El llegat del farmacèutic Cusí

0
544

Fa 50 anys va morir l’empresari figuerenc, promotor del Parc Bosc i de la zona esportiva municipal


 

Ahir va fer 50 anys de la mort de Joaquim Cusí Fortunet (o Furtonet, segons la grafia original del seu cognom modificada en alguns documents oficials). Encara que va néixer a Llers el 3 de maig del 1879, cal considerar-lo un figuerenc adoptiu per la seva llarga estada a la ciutat i per la seva tasca de benefactor. Va cursar el batxillerat a l’institut Ramon Muntaner mentre feia d’aprenent d’apotecari en una farmàcia de la Rambla. Es llicencià a la Universitat de Barcelona el 1901. L’any següent va establir una farmàcia a Figueres, al carrer Ample, amb el nom de Moderna Farmàcia Cusi.

La seva inquietud el va port l’any 1905 a preparar una pomada oftàlmica d’òxid groc de mercuri, a partir d’una recepta estesa pel metge oculista de la ciutat, el Dr. Agulló. Aquest fàrmac va assolir ràpidament un gran èxit, ja que es va considerar millor que les úniques pomades franceses existents en aquell moment. El producte es va comercialitzar amb tub d’estany i amb el nom de Pomada Oftàlmica Cusí. Amb aquest producte va començar la seva tasca d’investigació amb un laboratori al carrer del Sol d’Isern.

L’any 1925, a causa de l’ampliació de mercat i a fi d’aconseguir una major capacitat operativa, es traslladà al Masnou, on va muntar un laboratori que el 1934 transformà en els Laboratoris del Nord d’Espanya, SA, que foren durant dècades uns dels més importants del país. Fou membre numerari de la Reial Acadèmia de Farmàcia de Barcelona. Va publicar diversos opuscles sobre medicina amb al pseudònim d’Abel. Allà va fundar el Museu de Farmàcia.

A Figueres feia tertúlia amb el grup de federals que van fundar l’Aplec Nacionalista republicà. Fou regidor municipal (1914-1917 i 1920-1923) i un dels promotors del Parc Bosc municipal, justament ara fa un segle. Ha estat considerat com uns dels majors benefactors de la ciutat de Figueres, ja que el 1931 va fer una donació gratuïta a la ciutat de la major part dels terrenys de l’ampliació del parc per destinar-los a zona d’esbarjo i esportiva, lliure de tot tipus d’edificació particular. És el que es coneix com a zona esportiva. Té el nom posat a un carrer i a un col·legi de la ciutat.

MUSEU CUSÍ DEL MASNOU. Els experts consideren que el Museu Cusí de Farmàcia és l’exponent de la vocació museística del seu creador. Està situat a l’interior de la fàbrica tot i l’evolució que ha anat tenint durant les darreres dècades. L’any 1995 els laboratoris Cusí passaren a ser propietat del grup Alcon amb el nom d’AlconCusí, que forma part de la multinacional Abartis. L’any 1997 el Museu Cusi de Farmàcia fou cedit per la família Cusí a la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya que, amb l’ajuda de l’empresa actual, té cura del seu manteniment i difusió. Només s’obre al públic dos dissabtes a l’any (el 2018, el 26 de maig i el 20 d’octubre), tot i que també es poden concertar visites de grups a través de la seva pàgina web.

El museu està dividit bàsicament en tres dependències. A la sala de l’auditori de l’empresa hi ha 14 vitrines que recullen la història de la farmacèutica Cusí i l’afany pel col·leccionisme que tenia el seu fundador. Aquestes vitrines es complementen en dues més situades a l’entrada de la biblioteca. Totes elles apleguen diferents col·leccions d’objectes i complements de procedència diversa, relacionats amb la farmàcia i la medicina, que, pel seu valor, originalitat i varietat, augmenten la importància d’aquest conjunt museístic, segons reconeixen els experts. La segona dependència és la biblioteca, que aplega més de 6.000 llibres de farmàcia i medicina, alguns d’ells datats als segles XVII i XVIII.

L’espai, però, que més capta l’atenció del visitant al museu és la farmàcia de l’abadia benedictina de Santa Maria la Real de Nàjera, comprada l’any 1921 i instal·lada amb l’intent de reproduir el mateix espai quan es trobava en els baixos de la casa de l’abat del cenobi. Nàjera, població situada a prop de Logronyo, a la Rioja, i en especial el seu monestir, era un enclavament molt freqüentat en el camí dels pelegrins a la tomba de l’apòstol Sant Jaume a Compostel·la.

Cesca Niubó, membre de l’Acadèmia de Farmàcia i científica ja jubilada de l’empresa, és una de les curadores del museu i explica que «la farmàcia, d’estil barroc, construïda en la segona meitat del segle XVIII, ocupa una planta de forma rectangular amb un hemicicle en un dels extrems. Aquest espai semicircular està constituït per nou cossos, cadascun tancat per un arc de mig punt, separats per columnes senzilles i rematats per un fris que a manera de cornisa dona unitat a les diferents parts i es recolza sobre unes volutes barroques. L’interior dels arcs està ocupat per prestatges amb pots d’apotecari i peces de ceràmica blanca».

Leave a Reply

Sigues el primer a comentar!

Notificar-li
avatar
wpDiscuz