El compliment de deure i el deure del compliment

0
273

Malauradament, ens estem acostumant massa sovint a veure espectacles allà on no toca. Al Congrés, al Parlament, als consells comarcals i als ajuntaments hi ha grups i partits polítics que ens amenitzen les sessions amb la seva verborrea populista , amb propostes surrealistes dignes d’un mal beure o mal fumar, amb insults , comentaris fora de lloc i l’assetjament fins i tot a les xarxes, contra tothom que no pensa com ells.

A aquestes alçades de la pel·lícula som tolerants i comprensius; no tothom ha tingut la sort de tenir uns pares i mares per rebre una educació i tal de mantenir les formes i les maneres, dins i fora de casa.

Un càrrec electe, que representa una part de la població, ha de mantenir cert respecte, almenys en el desenvolupament del seu càrrec i considero personalment que les intervencions, comentaris, l’estètica i la higiene d’alguns electes als actes polítics, deixa molt que desitjar com ara portar xancles, bermudes, samarretes amb imatges, proclames o textos incitant a l’odi, la violència o insults; no crec que sigui la millor manera de representar els electors.

Quan ens trèiem el permís de conduir , d’armes i fins i tot per moltes feines, ens fan unes proves i un test psicotècnic per tal de comprovar si ens consideren aptes o no i en cas d’aprovar , estem sotmesos que a qualsevol moment ens facin un control aleatori de drogues o alcohol.

Potser seria molt adient, a més de fer complir els reglaments del Congrés, Parlament, consells i ajuntaments (ROM)quant al contingut d’intervencions pocs respectuoses i insultants, dignes d’un pati d’escola i mainada malcriada, incloure a aquestes normes de bona convivència política uns controls aleatoris de drogues, alcohol i test d’aptitud; ben segur que els resultats no ens estranyarien gens ni mica.

Hi ha professionals que pel desenvolupament de la seva feina, porten amb orgull una vestimenta o uniforme d’acord amb la seva tasca o càrrec, n’hi ha que van vestits de platja als plens o a l’hemicicle, és la seva llibertat, diuen, però estan en contra que l’Exèrcit porti l’uniforme a l’ExpoJove de Girona o Barcelona i fins i tot els nega que hi participin; això deu ser la democràcia mal entesa pels antidemocràcia i els antisistema. No obstant això és d’agrair la publicitat gratuïta que han ofert amb el seu rebuig manifest, que com resposta, el jovent ha visitat més que mai els seus estands.

Mentre els nostres dirigents de la GenCat es dediquen a crear nous impostos encoberts, augmentar la taxa turística pels hotels, apartaments, càmpings i creuers (un 250% els apartaments a Barcelona de 0,65€ a 2,25€ i la resta de Catalunya de 0,45€ a 0,90€ per persona i nit ), fer pagar les bosses de plàstic, impost a les begudes refrescants ensucrades, impost als habitatges buits, mantenir l’impost de successions, impost d’emissions del CO2 als cotxes, tot plegat per tapar els forats d’allò que es va endur el vent o els palaus musicals o els % i per continuar obrin arreu el món, més pseudoembaixades inútils amb parents, amics, coneguts i resta de panxacontents, sense cap mena de competència o atribucions, a part de pagar bones dietes i sous per no fer-hi res.

Mentre, als hospitals i CAP hi manquen recursos, hi ha falta de manteniment, als metges els aconsellen que no facin gaires proves de diagnòstic (ressonàncies, tacs, radiografies ) per tal d’estalviar i fins hi tot ens troben amb no atendre malalts, llits als passadissos, etc.

El 10% dels estudiants de primària i secundària estudien als 1.010 barracons que tenim a Catalunya, un forn a l’estiu, un congelador a l’hivern i un fangal quan plou, però és clar, als nostres dirigents de la Gencat, tant els fa, ja que els seus fills, van a escoles privades, ben climatitzades i trilingües i mentre, desvien diners de l’escola pública a la concertada, preocupant-se de la immersió lingüística i l’adoctrinament malaltís en lloc de preocupar-se pel benestar dels alumnes.

Sortosament, no tot és negatiu. Dimarts passat, vàrem inaugurar de la mà del delegat del Govern de l’Estat a Catalunya, D. Enric Millo, amb la pompositat que requereix un acte d’aquest tipus, amb la presència de veïns, regidors, polítics, membres de les Forces de Seguretat i l’Exèrcit, la rotonda a la N-260 al seu pas per Vilafant; una obra que malgrat estar inclosa al projecte de l’Estació del TAV, va quedar postergada a un calaix per considerar que no era cap punt negre de la xarxa viària, en no haver-hi morts. La insistència, predisposició, la bona feina i l’enteniment per part de la ministra de Foment aleshores, Ana Pastor, de la diputada Concepció Veray, del subdelegat del Govern d’Espanya a Girona Juan Manuel Sánchez-Bustamante, de l’alcaldessa Consol Cantenys, del mateix Ajuntament i dels veïns, han fet possible aquesta millora del trànsit a la nostra comarca. Es va fer curta la cinta que es va tallar, ja que molts veïns van demanar un tall signat pel mateix delegat de Govern. Junts sumem.

Ben aviat arribarà la temporada d’estiu i presentem la taxa d’atur més baixa des de la crisi. Tant de bo tothom tingui salut i feina, els empresaris obtinguin guanys, tinguem molts visitants amb força calerons i tot reverteixi en el benestar de tots plegats.

Leave a Reply

Sigues el primer a comentar!

Notificar-li
avatar
wpDiscuz