El Josep Pla escalenc, a Palafrugell

0
464

Apareix en una exposició de fotografies d’Eugeni Forcano realitzada quan l’escriptor va fer 70 anys


En relació amb la fotografia, Josep Pla va escriure que veure’s la seva imatge li feia por, «i no pas per la quantitat més o menys grossa de vanitat personal que poden contenir, sinó per l’aclaparadora semblança que tenen amb mi mateix: la mobilitat de les faccions, la projecció externa dels sentiments, la gesticulació excessiva, la impossibilitat de mantenir-me en un to i una fredor plausibles. Són fotografies de les que la gent en diu vives. Exactament, escandalosament vives. Mirant-ne una qualsevol, es veu tot el que hi ha darrere, i això és el que em fa por precisament: el visible que és tot el que hi ha darrere».

Aquesta confessió forma part d’un dels textos que encapçalen l’exposició «Josep Pla vist per Eugeni Forcano», que es pot visitar a la Fundació Josep Pla de Palafrugell fins al 2 de maig del 2021. La mostra es troba integrada en el marc de l’onzena edició de la Biennal de Fotografia Xavier Miserachs, que se celebra cada estiu a Palafrugell i que enguany acull cinc exposicions distribuïdes per la població, i que en el seu conjunt es pot visitar fins al 12 d’octubre.

En el cas de la mostra de la Fundació Pla, s’inclou una selecció de l’extens reportatge que el fotògraf Eugeni Forcano (Canet de Mar, 1926-2018) va fer de Josep Pla l’any 1967, amb motiu de la celebració del setantè aniversari de l’escriptor. El reportatge fou un encàrrec de la revista Destino, de la qual, ambdós eren col·laboradors habituals, i es va publicar en el número 1.545. Una part de les imatges ens mostren l’escriptor a l’Escala, municipi on va residir un temps després de la Guerra Civil i on va establir una xarxa d’amistats encapçalada pels propietaris de Cala Neus, on Pla s’hostatjava sovint, i des d’on havia exercit la seva controvertida tasca d’espia.

A més dels magistrals retrats de Josep Pla, l’exposició també compta amb una mostra de documentació original (llibres, revistes, manuscrits, telegrames…) que evidencien la intensa relació d’amistat i respecte que van mantenir Pla i Forcano d’ençà del moment de la seva coneixença, a finals dels anys seixanta, fins a la mort de l’escriptor (1981). En alguns d’aquests documents s’esmenten, precisament, les estades de Pla a l’Escala i algunes visites fetes al seu editor, Josep Vergés, al mas que tenia als afores de Pontós.

De formació autodidàctica, Forcano va iniciar aviat la seva carrera com a fotògraf professional i fins al 1995 no va deixar de fotografiar, treballant tant el reportatge com el retrat, la moda i la publicitat. Sobre aquesta exposició amb tantes referències a l’Escala, la periodista i escriptora Eva Vázquez ha comentat que «aquell reportatge gràfic ha contribuït a fixar la imatge canònica de l’escriptor: una informalitat de boina i tabac de picadura adornada amb armilla i tern anglès que li donaven un aspecte vivaç i alhora cendrós».

L’ESPIONATGE DE PLA. Tot i que les imatges són del 1967, l’Escala i Cala Neus no eren gens desconegudes per l’escriptor. Moltes vegades s’ha escrit sobre les activitats d’espionatge realitzades per Josep Pla a favor del govern franquista durant la Guerra Civil i en els primers anys de la dictadura. Cal recordar que aquest era un vell mite que havia envoltat Pla durant anys i que alguns dels seus coreligionaris l’havien utilitzat a la contra, en alguns moments de la seva trajectòria com a literat, o bé n’havien ironitzat, com és el cas del valencià Joan Fuster, que no es va estar de dir que «si Franco s’hagués hagut de refiar de les informacions que li enviava Josep Pla, segur que no hauria guanyat la Guerra Civil».

Un document trobat fa uns anys per l’historiador Jordi Guixé al fons del Ministeri de l’Interior francès, concretament als Arxius Nacionals de Fontainebleau, indica, en un informe policial datat a Marsella el 24 de maig del 1938, que «el periodista Josep Pla […] és un dels organitzadors més actius del centre d’espionatge d’aquesta ciutat, que treballa en benefici de la Catalunya feixista. Amb ell hi ha alguns rics catalans que financen aquesta organització. És una persona de confiança de l’exministre Cambó, i actualment el subvenciona Juan March».

L’escriptor Josep Valls –coneixedor excepcional dels darrers anys de la vida de l’escriptor i autor del llibre Històries de Josep Pla, editat recentment– m’havia explicat que «Pla no només informava des de Marsella, sinó que un cop retornat a Catalunya passava informacions de les visites que feien els oficials nazis al restaurant de Cala Neus de l’Escala».

Afegeix que «durant un temps el senyor Pla va informar el govern de Franco sobre els moviments que feien els militars alemanys en les seves incursions des del sud de França cap a diferents poblacions de l’Alt Empordà. Es comenta que en una ocasió l’escriptor indicava que els nazis s’havien menjat una desena de llagostes al restaurant de Cala Neus». Aquestes informacions arribaven al govern de Franco a través dels maquinistes de tren. Normalment eren entregades a l’estació de Portbou o a la de Flaçà, i el funcionari de torn custodiava el sobre fins a la seva arribada a la capital de l’Estat.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li