El gat salvatge viu a l’Albera

0
1581

Un estudi ha permès identificar entre 20 i 30 exemplars de l’espècie que habiten a les zones de Requesens i del Forêt Domaniale des Albères, al vessant francès. Albert Campsolinas, Frédéric Salgués i Jean Pierre Pompidour els controlen amb la tècnica del fototrampeig


 

D’aparença similar a un gat domèstic tigrat, tot i que un 30% més gran i amb la cua més gruixuda, el gat salvatge és un felí solitari i més aviat nocturn que en l’època de màxima expansió havia viscut a muntanyes d’arreu d’Europa, l’Orient Mitjà, el sud i el centre d’Àsia, i gran part d’Àfrica. Durant el segle passat l’ésser humà el va eliminar de diversos països, i actualment la població més important habita a les muntanyes dels Carpats. Però també en queden petites colònies en altres punts del territori, i un d’aquests és la serra de l’Albera.

Així ho han comprovat els naturalistes Albert Campsolinas, Frédéric Salgués i Jean Pierre Pompidour, que fa més de dos anys que estan fent un estudi a banda i banda de la frontera. La recerca, pionera (perquè del gat salvatge se’n té poca informació), la fan mitjançant la tècnica del fototrampeig, utilitzada sobretot per estudiar poblacions de mamífers. En aquest cas, han instal·lat diverses càmeres trampa que funcionen de manera autònoma i cada cop que passa un animal es disparen automàticament. A la banda catalana, els aparells estan instal·lats bàsicament a la finca de Requesens, mentre que a la banda francesa estan al Forêt Domaniale des Albères (bosc de titularitat pública), sobretot a la Roca d’Albera i Sureda.

Tal com explica Albert Campsolinas, que és qui coordina el projecte al vessant alt-empordanès, amb les fotos que recullen van creant una base de dades on especifiquen els patrons de pelatge de cada gat per intentar identificar quants n’hi ha. Campsolinas admet que «fa de mal dir», perquè «de moment encara no tenim informació clara», però avança que ja n’han identificat un mínim d’entre 10 i 15 de diferents a cada vessant de l’Albera. Una xifra que considera positiva, sobretot tenint en compte que són animals que abasten superfícies territorials molt grans, i que són molt difícils de fotografiar (exemplifica que, de totes les imatges que obtenen, més del 50% són de senglars i menys del 2% són de gats salvatges).

PERILL D’HIBRIDACIĂ“. Campsolinas explica que el gat salvatge viu en zones boscoses i muntanyoses, en llocs molt aĂŻllats (com per exemple Requesens, Baussitges o el Pirineu), perquè intenta evitar la presència humana. Actualment, però, han detectat un factor que pot posar en perill la seva puresa genètica i, conseqĂĽentment, el seu estat de conservaciĂł: la hibridaciĂł amb el gat domèstic. El problema Ă©s que els gats domèstics assalvatjats que fan del bosc el seu hĂ bitat es poden aparellar amb gats salvatges i aleshores les cries surten barrejades. Davant d’aquesta situaciĂł, els naturalistes alerten que s’haurien d’intentar controlar aquestes colònies de gats domèstics.

Divendres, Campsolinas, Pompidour i Salgués van pronunciar la conferència «El gat salvatge a l’Albera: fototrampeig i diversitat de mamífers» a La Cate de Figueres. En un acte organitzat per la Iaeden-Salvem l’Empordà, van explicar l’estudi i van projectar diverses fotografies. Complementàriament, el també naturalista Pau Federico [foto de l’esquerra] va impartir una altra xerrada sobre l’estudi de la comunitat de carnívors que està duent a terme a les Salines.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li