El llegat de Carmen Mateu

0
1151

La mostra es podrĂ  visitar durant un any i permet entrar al despatx del seu pare, Miquel Mateu, per primer cop


 

«A l’exposiciĂł hi ha el bo i millor», recalcava durant la presentaciĂł de «Carmen Mateu, el llegat de les arts» davant la premsa, dimarts passat, Jaime Barrachina, el director del Museu del Castell de Peralada, qui va treballar amb la mecenes i dinamitzadora cultural Carmen Mateu, braç a braç, durant quaranta-dos anys i fins la seva mort, aquest mes de gener, als 81 anys. A la mostra, que acull l’emblemĂ tica biblioteca del castell i que ha comptat amb la col·laboraciĂł de l’arxivera InĂ©s Padrosa, s’hi poden veure quadres de la seva col·lecciĂł, com el primer que li va regalar el seu pare, Miquel Mateu, i que decorava la seva habitaciĂł de petita, Retrat de Maria Anna VictĂČria de BorbĂł, d’Alexis Simon Belle, del segle XVIII; la pintura modernista de Ramon Casas, Hivern; un capitell romĂ nic del mestre de Cabestany de Sant Pere de Rodes, o l’Ășltima obra que va comprar de Vicente LĂłpez, un retrat de RamĂłn de UssĂ­a, al desembre. Carmen Mateu va ser l’hereva de la saga familiar del castell de Peralada i va rebre el llegat del seu pare, avi i dels antics comtes de la vila medieval. La seva tasca, segons relata Barrachina, va raure a posar ordre, divulgar i obrir les portes a la col·lecciĂł del seu pare, qui va ser, sobretot, un gran comprador. Mateu tambĂ© es va dedicar a l’estudi de les peces i va poder descobrir, per exemple, que un dels quadres de la col·lecciĂł no era anĂČnim, sinĂł del pintor italiĂ  del renaixement Filippino Lippi. En vitrines distribuĂŻdes arreu de la biblioteca, s’exposen vaixelles, que utilitzava per al seu Ășs quotidiĂ , camafeus o un joc de quatre canelobres, del 1637, de Felip IV. Les parets tambĂ© sĂłn engalanades amb fotografies en color i en blanc i negre, de grans dimensions, on apareix Carmen Mateu amb el pintor Salvador DalĂ­; amb els reis d’Espanya, en aquest cas, Felip VI i Letizia, o amb el seu marit, Artur SuquĂ©, asseguts, amb un posat cĂČmplice, a la llotja d’un teatre.

UN HOMENATGE COM A MECENES. «La meva mare ja de jove va tenir una faceta de col·leccionista i aquesta exposiciĂł Ă©s molt emotiva per nosaltres», afirma la seva filla i presidenta de la FundaciĂł Castell de Peralada, Isabel SuquĂ©. I afegeix que la mostra «és un homenatge sobretot en el vessant de mecenes de les arts», tot i que tambĂ© hi ha pinzellades de la seva vida mĂ©s personal. El Festival Castell de Peralada tambĂ© recordarĂ  la seva fundadora, en el primer any que no comptarĂ  amb la seva presĂšncia. L’espectacle que obre la programaciĂł Ă©s el RĂšquiem de Verdi, una de les seves obres predilectes. «Ella i el seu marit van somiar a crear un festival de referĂšncia d’ĂČpera i dansa al Mediterrani, que tinguĂ©s un carĂ cter internacional perĂČ tambĂ© de proximitat. I ho van fer realitat, quan prĂ cticament no n’hi havia, a diferĂšncia d’ara, a la Costa Brava», apunta Oriol AguilĂ , el director del Festival, qui considera Mateu «defensora del risc i valenta» per la seva recorrent aposta per joves artistes. En un espai es poden veure els cartells i les programacions de cada any, aixĂ­ com fotografies amb mĂșsics, com Josep Carreras, Mario Gas, PlĂĄcido Domingo, Joan Manuel Serrat o Montserrat CaballĂ©, qui va inaugurar el festival l’estiu del 1987.

EL DESPATX DE MIQUEL MATEU. Per primera vegada, s’obre el despatx del pare de Carmen Mateu als visitants, al costat de la biblioteca. AllĂ , s’han instal·lat quatre vestits «elegants, sobris, que va fer servir en ocasions especials», en paraules d’Isabel SuquĂ©, dels dissenyadors Balenciaga, Marta Rota i Pertegaz. Un d’aquests Ă©s el del seu casament. Sobre l’escriptori, on un dia va treballar Miquel Mateu, hi ha un recull de les agulles de pit, en forma de flor, que acostumava a portar la fins aquest any presidenta del Festival Internacional de MĂșsica de Peralada.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li