El futbol que va al seu ritme

0
914

La modalitat del ‘walking football’, el futbol que es juga caminant, arriba a l’Alt Empordà aquest octubre


Resulta fins i tot romĂ ntic trobar disciplines esportives que s’escapen de la tendĂšncia habitual, una manera de fer frenĂštica i merament competitiva, per brindar una modalitat que avança a contracorrent. I quan aixĂČ passa en el mĂłn del futbol, l’esport rei per excel·lĂšncia, la singularitat encara Ă©s mĂ©s majĂșscula.

L’Alt EmpordĂ  viurĂ  aquest octubre un exemple d’aquest desafiament de les convencions esportives. Els dimecres 9, 16 i 23, a partir de les 11.30 h, el camp municipal de FortiĂ  acollirĂ  sessions de l’incipient futbol que camina, el walking football, una modalitat que es practica a baix ritme i que tĂ© un objectiu precĂ­s: ajudar les persones –especialment avis i Ă vies– a estar en forma i mantenir un estil de vida sa i actiu independentment de l’edat, el sexe i l’estat fĂ­sic. «DesprĂ©s de nĂ©ixer a Anglaterra, on aquest estiu s’hi ha fet el Mundial, l’hem volgut portar a l’EmpordĂ . Tot i que estĂ  obert a tothom, estĂ  sobretot encarat a la gent gran», detalla el tĂšcnic del Consell Esportiu de l’Alt EmpordĂ  –l’entitat impulsora del projecte–, Marçal Noguer, el coordinador d’aquesta activitat.

Com especifica Noguer, les tres sessions inicials seran de carĂ cter gratuĂŻt, i han d’esdevenir el punt de partida d’unes activitats que se celebraran a altres punts de la comarca: Avinyonet de PuigventĂłs –s’hi faran tambĂ© tres sessions a l’octubre, en aquest cas el dijous– i PontĂłs ja han confirmat la seva aposta pel walking football, mentre que altres municipis com la Jonquera o Navata tambĂ© podrien incloure’s en aquesta iniciativa pionera en l’àmbit de les comarques gironines.

«La nostra idea Ă©s que a partir d’aquestes primeres prĂ ctiques la iniciativa funcioni i poder-la fer durant tot l’any», afegeix Noguer. El futbol que camina, doncs, arriba per avançar amb fermesa.

TOCS LIMITATS, MESURES DEL CAMP… Com no pot ser d’altra manera, aquesta modalitat futbolĂ­stica on no estĂ  permĂšs cĂłrrer tĂ© algunes normes singulars, malgrat que en general Ă©s molt semblant a l’esport rei convencional.

MĂ©s enllĂ  de la velocitat, la diferĂšncia mĂ©s substancial Ă©s que en el walking football els jugadors tenen un mĂ xim de tocs estipulat, tres, mentre que la pilota no es pot alçar mĂ©s de 2 metres. Una altra caracterĂ­stica rellevant Ă©s la inexistĂšncia de faltes directes, mentre que les pilotes que surten fora del terreny de joc s’han de sacar des del terra. Tot plegat Ă©s aixĂ­ per reduir els riscos fĂ­sics entre els participants, especialment persones de 50 a 80 anys.

Pel que fa al terreny de joc, preferiblement es practica en camps de futbol especĂ­ficament delimitats, tot i que tambĂ© es poden jugar partits en poliesportius, pistes o qualsevol terreny adaptable. AixĂČ sĂ­, les mesures sĂłn mĂ©s reduĂŻdes que en el cas del seu germĂ  gran: 42 x 20 metres, aproximadament.

D’altra banda, en el cas que la iniciativa prosperĂ©s a l’Alt EmpordĂ  i es decidĂ­s fer un equip per competir a la lliga, hauria de disputar partits de 50 minuts dividits en dues parts, dissenyats perquĂš els participants facin dues passejades per setmana.

ELS BENEFICIS. Al cap i a la fi, el futbol que es juga caminant, una versiĂł mĂ©s lenta del futbol estĂ ndard, no Ă©s res mĂ©s que una prĂ ctica original de la tradicional marxa. Els seus beneficis sĂłn mĂșltiples: des de reduir la hipertensiĂł, el risc de malalties del cor, el sucre a la sang, el pes, la freqĂŒĂšncia cardĂ­aca o el colesterol, fins a millorar la mobilitat, enfortir la zona lumbar o combatre l’estrĂšs o l’ansietat. I un altre valor afegit bĂ sic: combat la solitud, atĂšs que fomenta la interacciĂł i la diversiĂł grupal.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li