El drama de Dolors Purcallas

0
797

La mestra figuerenca que va ser depurada durant el franquisme per negar-se a un casament forçat


 

La tardor del 1994, als 84 anys, Dolors Purcallas i Sierra va ser trobada morta al seu domicili del Masnou. Feia molt poc que, davant la penúria econòmica que patia, des dels serveis socials municipals s’havia gestionat una pensió i l’assistència sanitària corresponent, però l’ajuda va arribar tard. Al cap d’uns dies, uns operaris van retirar i llençar als contenidors tot el que hi havia al pis de lloguer que habitava. Un veí es va quedar amb llibres i fotografies, al mig dels quals va trobar un quadern mecanografiat on s’explicava la dramàtica històrica que va viure aquella dona més de mig segle abans. El text acabava amb una frase colpidora: «Només la confiança amb Déu m’ha permès suportar tanta injustícia».

Aquest diumenge, coincidint amb els 110 anys del seu naixement a Figueres, el Museu del Joguet i la façana del col·legi Josep Pallach –on havia estudiat Purcallas, però quan era portat per la comunitat religiosa coneguda com les Monges Franceses– van ser els dos llocs escollits per recordar-la. En el primer espai, s’hi va celebrar un acte organitzat pel Moviment de Renovació Pedagògica de l’Alt Empordà, on es va donar a conèixer la seva trajectòria com a mestra i el drama que li va tocar viure al seu primer i únic destí, a Torrelavit (Alt Penedès). A l’escola, l’Ajuntament de Figueres hi ha posat una placa amb aquesta inscripció: «En reparació de la memòria històrica i reconeixement a la tasca docent i dignitat personal de Dolors Purcallas i Sierra, mestra d’escola en propietat a Torrelavit 1934-1939, víctima del feixisme i el caciquisme. Va ser depurada del Magisteri de per vida davant la negativa d’un matrimoni no desitjat».

Segons el quadern que es va recuperar al Masnou –i que va anar en mans de l’historiador Joan Muray, que ha estat l’encarregat de validar el document i el seu contingut–, Dolors Purcallas, després de primària amb les monges i de cursar el batxillerat a l’institut Ramon Muntaner, va ser enviada pel catedràtic figuerenc Joaquim Xirau i Palau –familiar d’ella i que es va exiliar a Mèxic, on va morir, després de la Guerra Civil– amb la mítica pedagoga barcelonina Rosa Sensat, que va ser qui va expedir un dels certificats que li va permetre exercir de mestra.

DESTINADA A TORRELAVIT. Després d’exercir com a mestra agregada en una escola de l’Ajuntament de Barcelona, Dolors Purcallas va ser destinada a Torrelavit l’any 1934. Era la mestra de primària a l’escola Joan i Jaume Ràfols i ràpidament es va guanyar la simpatia dels pares dels alumnes i de la resta de veïns del poble, on també es va traslladar a viure la seva mare. Una dissortada circumstància va provocar que el fill de Josep Olivé, el cacic del poble a l’època, s’hi volgués casar tant sí com no.

Davant la seva reiterada negativa, un cop acabada la Guerra Civil va ser d’un procés de depuració que li va provocar la seva separació permanent de la professió de mestra, en un procés judicial carregat d’irregularitat. Aquest fet va provocar que Purcallas es traslladés al Masnou, on tenia família. Els seus pares també hi van anar, muntant el mateix negoci de sabateria que tenien a Figueres. L’ombra dels Olivé, però, la va continuar perseguint durant anys. Només feia classes particulars, i encara d’amagat. Els pares es van morir, el negoci va anar a menys i la dona anava esgotant els pocs recursos econòmics que disposava fins a arribar a viure de manera molt precària, circumstància que va motivar l’actuació municipal de beneficència.

Durant l’acte de diumenge, el pedagog empordanès David Pujol va explicar que «Purcallas va ser represaliada per no anar a missa –quan als seus escrits sempre parla de Déu–, cosir roba per als soldats del front –activitat habitual a tots dos bàndols durant la Guerra Civil– i per ser simpàtica amb la gent. Mireu que he vist expedients d’aquest tipus i mai havia llegit una acusació tan singular com aquesta. La persecució va ser tan forta que fins i tot quan la persona habilitada per pagar-li la meitat del sou, mentre patia el procés de depuració com a mestre de la República durant els primers anys del franquisme, li feia xantatge no donant-li els diners si no es casava amb el fill del cacic del poble».

Alguns dels participants en l’acte, com la directora de l’escola, Lola Fernández, i l’alcalde de Torrelavit, Manuel Raventós, van reconèixer que «fins que es va editar el quadern de Purcallas al Masnou, al nostre poble no s’havia sentit a dir absolutament res d’aquesta història. Primer es va imposar el silenci de la dictadura i després les pors no es van tancar, ja que hi havia els descendents del cacic, tot i que avui ja han assumit plenament aquesta història i una neta va comprar el llibre per conèixer-ho de primera mà». Actualment, tant al municipi de l’Alt Penedès com al del Maresme ja s’han realitzat actes d’homenatge a la mestra represaliada i, per tant, només quedava Figueres per fer-li un reconeixement. 

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li