El geni i la seva neboda

0
585

Amb en John Peter (Juan Pedro per als no coneguts) tot té un caràcter juganer, des de l’explicació que fa del seu treball o del motius que el duen a exposar fins a la mateixa obra. La ironia, quasi sempre en forma de soliloqui, presideix totes les peces que sorgeixen del seu estudi de Borrassà. Allunyat voluntariament de qualsevol lobby artístic de la comarca (capelletes, millor dites), és un franctirador solitari que dispara contra l’estupidesa del món amb una barreja de pintura, escultura i instal·lació. Els materials que utilitza; la fusta reciclada, el ciment tixotròpic o la resina de polièster ens parlen d’una trajectòria professional que combina la faceta de pintor amb la de dissenyador i constructor de decorats .
Des del passat dilluns mostra una retrospectiva del seu treball a la galeria Magik Centre d’Arts d’El Port de la Selva. Una vintena de peces que abracen un període que va de l’any 1999 fins al 2013 i en què es pot trobar obra de sèries ja conegudes com Les impossibilitats fòssils o Estupideses. Quadres com L’amour o La piranya de la pau (a la fotografia), ens parlen del perill de les relacions sentimentals o fan una crítica dels moviments pacifistes dels anys 90 i deixen molt clar, d’una banda, el seu punt de vista belicós i subversiu, i de l’altra, l’acurada tècnica que destil·len totes les peces.
El títol de la mostra, Sóc un geni i només ho sap la meva neboda. 20 anys sense pintar res, bromeja altra vegada sobre la seva pròpia trajectòria. El pintor explica que ha venut més de 500 quadres des que va fer el primer oli l’any 93, però que segueix en un anonimat relatiu del qual sembla voler rescabalar-se amb l’exposició.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li