El Cooperem es clou amb 240 ha desbrossades

En els últims quatre anys set administracions de banda i banda de la frontera han treballat en diversos àmbits per millorar la resposta contra els focs forestals

Els dos incendis forestals que el 22 de juliol del 2012 es van declarar a la Jonquera i a Portbou van marcar un abans i un després en la gestió ambiental del territori. Amb 13.963 hectàrees de 18  municipis cremades i dues persones mortes, les administracions de banda i banda de la frontera es van posar en marxa per intentar evitar nous successos similars. Per això el 2018 es va activar el projecte Cooperem, que ha comptat amb la participació de set administracions entre la Catalunya Nord i la Catalunya Sud. I ara, 10 anys després, la iniciativa es clou amb un total de 240 hectàrees desbrossades (bàsicament del corredor d’infraestructures jonquerenc), però també amb una coordinació millorada entre els bombers catalans i francesos. Perquè la iniciativa també ha permès millorar la coordinació per reduir disfuncions en cas d’incendi en qualsevol de les dues bandes dels Pirineus, i ara els dos cossos de bombers disposen de mapes unificats, ràdios amb les freqüències que fan servir cada un d’ells i mànegues compatibles amb els dos sistemes. Tot, per millorar la resposta en cas d’emergència.

ÚLTIMS TREBALLS ENLLESTITS. Al llarg d’aquests quatre anys, una de les potes que ha tingut el projecte ha estat la de crear franges de protecció per prevenir la propagació dels incendis. Les administracions han treballat al llarg de 240 hectàrees repartides entre les dues bandes dels Pirineus. A la zona gironina, l’extensió en què s’ha treballat són 134 hectàrees repartides entre els termes municipals de la Jonquera, Capmany, Biure i Darnius. Les últimes tasques, que s’acaben d’enllestir, s’han focalitzat a les zones de Sant Martí del Forn de Vidre (entre la Jonquera i el Portús) i els Banys de la Mercè (entre la Jonquera i Figueres, als termes deCapmany, Biure i Darnius).

Dijous diverses autoritats van fer una visita a aquesta zona, i el Departament d’Acció Climàtica ha garantit que, tot i la finalització del projecte europeu, hi ha un «compromís» de mantenir les franges. La directora dels serveis territorials a Girona, Elisabet Sànchez, va recordar que les franges s’han de mantenir per garantir el seu funcionament al llarg dels anys. Per això va assegurar que el Govern seguirà desbrossant les franges creades de forma mecànica i, en la mesura que pugui, a través de la pastura amb animals.