El ‘figuerenc’ que va rescatar ClavĂ©

0
825

El pintor Martí Vivùs va fer sortir l’any 1939 l’artista català d’un camp de refugiats situat a Perpinyà


 

A la vida hi ha casualitats que poden ser determinants en el futur d’una persona. La que va viure MartĂ­ VivĂšs, un pintor i activista cultural rossellonĂšs que tenia Figueres com a segona pĂ tria (hi va passar la seva infantesa), i Antoni ClavĂ© la primavera del 1939 n’és una. L’episodi, poc conegut, es relata de manera especial a l’exposiciĂł «ClavĂ© al front de l’art», que fins fa pocs dies s’ha pogut visitar al Museu d’Art Rigaud de PerpinyĂ . Es tractava d’una mostra temporal, exhibida en tota una plata d’aquest recinte renovat fa un parell d’anys, que feia un recorregut per tota la trajectĂČria artĂ­stica del pintor catalĂ  des dels seus inicis a la Barcelona del 1934, la relaciĂł amb Picasso, la seva estada a França i les obres de gran format que van marcar la darrera etapa fins a la seva mort el 2005.

La trobada entre ClavĂ© i VivĂšs va ser providencial. El 1939, la caiguda de Barcelona va provocar un Ăšxode sense precedents. GairebĂ© mig miliĂł de persones van fugir de l’avanç de les tropes franquistes i van travessar els Pirineus. Entre els refugiats que van iniciar el seu exili cap a França, per ser internats als camps de concentraciĂł dels Pirineus Orientals, hi ha Antoni ClavĂ©. Aquest jove pintor barcelonĂ­, amb un Ăšxit prometedor, havia posat el seu talent al servei de l’exĂšrcit republicĂ  amb el disseny de diversos cartells de gran format.

En un primer moment, ClavĂ© ingressa al camp de Prats de MollĂł i, a continuaciĂł, a PerpinyĂ , al campament dels Haras. Des del primer dia es posa a dibuixar els seus companys de desgrĂ cia i els seus guĂ rdies, uns soldats senegalesos, paĂ­s que en aquells moments era una colĂČnia francesa. Els seus dibuixos tenen Ăšxit i comencen a ser comentats i fins i tot arriben a una galeria de PerpinyĂ . Aquest fet va ser conegut per MartĂ­ VivĂšs, artista com ell i futur conservador del mateix Museu Rigaud. La seva intervenciĂł va permetre ClavĂ© ser alliberat, juntament amb un altre cartellista de renom, Carles FontserĂš. A partir d’aquest episodi continuarĂ  una amistat ininterrompuda entre Antoni ClavĂ© i MartĂ­ VivĂšs.

Els Haras, un antic estable de reproducciĂł de cavalls, fou habilitat el 30 de gener del 1939 com a camp de concentraciĂł a la perifĂšria de PerpinyĂ  a fi de reagrupar els milers de refugiats que deambulaven per la capital rossellonesa. Els joves FontserĂš i ClavĂ©, un cop travessaren la frontera, anaren a raure allĂ  on s’hi trobaven tambĂ©, entre altres, el pintor Pedro Flores, l’escultor Josep Viladomat, el dibuixant Ferran CallicĂł i el crĂ­tic d’art Joan MerlĂ­. D’aquelles difĂ­cils condicions de vida, tant FontserĂš com ClavĂ© en van deixar constĂ ncia en diversos dibuixos i pintures, la majoria de les quals s’han conservat fins ara.

MARTÍ VIVÈS. Nascut a Prada el 1905 i mort a Sant CebriĂ  de RossellĂł el 1991, VivĂšs fou un pintor nord-catalĂ  que treballava com a funcionari a l’Ajuntament de PerpinyĂ  i era descendent d’uns refugiats carlins empordanesos, motiu pel qual tenia Figueres com la seva segona pĂ tria i va ser el municipi on passĂ  bona part de la infantesa. Hi tronava sovint i va mantenir-hi amistats personals fins a la seva mort. L’abril del 1939 va veure una exposiciĂł de dibuixos de refugiats a la galeria Chez Vivant a PerpinyĂ . Aquests artistes eren Antoni ClavĂ©, Pedro FlorĂšs i Carles FontserĂ . DesprĂ©s de conĂšixer-los al camp d’internament, VivĂšs utilitzĂ  les seves relacions per alliberar-los i durant els mesos segĂŒents va continuar fent sortir altres artistes espanyols dels camps.

VivĂšs, a banda d’artista, tambĂ© era una persona polititzada, amb un cĂ rrec municipal, que des del 1936 s’havia abocat a l’ajuda de la repĂșblica espanyola. Aquest fet el va portar a treballar activament en favor dels nombrosos refugiats que hi havia al RossellĂł des de la fi de gener del 1939. Val a dir que VivĂšs entrĂ  a la resistĂšncia francesa l’agost del 1940, on va ocupar diferents cĂ rrecs de responsabilitat. Es va amagar al Tour de França des del juny del 1944 fins al setembre del 1944.

Deixeble del pintor rossellonĂšs Josep Morell, va estudiar a l’Escola de la Llotja de Barcelona el 1922, i desprĂ©s a l’Escola Gauthier de Bordeus el 1923. Va ser influenciat per la pintura de CĂ©zanne, segons va reconĂšixer ell mateix. Va romandre aliĂš a les modes i va defugir de fer carrera a ParĂ­s, perĂČ va assolir rĂ pidament un gran Ăšxit. Va pintar paisatges, escenes de la vida quotidiana i tradicions catalanes. 

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li