El ‘figuerenc’ que va rescatar Clavé

0
777

El pintor Martí Vivès va fer sortir l’any 1939 l’artista català d’un camp de refugiats situat a Perpinyà


 

A la vida hi ha casualitats que poden ser determinants en el futur d’una persona. La que va viure Martí Vivès, un pintor i activista cultural rossellonès que tenia Figueres com a segona pàtria (hi va passar la seva infantesa), i Antoni Clavé la primavera del 1939 n’és una. L’episodi, poc conegut, es relata de manera especial a l’exposició «Clavé al front de l’art», que fins fa pocs dies s’ha pogut visitar al Museu d’Art Rigaud de Perpinyà. Es tractava d’una mostra temporal, exhibida en tota una plata d’aquest recinte renovat fa un parell d’anys, que feia un recorregut per tota la trajectòria artística del pintor català des dels seus inicis a la Barcelona del 1934, la relació amb Picasso, la seva estada a França i les obres de gran format que van marcar la darrera etapa fins a la seva mort el 2005.

La trobada entre Clavé i Vivès va ser providencial. El 1939, la caiguda de Barcelona va provocar un èxode sense precedents. Gairebé mig milió de persones van fugir de l’avanç de les tropes franquistes i van travessar els Pirineus. Entre els refugiats que van iniciar el seu exili cap a França, per ser internats als camps de concentració dels Pirineus Orientals, hi ha Antoni Clavé. Aquest jove pintor barceloní, amb un èxit prometedor, havia posat el seu talent al servei de l’exèrcit republicà amb el disseny de diversos cartells de gran format.

En un primer moment, Clavé ingressa al camp de Prats de Molló i, a continuació, a Perpinyà, al campament dels Haras. Des del primer dia es posa a dibuixar els seus companys de desgràcia i els seus guàrdies, uns soldats senegalesos, país que en aquells moments era una colònia francesa. Els seus dibuixos tenen èxit i comencen a ser comentats i fins i tot arriben a una galeria de Perpinyà. Aquest fet va ser conegut per Martí Vivès, artista com ell i futur conservador del mateix Museu Rigaud. La seva intervenció va permetre Clavé ser alliberat, juntament amb un altre cartellista de renom, Carles Fontserè. A partir d’aquest episodi continuarà una amistat ininterrompuda entre Antoni Clavé i Martí Vivès.

Els Haras, un antic estable de reproducció de cavalls, fou habilitat el 30 de gener del 1939 com a camp de concentració a la perifèria de Perpinyà a fi de reagrupar els milers de refugiats que deambulaven per la capital rossellonesa. Els joves Fontserè i Clavé, un cop travessaren la frontera, anaren a raure allà on s’hi trobaven també, entre altres, el pintor Pedro Flores, l’escultor Josep Viladomat, el dibuixant Ferran Callicó i el crític d’art Joan Merlí. D’aquelles difícils condicions de vida, tant Fontserè com Clavé en van deixar constància en diversos dibuixos i pintures, la majoria de les quals s’han conservat fins ara.

MARTÍ VIVÈS. Nascut a Prada el 1905 i mort a Sant Cebrià de Rosselló el 1991, Vivès fou un pintor nord-català que treballava com a funcionari a l’Ajuntament de Perpinyà i era descendent d’uns refugiats carlins empordanesos, motiu pel qual tenia Figueres com la seva segona pàtria i va ser el municipi on passà bona part de la infantesa. Hi tronava sovint i va mantenir-hi amistats personals fins a la seva mort. L’abril del 1939 va veure una exposició de dibuixos de refugiats a la galeria Chez Vivant a Perpinyà. Aquests artistes eren Antoni Clavé, Pedro Florès i Carles Fontserà. Després de conèixer-los al camp d’internament, Vivès utilitzà les seves relacions per alliberar-los i durant els mesos següents va continuar fent sortir altres artistes espanyols dels camps.

Vivès, a banda d’artista, també era una persona polititzada, amb un càrrec municipal, que des del 1936 s’havia abocat a l’ajuda de la república espanyola. Aquest fet el va portar a treballar activament en favor dels nombrosos refugiats que hi havia al Rosselló des de la fi de gener del 1939. Val a dir que Vivès entrà a la resistència francesa l’agost del 1940, on va ocupar diferents càrrecs de responsabilitat. Es va amagar al Tour de França des del juny del 1944 fins al setembre del 1944.

Deixeble del pintor rossellonès Josep Morell, va estudiar a l’Escola de la Llotja de Barcelona el 1922, i després a l’Escola Gauthier de Bordeus el 1923. Va ser influenciat per la pintura de Cézanne, segons va reconèixer ell mateix. Va romandre aliè a les modes i va defugir de fer carrera a París, però va assolir ràpidament un gran èxit. Va pintar paisatges, escenes de la vida quotidiana i tradicions catalanes. 

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li