i col·lectives i, d’alguna manera, avui encara tenim la seva herència. En l’àmbit cultural es van obrir noves perspectives i socialment es van conquerir avenços en els drets de les dones, el món laboral i l’ecologisme».

Per Puig, que és sociolingüista i que ja jubilat es dedica a l’edició d’una revista transfronterera, «el fracàs va venir del fet que estudiants i obrers no van anar junts. Cada col·lectiu va defensar els seus propis interessos. En el fons va ser una revolta molt individualista», tot recordant eslògans com «Ho volem tot i volem de seguida» i «Sigueu realistes, demaneu l’impossible».

Pel que fa a la seva presència a l’anomenada Nit de les Barricades (10 de maig del 1968), el professor nord-català va recordar que «vam aixecar barricades de 3 a 5 metres d’alçària. Al Barri Llatí se’n va arribar a comptabilitzar un centenar. Moltes llambordes es van aixecar i els plàtans eren serrats per ajudar a la seva construcció. Va ser curiós veure com des dels edificis de la burgesia s’obrien les portes de les cases per acollir els revolucionaris quan la policia els atacava».

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li