El dia de la marmota

0
1551

Sembla mentida però ja ha passat un any des que oficialment estem patint les conseqüències de la covid-19, i el que és pitjor, la nefasta gestió per part dels nostres estimats capitostos, amb una motxilla de més de 100.00 morts, 5 vegades més en proporció a la mitjana mundial, sense parlar d’infectats ni empreses tancades.

Que personatges que han viscut tota la seva vida de les mamelles de la política, mantinguts amb millor o pitjor càrrec, sou i prebendes, que mai han tingut negoci , ni saben el que és tenir personal, ni pagar un lloguer o hipoteca d’un local, ens hagin de dir quan i com hem d’obrir els negocis, que el virus ataca unes hores determinades i concretes, és meritori.

Però això de viure de les mamelles polítiques o matriarcals, sobre tot de la Gencat, ja ens ve de temps pretèrits i demostra i confirma el nostre origen llatí; de fet, la llegenda de que els bessons Ròmul i Rem es varen alimentar de les mamelles d’una mare adoptiva o «lloba» al Mont Palatí, té el seu origen al terme llatí lupa, que era el terme despectiu amb què es denominaven les prostitutes de l’època ( algunes posteriorment han adquirit la seva denominació de su excelencia i ens reservem com i amb quins mèrits —d’aquí ve la paraula ‘meretriu’—, perquè és horari infantil) i que potser és per això que estem governats per tants de fills de… lloba i per meretrius, així com les visites assídues dels nostres dirigents amb calers públics als lupanars, com ja es va demostrar amb l’escàndol de l’establiment de llumetes de neó Escala 2000, entre d’altres.

I tot això, per tal de tancar les boques que els han votat i tornat a votar, d’això en diuen masoquisme social, ben engreixat amb unes almoines amb forma d’ajuts ridículs, que molts empresaris no es poden acollir i d’altres ja han plegat, amb uns canvis constants d’horaris, confinaments i normes socials que ens fan tornar bojos a tots i no eviten els contagis com s’ha demostrat.

La darrera, 11.000 MEUR dels que 7.000 seran ajuts directes: d’aquests, 2.000 per les illes, i la resta de 5.000, a les 15 comunitats, serà un fart de riure veure com ho reparteixen els ajuts d’un màxim de 3.000 € per empresa a fons perdut d’aquí a 40 dies… Es veu que primer els han de comptar a mà o hauran de desviar 53 MEUR per tal de comprar una companyia aèria a la ruïna dels seus amics revolussssionarios veneçolans, comprar vehicles 4×4 perquè els de l’altre costat de la mediterrània facin excursions pel desert o per muntar mes xiringuitos grocs i col·locar més parents, amics, coneguts i saludats.

Ves per on aquí l’interès de tanta moció de censura (fallida) dels darrers dies que han suposat el suïcidi polític dels taronges, per tal de remenar les cireres i afavorir els meus amics, però d’això a casa nostra ja en sabem molt, com l’escollida presidenta del Parlament, imputada per contractes a dit als amics, o de la família Dalton, que ara resulta que la mare superiora tindrà Alzheimer i no podrà declarar si mai es celebra cap judici i que el seu fillet s’ha de malvendre la col·lecció de vehicles d’alta gama, però després ens queixarem de l’opressió judicial franquista.

Aquesta opressió franquista, deu ser la mateixa que li ha tret la immunitat al fugit de la justícia i la seva cohort de «valents d’a bordo» om deia la cançó del meu avi, mentre continua vivint com un rei a un barri luxós de Waterloo, vomitant que Europa i el Parlament Europeu han perdut el sentit de la democràcia perquè ja no li riu les gracietes, amb aparicions estel·lars als mitjans de comunicació surrealistes amb reivindicacions que treuen el somni a tots els catalans, com demanar al Banc Central Europeu la retirada de les monedes d’euro que porten el rostre de l’estimat Don Juan C. No crec que hi hagi per tant, ja que al cap i a la fi, no li ha posat cap ministeri a la seva falsa princesa, com han fet d’altres membres de la nova casta, ni la ha col·locat a càrrec de la diputació de Bcn amb un sou de 6.000€/mes, sense especificar la seva feina.

I ara, seriosament, perquè el volem a casa nostra? Per mantenir un màrtir ? Per donar-li mes ressò? Al cap i a la fi, els empresaris que envien furgonetes amb queviures a Waterloo, la desviació de diners cap a terres belgues i altres privilegis, tard o d’hora, s’acabaran, i malgrat aquest costum dels presidents catalans de fugir, acaben tornant per voluntat pròpia o aliena a la seva republiqueta de 8 segons.

Tot plegat, molt encisador per tal d’aconseguir que els turistes vinguin a casa nostra amb la seguretat al carrer que gaudim, amb tràfic de drogues a moltes cantonades, aldarulls per defensar delinqüents fills de papa malcriats, amb okupes que el mateix govern defensa i encoratja (és clar, des del moment que okupen, permeten el seu empadronament i ja poden demanar ajuts socials i són vots assegurats) .

De fet, l’oficina de Drets Civils —altre pantomima dels llacistes— corrobora que el 95% dels aldarulls als carrers de Catalunya, provenen de fets feixistes… Ja era hora que reconeguessin que estem sotmesos a una dictadura feixista, en aquest cop, groguenca amb +3% inclòs.

I parlant de vots, he trobat a faltar manifestacions pels nefastos resultats electorals d’alguns/algunes candidats/candidates, reconeixent l’enèsima derrota i posant el càrrec a disposició del partit. Potser no han tingut temps entre signar els articles que no redacten i anar a la perruqueria, però malgrat això, les tindrem presents a les nostres oracions.

I no volia acabar aquesta lletania sense tenir unes paraules de suport a les dones que ens han portat a la vida, les dones que treballin o no, pugen les famílies, les dones que no necessiten que cap banyuda de la nova casta els hi digui el que són, deixen de ser o poden arribar a fer, que no necessiten fer el ridícul als carrers per tal de reivindicar uns drets molt normalitzats al nostre entorn, que pateixen la bretxa salarial dins a la feina i fins i tot a organismes públics (malgrat que surtin alcaldes i alcaldesses defensant els drets de les dones, quan són els primers en vulnerar-los).

Tant de bo anessin a reclamar aquest drets a països que no anomenaré per no ser titllat de xenòfob, però és clar, allà no reben subvencions.

Temps de flors, d’al·lèrgies, de covid-19, de processions per dins i confinaments per fora; tant de bo s’acabi el dia de la marmota.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li