El llegat continua ben viu

0
606

El CFS Cadaqués i el Fricafor FS Vilafant arriben a l’equador de la lliga Territorial instal·lats a la zona privilegiada


La dissolució del CFS Esplais va provocar un sentiment de buit gairebé immediat en el futbol sala comarcal, una sensació que s’intensificava encara més si es té en compte que el conjunt groguet havia regnat a les competicions catalanes amb tres títols consecutius de Lliga Nacional i gestes com el triplet de títols –en l’última temporada, a més de la lliga, també van arrassar en la Supercopa i la Copa Catalunya– o un meritori tercer lloc a la Champions League Futsal que es va celebrar el 2016 a Lloret de Mar.

Amb el temps, però, aquest sentiment de buidor s’ha anat esvaint. Bona part de culpa, en el bon sentit, han tingut el CFS Cadaqués i el Fricafor FS Vilafant, dos clubs que han situat els seus respectius conjunts sènior en un context optimista del grup C de Territorial.

Qui més amunt es troba és l’equip costaner, segon, un resultat especialment notori si es té en compte les dificultats de la temporada passada: “El curs passat va ser difícil per les lesions i les baixes, que van fer que juguéssim la meitat dels partits amb només cinc jugadors. Ara bé, també vam poder consolidar un grup molt bo que ens ha servit de preparació per a aquest any”, explica el president del club cadaquesenc, Arturo García.

Enguany, la plantilla continua essent limitada –en els partits a domicili no superen mai els sis jugadors convocats–, tot i que compten amb la figura d’un porter fix sota els pals que els ha permès competir amb els millors. “Sabem que la segona volta serà més dura perquè els equips es faran més forts, però nosaltres no tenim cap pressió. El nostre objectiu sempre és el mateix: passar-ho bé i, si sumem punts, molt millor. L’ascens? La sort i els gols ho decidiran, en cas que es produeixi tocarà pencar més”, diuen des del club.

UN PROJECTE DUAL. Un altre equip que ha arribat a l’equador de la competició amb bona salut és el Fricafor Vilafant, instal·lat en la sisena posició de la taula després d’una trajectòria de menys a més que des del club esperen que es consolidi a la segona volta, quan el jove bloc ja s’haurà conjuntat molt millor.

En el cas dels taronges, però, la satisfacció és doble, ja que aquesta temporada també ha estat la del bateig del seu futbol base, un projecte que ha nascut des de zero. “Abans no hi havia res, el futbol sala no és un esport habitual a l’Alt Empordà”, explica Rubén Albuixech, qui va arribar al novembre a l’entitat vilafantenca per coordinar el planter després de més de mitja vida lligat al futbol sala i a la seva formació. “Vinc de coordinar escoles de futbol sala amb més d’un centenar de joves, la qual cosa fa que el projecte d’aquí a Vilafant sigui “diferent i motivador”. “Es nota que la iniciativa és nova, que es tracta d’un esport desconegut per la gran majoria, i això genera il·lusió”, afegeix el tècnic, responsable no només de l’infantil, que entrena cada dilluns i dimecres al pavelló de Vilafant, sinó també d’una escoleta impulsada fa escassament dos mesos i d’unes sessions de tecnificació dirigides als jugadors de futbol-11 que volen millorar la seva tècnica. De moment, els resultats són optimistes i deixen l’equip infantil en la sisena posició, conscient que l’objectiu és “acabar a dalt”.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li