‘El fill del xofer’ era figuerenc

0
937

Un llibre destapa les turbulències del periodista Alfons Quintà, el primer director de TV3


Una història de periodisme, xantatge i corrupció que es llegeix com una novel·la de suspens. Així es promociona el llibre «El fill del xofer» (Edicions 62), una obra del filòleg i escriptor barceloní Jordi Amat, que és record de vendes a Catalunya des de fa setmanes. També se n’ha publicat una edició en castellà. Es tracta d’un treball de recerca i investigació a l’entorn del periodista Alfons Quintà Sadurní, el pare del qual havia treballat com a xofer de l’escriptor Josep Pla durant una colla d’anys, i que va ser un dels professionals més destacats, i alhora temuts, durant tota la transició i fins a finals del segle XX.

Un fet poc conegut és que Quintà havia nascut a Figueres el 28 d’agost de 1943. Tot i que públicament va exercir poc de figuerenc, va viure a la ciutat fins a principis de la dècada dels 60, quan se’n va anar a Barcelona a estudiar, curiosament, com a oficial de la Marina Mercant. De la ciutat natal, però, procedien els seus contactes amb Josep Pla, primer, amb el també periodista Jaume Miravitlles —que havia estat Comissari de Propaganda de la Generalitat republicana i amb el que es relaciona a partir del seu retorn des de l’exili—, i el pintor Salvador Dalí, entre altres.

Amb estudis de Periodisme i la llicenciatura de Dret —que el va portar a exercir de jutge durant alguns anys que no va treballar en el món de la comunicació— Quintà va començar a escriure al diari vespertí Tele/eXprés l’any 1969, dirigit per Manuel Ibáñez Escofet, també vinculat amb l’Empordà. El seu esperit inquiet, la seva extraordinària capacitat de treball i el seu caràcter maquiavèl·lic —com s’evidencia en aquell llibre— el van portar a ser un periodista extraordinàriament influent durant poc més de dues dècades.

Va ser l’editor dels primers programes en català de Ràdio Barcelona, amb notable audiència. A partir de 1976 va ser el primer delegat del diari El País a Catalunya, on redactà una sèrie d’articles que relacionaven Jordi Pujol, aleshores president de la Generalitat, amb la fallida de la Banca Catalana. El fet va esdevenir un escàndol polític i econòmic a principis dels anys 80. Tot i això, Pujol el designà director general de TV3 i fou l’artífex de la posada en marxa de la televisió catalana, on va treballar entre 1982 i 1984. Segons ell, el van fitxar per tot el que sabia i amagava de la rebotiga del poder català de l’època.

L’autor del llibre qualifica Quintà com a «artista consumat del xantatge, l’assetjament i la manipulació. Va desenvolupar una carrera periodística fulgurant, però plena de clarobscurs.» De fet, a tot arreu on va exercir va tenir una sortida problemàtica, sovint finalitzada abruptament i a costa de substancioses indemnitzacions. Després de deixar la direcció de TV3, Quintà col·laborà en el projecte d’El Observador, del qual va ser director fins pocs mesos després de la sortida del primer exemplar. Per tant, nova defenestració del periodista figuerenc. Des de llavors, Quintà va ser columnista de diversos mitjans escrits i digitals i tertulià en alguns programes de televisió.

La seva tèrbola història va acabar de forma tràgica. El 19 de desembre de 2016, ell i la seva exdona van ser trobats morts a casa seva, a Barcelona. Segons la policia, cap a les tres de la matinada va assassinar Victòria Bertran, doctora al CAP de les Corts, amb una escopeta de caça, i després es va suïcidar. La parella estava separada, però a causa de la depressió que patia Quintà i d’haver sofert una operació pocs dies abans del tràgic succés, la seva antiga companya sentimental va decidir anar-hi a viure uns quants dies.

EL PASSAT FIGUERENC. La inquietud per esbrinar sobre el personatge va començar quan l’autor del llibre va llegir una carta que Quintà va enviar a l’escriptor Josep Pla l’abril de 1960, en la qual l’amenaçava amb denunciar a la policia les seves trobades amb l’aleshores president de la Generalitat a l’exili, Josep Tarradellas, a Perpinyà. Tenia 16 anys i havia estat testimoni d’alguna trobada en acompanyar el seu pare fent de xofer i fins i tot de secretari de l’escriptor. També treballava de viatjant de roba i sovint desatenia les obligacions familiars per mantenir diverses amants.

La mare de Quintà, Lluïsa Sadurní, regentava la històrica sabateria El Globo, situada al carrer Nou, a prop de la Rambla, herència dels seus avantpassats. En el pis familiar hi havien dinat Pla i l’historiador Jaume Vicens Vives, arran de les seves estades a la comarca. El periodista va estudiar a La Salle, però va tenir temporades en què es negava a seguir el curs, circumstància que fins i tot va motivar la intervenció personal de Tarradellas, assabentat per la família d’aquell enuig, evidenciant-se així l’estreta relació que mantenien. De la seva relació amb Dalí, el llibre explica un episodi sorprenent, quan denunciava suposats fets delictius d’un antic secretari. Pel que fa a Miravitlles, va fer córrer la brama que treballava per la CIA.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li