El doble eclipsi de Portalblau

0
837

La veu esquinçada de Maria Arnal va embruixar una nit màgica amb els temes de ‘45 cerebros y 1 corazón’


 

De la mateixa manera que la Lluna es va entaforar divendres pel centre de l’ombra de la Terra, formant un eclipsi perllongat i d’estètica enigmàtica, la veu de Maria Arnal també es va situar entre dos elements, però en aquest cas va separar la sempre plaent Mar d’en Manassa de les entranyes sensibles dels espectadors de Portalblau.

Més enllà de la seva veu trencada que s’esquerda amb dualitat, amb elegància però també amb vigor i fermesa, o de la virtuosa personalitat guitarrística de Marcel Bagés, el factor diferencial del duet esdevé la lletra de les seves cançons: petites (i, per defecte, grans) reivindicacions que generen una reacció tant espontània com particular, podríem dir que visceral.

Malgrat que cadascun dels temes del treball ‘45 cerebros y 1 corazón’ va ser correspost amb sentides ovacions, la processó anava més per dins. I és que els potents i sovint nostàlgics missatges de cançons com Tú que vienes a rondarme, Ball del vetlatori o A la vida van edificar una conjunció perfecta amb l’esquinçada veu d’Arnal i les melodies de corda de Bagés, parint així una atmosfera singular que va dignificar el misticisme d’un eclipsi astronòmic tan introspectiu com l’actuació que es va viure, i gaudir, des de damunt de l’escenari.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li