El darrer testimoni escrit de Brunet

0
646

Un llibre recull textos inèdits del periodista català en una edició a cura del seu biògraf, Francesc Montero


El filòleg figuerenc Francesc Montero fa més d’una dècada que estudia la figura del periodista català Manuel Brunet (Vic, 1889 – Figueres, 1956). Amb l’edició del llibre Testimoni privat. Reflexions i textos de postguerra d’un vencedor vençut (1940-1947), publicat per Curbet Edicions i que es presenta aquest dimarts (19.30 h) a la llibreria Edison de Figueres, es dona per tancada la recuperació del singular personatge que va viure a l’Alt Empordà el seu exili interior, un cop acabada la Guerra Civil espanyola.

Per tal de contextualitzar aquest volum, Montero assenyala que «a partir del 1939 Brunet va ser un home derrotat. Vencedor vençut, durant els anys previs a la Guerra Civil havia estat un dels periodistes conservadors més influents de l’escenari català». El 1936 es trobava en un moment de plenitud professional, ja que estava a punt de ser nomenat director de La Veu de Catalunya, el diari de la burgesia catalana conservadora, tot i que també havia rebut alguna oferta per dirigir La Vanguardia. Amb l’esclat de la Guerra Civil es va quedar a les portes d’assumir una d’aquestes responsabilitats periodístiques.

Pel seu perfil polític conservador va quedar arraconat, però també ho va ser pel seu tarannà catalanista un cop acabat el conflicte bèl·lic, quan ja s’havia casat amb una pubilla empordanesa i mantenia la seva residència entre Figueres i Castelló d’Empúries. El seu biògraf afegeix que «completament desorientat en el nou escenari, en el qual no podia exercir el seu ofici en català, Manuel Brunet va incorporar-se com a col·laborador de la revista Destino, en qualitat de comentarista polític». Aquesta feina, però, comportava moltes limitacions a l’època.

Montero explica que «va haver d’acceptar el veto implacable al tractament de la política interior i les estrictes limitacions que la censura imposava cada setmana a l’hora de prendre el pols a la realitat internacional. Ara bé, com a professional de raça, com van fer també Gaziel i Josep Pla, Brunet no es va poder estar de seguir reflexionant sobre la realitat política, social i cultural del seu voltant i en va deixar testimoni per escrit. Òbviament, aquests escrits van quedar relegats a l’àmbit privat, esperant un canvi de circumstàncies o el rescat des del fons de l’arxiu personal». Aquest és el contingut del nou –i sembla que darrer– llibre sobre Manuel Brunet.

EL CONTINGUT. El filòleg figuerenc deixar clar que «Brunet va ser prematur. Ja en el context de la ferotge primera postguerra, a principis dels anys quaranta, va deixar constància privada de les seves reflexions en unes notes inèdites que constitueixen la base principal del volum i que han dormit el son dels justos més de 70 anys. És un privilegi per a la nostra cultura disposar d’un material de primera mà com aquest, escrit per un periodista avesat a comentar l’actualitat».

Montero afegeix que el llibre aplega pensaments que «constitueixen un testimoni d’excepció que ens apropa a la complexa realitat del moment des del punt de vista personal i polièdric de l’autor, sempre fidel a la seva veritat personal. Aporten una gamma de matisos que s’escapen del maniqueisme i de les etiquetes i ens ajuden a prendre consciència que la conjuntura catalana del moment va ser extremadament complica i de difícil comprensió».

El biògraf de Brunet explica que «després de reeditar els textos literaris més coneguts, i de publicar la seva biografia intel·lectual, era un deure posar a l’abast del públic, amb la seva corresponent introducció interpretativa, aquestes reflexions que constitueixen el material més interessant del seu fons personal. El conjunt reposava al domicili de la dona de Manuel Brunet, Maria Teresa Mayor, a Castelló d’Empúries, fins que va ser cedit a la Universitat de Girona».

El figuerenc Francesc Montero és doctor en Filologia Catalana, membre de l’Institut de Llengua i Cultura Catalanes i de la Càtedra Josep Pla de la Universitat de Girona. Ha dedicat la seva recerca a l’estudi del periodisme literari català d’entreguerres i especialment de la figura de Brunet, del qual ha escrit un llibre divulgatiu, ara fa tres anys, en el qual reivindicava la seva figura i, d’alguna manera, també la recuperava. També ha editat textos de Josep i ha comissariat exposicions sobre l’impacte de la Gran Guerra a Catalunya.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li