El figuerenc que divulga Tarradellas

0
531

L’historiador Enric Pujol publica un estudi sobre els anys de govern de la Generalitat recuperada (1977-80)


 

L’antic Palau de l’Abat del monestir de Poblet és un edifici situat fora del recinte emmurallat que de seguida desperta l’atenció i fins i tot la curiositat del visitant amb la seva façana barroca. Actualment, bona part de l’edifici es dedica a acollir reunions i trobades de col·lectius ben diversos així com exposicions. També acull la biblioteca i diversos arxius. Pujant l’escala principal hi ha una porta on apareix el rètol «Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià». A darrere seu s’hi custodia una part de la història recent de Catalunya, en concret tot l’arxiu del president de la Generalitat Josep Tarradellas, que va ocupar el càrrec a l’exili i posteriorment de forma transitòria, després de la dictadura, amb el restabliment de les institucions catalanes fins les primeres eleccions al Parlament.

Una de les persones externes que més vegades ha passat aquesta porta és l’historiador figuerenc Enric Pujol, una de les persones que, en aquests moments, més coneix la personalitat de Tarradellas. Fa poques setmanes que Edicions Dau ha distribuït el llibre Josep Tarradellas, president de la Generalitat restablerta (1977-1980), un estudi de la primera experiència de govern de la Generalitat restablerta, que inclou la reproducció de nombrosos documents com cartes, notes personals, notes de premsa, fotografies i documents oficials tant de la Generalitat com de la Diputació de Barcelona.

Es tracta del sisè volum de la col·lecció sobre la figura de Josep Tarradellas que, en aquest cas, cobreix el període de l’obra de govern. Pujol explica que «es tracta d’un moment clau, ja que el restabliment de la Generalitat va comportar l’eliminació política del franquisme al nostre país. El sorprenent és que aquell primer govern unitari _l’únic d’Europa que fins i tot va incorporar els comunistes_ està molt poc estudiat tot i que va assentar les bases del que seria la posterior Generalitat».

LA FIGURA. Enric Pujol explica que «Tarradellas és una figura polièdrica complexa. Va ser l’home fort de la Generalitat republicana, assolint un poder polític important, i va mantenir el Govern de Catalunya a l’exili amb un munt de dificultats. Tots els seus documents van ser lliurats al monestir de Poblet i tot just ara es comencen a conèixer les seves interioritats. Pensem que l’any 1977 és una persona marginada de la política catalana i cap partit demana el restabliment de la seva figura com a president de la Generalitat que es vol recuperar. És el govern de Madrid que, abans de negociar amb socialistes i comunistes, que van guanyar les eleccions constituents del 15 de juny del 1977, decideixen recórrer a la seva figura que, davant la sorpresa de tothom, reclama ser restituït».

L’historiador afegeix que «aquesta demanda trenca el guió de l’aleshores president del govern espanyol, Adolfo Suárez. El posa en un compromís, però finalment Madrid cedeix i és recuperar la legitimitat republicana de la Generalitat. És l’únic cas en el restabliment de la democràcia a l’Estat espanyol. Val a dir que en aquells moments hi havia molta feblesa en el règim perquè hi havia enquestes internes que demostraven un ampli suport a la República per part de la població». En aquell context, i en una clàusula poc coneguda que Pujol desvela en el seu llibre, l’Estat imposa una clàusula -en el decret de restabliment de la Generalitat- segons la qual es pot dissoldre la institució en cas d’interès suprem del govern central.

El llibre té cinc grans apartats. En el primer, es desenvolupa l’etapa del naixement o la represa de la Generalitat com a eina de govern i no només simbòlica. Aquí prenen rellevància com a documents el decret de convocatòria de les eleccions al Parlament, la crida als mestres del país, la creació del Consell Intercomarcal de les Terres de l’Ebre i de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya.

Hi ha també molta documentació relativa a l’Estatut del 1979. La Diputació de Barcelona, sempre present en la biografia del president, agafa cos democràtic a partir de l’arribada de Tarradellas -que també n’assumeix la presidència tot i estar formada, encara, per representants d’ajuntaments franquistes- i vinculació amb la ciutadania. És així com es poden desenvolupar el Servei de Biblioteques o l’Oficina de Català.

El volum també reprodueix les notes personals i d’altres documents, com els relatius al trasllat del cor i retrobament de les despulles del president Macià, gairebé de caràcter detectivesc. Finalment, cal ressaltar els textos sobre la creació de l’Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià, a Poblet. El fons documental va ser acceptat per l’abat del monestir el 23 de març del 1980. I fruit d’aquell acte és, entre moltes altres coses, la tria documental que aquest llibre ofereix als lectors.

Leave a Reply

Sigues el primer a comentar!

Notificar-li
avatar
wpDiscuz