El Domènec Fita empordanès

0
527

Recorregut per l’obra de l’escultor gironí, que ha deixat empremta a la comarca


La setmana passada va morir l’artista gironí Domènec Fita i Molat, a 93 anys. Reconegut escultor, pintor, dibuixant i ceramista, es calcula que hi ha unes 10.000 obres seves escampades pel territori. A l’Alt Empordà podem gaudir de diverses escultures de gran format com l’Homenatge als Pescadors de Roses (1990), la imatge del patró de Llançà, Sant Vicenç, a la parròquia (1988), i el monument funerari a Pere Calders (1995), al passeig marítim de la vila.

També són seus el sagrari i la creu de l’església de Portbou i la imatge de la Mare de Déu de la Misericòrdia a l’església de Vilamaniscle (una obra feta quan tenia 17 anys), entre altres. Havia exposat en diverses ocasions a Figueres, la darrera el 1988, quan va presentar la seva obra pictòrica al Museu de l’Empordà i va formar part del Grup 5. Un col·lectiu creat el 1977 que l’integraven els artistes empordanesos Josep Puig Manera, Jaume Turró i Evarist Vallès i els gironins Emília Xargay i Domènec Fita. «Van fer diverses exposicions conjuntes i finalment el grup es va dissoldre», recorda Alícia Viñas, historiadora de l’Art i exdirectora del Museu de l’Empordà.

En principi la primera obra de Fita que hi ha a la comarca data de l’any 1944 i és Marededéu de la Misericòrdia de Vilamaniscle. Té 183 centímetres alçada, presideix l’altar principal de la parròquia del poble i età elaborada en guix patinat. Sobre aquesta peça, Fita comenta, en el llibre de fitxes editat per la fundació que porta el seu nom, que «encara no tenia 17 anys ni gaire experiència, i m’enfrontava a una obra de grans dimensions, de responsabilitat pública i comunicació religiosa. Tot em depassava: el pes, el volum, i fins haver de moure tot sol els motlles. Va ser una feina dura i feixuga i, a més, llavors difícilment podia entendre encara la tasca d’integració de l’escultura en un ambient o en una arquitectura».

Domènec Fita

OBRA INÈDITA. El 1967 l’empresa aeronàutica Air India va encarregar a Salvador Dalí el disseny d’un cendrer per obsequiar els seus clients més importants. Se’n va fer una edició molt limitada. L’escriptor i documentalista Pep Puig, que va enregistrar un conjunt d’entrevistes inèdites amb diverses persones que van conèixer el pintor, assenyala que «el 2012 vaig entrevistar Domènec Fita i em va explicar que el mateix Dalí li havia encarregat un braçalet i un cendrer a partir del seu disseny. Quan l’estava preparant, els dos artistes van veure que no es podia fer amb el material emprat i aleshores tots dos van dissenyar el model definitiu», que tant èxit va tenir i que avui encara és un objecte cobejat pels col·leccionistes.

El mateix Fita desvetlla que el 1976 se li va encarar la maqueta d’un mirador les ruïnes d’Empúries, promoguda per les diputacions de Girona i de Barcelona, que aleshores encara era la propietària del jaciment. Assenyala l’escultor que «volíem fer un balcó, la forma del qual era causada per la situació geogràfica, la costa, en un punt on, per un costat, hi ha el port romà, i per l’altre la vista de les cales. Aquest balcó volia ser un respir en la visita a les ruïnes d’Empúries. Per unes escales de cargol situades al costat esquerre es podria baixar a la platja, i en aquesta banda es crearia un aixopluc amb ombra. El terra del mirador s’havia de cobrir amb un mosaic». L’obra va quedar per a millor ocasió.

MONUMENTS A LLANÇÀ I ROSES. A Llançà trobem dues peces seves. Del 1987 és la imatge de Sant Vicenç, situat a la façana principal de la parròquia. Té més de dos metres d’alt i està elaborada en pedra de Girona. L’autor explica en la fitxa d’aquesta obra que «fer escultures en pedra i jugar amb les seves múltiples facetes plàstiques és tot un plaer per les moltes possibilitats que això presenta. Si bé ja havia tingut ocasió de tallar pedra amb disc, tenia ganes d’ampliar la tècnica, i vaig poder satisfer el meu desig amb aquest encàrrec. Vaig fer una maqueta en guix partint d’un bloc que vaig anar serrant, preveient com resultaria l’escultura en pedra». El 1995 se li va encarregar el monument funerari dedicat a l’escriptor Pere Calders, il·lustre estiuejant del poble i a dins del qual reposen tant les seves cendres com les de la seva dona, Rosa Artís Gener. Està elaborat amb ciment i vidre.

Monument a Llançà dedicat a Pere Calders

Finalment, el 1990 s’inaugurava el Monument al Pescador de Roses, situat a davant de l’actual Oficina de Turisme. Té 830 centímetres d’alçada i està elaborat amb vidre. Assenyalava l’escultor que «els pescadors sentien la necessitat d’oferir aquest monument a la seva vila, a la vegada que volien recordar els seus avantpassats i donar un testimoni de la vinculació de Roses a la tasca de la pesca. Volien fer el que ja s’ha fet a tants altres llocs, aixecar un símbol, tal com em van mostrar amb una postal dels pescadors de la Corunya. Van ser diversos els llocs que es van discutir per situar-hi aquest conjunt, i les entrevistes i els contactes asseguraven una bona sintonia. La idea de fer una escultura de vidre, amb aquells motius d’exaltació a la pesca amb vidres de color emplomats, era una cosa nova, i els va entusiasmar. Naturalment, calia assessorament en totes aquestes qüestions tècniques i de resistència de l’aigua, la llum i altres materials. Es tractava de fer una plaça on situar aquest símbol i la col·laboració amb l’Ajuntament, l’arquitecte i els tècnics va ser estupenda. La idea de situar un obelisc sobre l’aigua perquè es perdés la sensació de pes i on es projectés el seu reflex li donaria un aspecte innovador». Encara avui en dia ho és. Una prova més que l’obra de Domènec Fita esdevindrà permanentment captivadora.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li