El Consell per la República

0
637

El diumenge passat vaig poder participar en un acte ben peculiar que va tenir lloc a Bao, a la Catalunya del Nord, a prop de Perpinyà. Va tenir un inequívoc component emotiu, però també un alt contingut polític. Fou molt emocionant perquè serví com a recepció i cloenda de la marxa que, amb cadira de rodes, va emprendre per tots els Països Catalans, ja fa uns tres mesos, l’històric militant independentista Jordi Puig en favor de la llibertat dels presos polítics i dels nostres representants exiliats, i per la consecució de la república catalana. El final del seu itinerari fou Salses (on fou rebut, a la porta dels Països Catalans, per tot de gent, amb música i castellers), però l’acte polític es va fer a Bao, després d’una ollada popular que aplegà més de cent cinquanta persones.

Va haver-hi una presentació a càrrec de Joan Ridaura, una salutació en vídeo de Marta Rovira des de Ginebra, una intervenció meva, una connexió amb Skipe amb Toni Comín i un parlament final de Jordi Puig. L’acte evidencià, un cop més, la immensa solidaritat que ha trobat el procés independentista a la Catalunya del Nord i, sobretot, la solidaritat que ha despertat l’injust empresonament dels dirigents polítics electes i el judici-farsa que ara se celebra. Cal remarcar que, en aquest territori, les protestes per la repressió contra el moviment independentista han anat molt més enllà dels cercles catalanistes, ja que han implicat partits democràtics de tot l’arc parlamentari i fins i tot nombrosos alcaldes i regidors electes de diferents tendències.

Però enllà de l’emoció i la solidaritat, en la jornada d’abans-d’ahir, va tenir-hi també un gran protagonisme la política actual i la de futur. I això que encara no s’havia fet públic que Toni Comin s’incorporava a la llista del president Puigdemont a les pròximes eleccions europees. La demanda d’unitat entre les forces independentistes fou una constant. També l’exigència de llibertat per als presos polítics i exiliats, naturalment. Però va aparèixer una nova reivindicació que encara no s’havia sentit gaire: la de transformar l’actual Consell per la República en un Govern de la República Catalana a l’exili. Un govern d’unitat interpartidista, que pugui dir i fer allò que no pot ni fer ni dir la Generalitat ni el Parlament de Catalunya, a causa de l’actual repressió. Però que actuï de manera coordinada amb les institucions d’aquí, amb els partits i amb els representats de la societat civil, especialment Òmnium i l’ANC. En definitiva, un govern que encarni la república catalana i que es prepari per fer-la efectiva. Que en un primer moment estigui a l’exili, però que ben aviat es pugui traslladar a la plaça de Sant Jaume.

Leave a Reply

Sigues el primer a comentar!

Notificar-li
avatar
wpDiscuz